FES-TE BRUIXA 2019

A l'edició d'aquest any de la FES-TE BRUIXA no hi ha passejada de reconeixement de plantes, però hi tindrem la participació de L'ASSOCIACIÓ PEDRA TOSCA  el diumenge al matí i jo mateixa faré una explicació de les diferents UTILITZACIONS DE LES PLANTES el dissabte, on intentaré aclarir que és un oleat, un oli essencial, una tintura... a l'hora d'anar a comprar un producte que cal mirar, com fer correctament una infusió o una decocció...que és una destil·lació, i la importància del regne vegetal a les nostres vides.

OM

(Ulmus minor) Català: olm de castella, om comú, om de torrent; Castellà: olmo menor; Francès: orme champetre ;  Occità: olm, olmat; Anglès: small-leaved elm; Alemany: feld ulme. Família: ULMÀCIES.  Floreix: Febrer/Abril. Alçada: 10 a 20 m. Bardisses, bosc de ribera. Medicinal.

Es fa servir l'escorça en decocció o maceració per aplicar en casos de ferides, hemorràgies, cremades...perquè és astringent i ajuda a aturar l'hemorràgia.

Característica disposició de les branques.

EUFORBIA BLANCA

(Euphorbia marginata) Castellà: velo de novia, tártago abigarado, carámbano de verano Francès: euphorbe panachée; Anglès: snow-on-the-mountain,variegated spurge, smoke-on-the-prairie; Alemany: schnee auf dem Berge, bergeschnee. Família: EUFORBIÀCIES.  Floreix: estiu. Alçada: 50 a 60 cm. Ornamental. Al·lòctona.

Prové d'Amèrica del Nord.

SENECI ENFILADÍS

(Senecio angulatus) Català: seneci del Cap, heura del Cap, enfiladissa groga ; Castellà: hiedra del Cabo, senecio del Cabo; Francès: séneçon anguleux;   Anglès: Cape ivy, climbing groungsel; Família: COMPOSTES.  Floreix: Octubre/Abril. Alçada: 50 a 200 cm. Ornamental. Medicinal. Al·lòctona. Invasora.

ARÀLIA DEL JAPÓ

(Fatsia japonica) Castellà: fatsia; Anglès: glossy-leaf paper plant, paperplant, false castor oil plant, japanese aralia; Alemany: zimmeraralie. Família: ARALIÀCIES. Floreix: Tardor Alçada: fins a 3 m.  Ornamental. Tòxica.

Menjar qualsevol part de la planta és perillós,fins i tot el simple contacte pot provocar una reacció al·lèrgica en persones i en animals de companyia.

El seu nom ve del japonès  antic, fatsi vol dir vuit perquè les seves fulles solen tenir uns vuit lòbuls.

Necessita llocs ombrívols i una mica humits per sota els 200 m d'altitud. 

Els fruits apareixen entre febrer i maig i son negres, semblants als de les heures.

LLANEGA

(Hygrophorus latitabundus)  Català: mucosa. Castellà: llenega gris, llenega negra. Floració: Juliol/Novembre. Alçada: fins 15 cm. Família: HYGROPHORÀCIES. Mengívola excel·lent.

MATAPARENT

(Rubroboletus satanas)  Castellà: boletus satanas. Família: BOLETÀCIES. Tòxic.

Aquest és verinós, no mata però dona vòmits, diarrees i altres problemes gastrointestinals, amb perill de deshidratació. 

Es pot confondre amb d'altres comestibles de porus vermells però que no tenen el barret blanc.

MATAPARENT REAL

(Butyriboletus regius)  Castellà: boleto real. Família: BOLETÀCIES.

Bosc dels suros.

Boletus regius / Mataparent real

Els porus son grocs i quan es talla no ve blau; és bo per menjar, només el barret. Si ve blau, és que s'ha confós pel boletus pseudoregius.

COTXINILLA

(Icerya purchasi) Català: cotxinilla acanalada  Castellà: cochinilla algodonosa Família: PEZIZÀCIES.

És un insecte que viu de la saba de plantes llenyoses. Les de les imatges ja son adultes i en realitat poden arribar a fer 5 mm.

Sol viure especialment en els cítrics com el llimoner i en d'altres plantes com el pittosporum, rosers...Actualment per combatre-les ja s'utilitzen depredadors naturals com un insecte molt semblant a les marietes.

En aixafar-les, queda una substància vermella que ja antigament es feia servir com a colorant; actualment encara es fa servir, fins i tot per fer pintallavis.

Quan son petites es van posant en els nervis de les fulles.

CASSOLETES

(Peziza succosella) (Glactinia succosella) Castellà: peziza de látex verde-amarillo. Família: PEZIZÀCIES.

Creix directament sobre l'herba, sobre tot molsa. Té forma de copa clara per fora i fosca per dins. Pot arribar a fer uns 3 cm. Quan madura es va aplanant. Apareix a l'hivern i fins la primavera si hi ha humitat suficient.

Aquests exemplars son de prop el bosc de les sureres a 10 mn del poble, en un pedregar calcari i amb molses on hi ha alzines, pins i a tocar d'un olivet.