dimarts, 31 d’octubre del 2023

TORA BLAVA

 

(Aconitum napellus)

Català: acònit, matallops, lletuga alpina, tora musca, xiuet, herba sínica...
Castellà: acónito comn, anapelo azul, matalobos azul, nabillo del diablo, vedegambre...
Francès: aconit napel, casque de Jupiter.
Anglès: monkshood, aconite, Venus'chariot, wolfsbane.
Alemany: blaue eisenhut, pflanzenart, gattung eisenhut.  

Família: RANUNCULÀCIES. 
Floreix: de Juny a Setembre.
Alçada: fins a 140 cm.
MOLT TÒXICA

És considerada la planta més tòxica d'Europa; conté aconitina que és una de les toxines vegetals més potents. Aquesta toxina es feia servir per untar les sagetes i tot i que té propietats medicinals se'n desaconsella totalment l'ús. 

En cas d'haver-la confós, els símptomes apareixen ràpidament i cal un rentat d'estómac provocant el vòmit; no té cap antídot, només es poden tractar els símptomes possiblement amb fàrmacs cardiotònics i respiració assistida amb oxigen.

Es troba en boscos humits a prop de corrents d'aigua, en zones rocoses i entre 1.500 i 2.000 m. d'alçada.




Imatge extreta de Wikipèdia

diumenge, 29 d’octubre del 2023

JIAOGULAN

(Gynostemma pentaphyllum)

Català: planta de la immortalitat, 
Castellà: hierba de la inmortalidad.
Francès: herbe de limmortalité, jiaogulan, gingembre bleu.
Anglès: jiaogulan.
Alemany: kraut der unsterblichkeit, unsterblichkeitkraut. 

FamíliaCUCURBITÀCIES. 
Floreix: estiu
Alçada: fins a 8 m.
Ornamental, medicinal.

Prové de l'Est Asiàtic on és coneguda des de la dinastia Ming i apareix en un llibre anomenat "Medicina contra la fam"(1.406) i es fa servir molt actualment en medicina tradicional xinesa com a antioxidant i adaptògena, per sentir-se bé. 

Té flors mascle i femella.

Al Japó s'utilitza com a edulcorant en general i per endolcir el cafè i el te. 

Té alguns components semblants al ginseng i s'ha comprovat que qui la pren regularment se li allarga la vida.

Tot i les investigacions que han demostrat que redueix els nivells de colesterol, dels triglicèrids i que redueix la tensió arterial, la Unió Europea la considera un nou aliment i hi ha una ordre judicial del 2012 que prohibeix la seva comercialització com a aliment.





MISÈRIA ZEBRADA

 

(Tradescantia zebrina)

Català: zebrina pendula
Castellà: amor de hombre
Francès: zebrina pendula, misère
Anglès:silver inch plant, andering jew;
 
Alemany: zebra-Ampelkrauts, zebrakraut .

FamíliaCOMMELINÀCIES. 
Floreix: estiu
Alçada: fins a 50 cm.
Ornamental, medicinal.

És originària de Mèxic i aquí es ven com a planta d'interior tot i que  en ser rastrera servei per a cobrir el sòl.

El color de la flor és rosa-púrpura o blau violeta. 


A Mèxic l'anomenen matalí i en fan una beguda  refrescant amb el mateix nom: es couen  les fulles, es cola i a aquesta aigua se li afegeix suc de llimona i sucre i es pren freda.

Aquesta beguda es fa servir per desinflamar, per desintoxicar el ronyó, diürètica, contra la disenteria i ajuda a ovular.


A la Xina es fa servir de lubricant.





La saba si està molt en contacte amb la pell pot provocar dermatitis.


dissabte, 28 d’octubre del 2023

ACÀCIA DE CONSTANTINOBLE

(Albizia julibrissin)

Català: acàcia taperera, albíia, arbre de la seda, mimosa de constantinoble.  
Castellà: àrbol de la seda, acacia de flores sedosas o de Constantinopla. 
Francès: albizia, arbre à soie, mimosa de constantinople.
Anglès: persian silk, mimosa tree, pink silk tree;

Família: PAPILIONÀCIES. 
Floreix: Juny / Setembre.
Alçada: fins a 10 m.
Ornamental, medicinal.


Aquesta bonica mimosa prové del sud i de l'est d'Àsia i es fa servir sobretot en jardineria per la seva àmplia copa i per les boniques i flairoses flors que son verdoses però el que més es veu son els estams d'un rosa lilós.

Les seves fulles es tanquen de nit i quan plou, com si dormissin.

Es recull l'escorça a la primavera o a finals d'estiu perquè serveix per curar ferides i reduir-ne la inflamació i també per combatre els cucs intestinals.

Les seves llavors es fan servir en ramaderia per alimentar el bestiar i també per a la fauna silvestre; les flors tenen molt de nèctar i son molt apreciades per les abelles.

En medicina tradicional xinesa es fa servir per "alimentar el cor i calmar l'esperit".