LLENTISCLE, CECIDIS DEL LLENTISCLE

(Pistacia lentiscus)  Castellano.: lentisco, masta; Euskera: Français: lentisque, arbre au mastic; Occità: lentiscle, restingue; English: mastic tree; Deutsch: Mastixstrauch.   Família:  ANACARDIÀCIES. Floreix: Març/Maig. Alçada: 20 a 150 cm. Clarianes de bosc, màquies... Medicinal, industrial (vernissos, licors...)

És un altre arbust molt comú en els nostres “terraprims”, tan a la garriga com al bosc d’alzines i suros, sembla ser però que prové de les illes gregues; pot fer d’un  a dos metres d’alçada, i és agraït  tenir-lo en un jardí mediterrani perquè no precisa massa cura ni és exigent amb la terra i a més és bonic i resistent. És de la mateixa família que els pistatxos.

Floreix a la primavera i fa la fruita a la tardor que primer és com un petit pèsol verd, després vermell i finalment negre.

Té però plantes masculines i plantes femenines amb flors lleugerament diferents que de fet no ténen pètals i el calze es divideix en 5 lòbuls de color vermellós.

Quan és fa una mica gran produeix naturalment – si se li fa una incisió – una mena de làtex – la saba - que s’anomena màstic que és recull entre agost i setembre i té diverses propietats.

A nivell industrial el màstic s’aprofita

• Per fer vernissos - sobre tot a l’illa de Quio que n’és el principal productor -, per la fabricació de licors i en pastisseria.
• Per preparats farmacèutics i pasta dentifrícia
• Els odontòlegs l’utilitzen per fer ciments dentaries en ortodòncies
• Antigament d’aquest màstic se’n feien xiclets.
• La fusta del llentiscle és de color rosa u ocre amb venes grogues i s’usa en ebenisteria; també és un bon combustible.

Té propietats astringents per la qual cosa la infusió de fulles i brots tendres talla les diarrees.

També és antiinflamatòria i antisèptica per això mastegar-ne les fulles  treu el mal alè, reforça les genives i les desinflama, reforça la subjecció de les dents i alleugera el  mal de coll, per això també podem bullir fulles (100 grs. X litre), i glopejar l’aigua  fent gàrgares. EL MILLOR DENTIFRICI !!!

Publicat a la revista Lertio, Hivern 2008/09.

Carme Frigola.

Agalles del llestincle ( APLONEURA LENTISCI )    

Son degudes al pugó del llentiscle, si s'obre una agalla s'hi pot trobar el pugó o pugons, a vegades alats,  a dins. Només es posa a les fulles d'aquesta planta instal·lant-se en el nervi central de la fulla. Tot i això també se sol posar a les arrels d'algunes gramínies.

imatge extreta de http://aphidos.blogspot.com.es/

imatge extreta de http://aphidos.blogspot.com.es/