LLIMONER MELLAROSA

(Citrus bergamia Risso & Poit) Català: bergamoter. Castellà: bergamoto. Francès: bergamotier. Anglès: bergamot orange.  Alemany: bergamotte. Italià:  bergamotto. Família: RUTÀCIES. Floreix: novembre/maig Alçada: fins a 1 m. Ornamental, mengívola, aromàtica.

Gairebé tots els cítrics provenen de regions tropicals i subtropicals i del sud-est asiàtic, però és difícil de saber-ho exactament perquè fa més de 4.000 ans que es cultiven. 

El bergamoter es conrea sobretot a la zona de Calabria i Nàpols, a Itàlia, però també a València; en el segle XVII ja n'hi havia en els jardins dels Medici. És també un híbrid entre taronja amarga i llimoner i és per això que té un aroma intens i en aquest cas, el Mellarosa, té un punt d'olor de rosa.

És un arbre petit però fa molta fruita que es caracteritza per les ondulacions de la seva pell; les fulles i la pell es fan servir per aromatitzar begudes; pot substituir la llimona.

L'oli essencial es fa servir tan en alimentació ( tè Earl grey i Lady grey), magdalenes, licors...com en cosmètica; en ser fotosensible s'utilitza en bronzejadors.

Té propietats desinfectants, estimulant de l'estómac, relaxant, redueix els còlics i els paràsits intestinals, i rebaixa la grassa del fetge.

LLIMONER

(Citrus limonum)  Català: llimera. Castellà: limonero. Francès: citronnier, limonier. Anglès: lemon, lemon tree Alemany: zitrone, limone.       Família: RUTÀCIES Floreix: Abril/Juny, tot i que hi ha la varietat 4 estacions que pot florir tot l'any. Alçada: 3 a 5 m. Medicinal, ornamental, alimentari...

Es un arbre fruiter sembla ser que hibridat entre Citrus medica o llimona francesa i Citrus aurantium o taronger amarg; té moltes branques i llevat d'alguna excepció amb unes potents punxes; la fusta es groguenca i molt apreciada en ebenisteria. Les flors molt perfumades son blanques amb la base lilosa.

Es fa servir la pela de la llimona, les fulles, les llavors, les flors i el suc.

Te moltes PROPIETATS: És alcalinitzant, depuratiu, antidiarreic, depuratiu, diürètic, bactericida, tònic cardíac, porta vitamines E, B, sobretot la Vit. C, hidratant, antireumàtic, desfà pedres de ronyo i de vesícula, cura ferides, redueix el colesterol, desinfectant...

Les llavors triturades serveixen per tractar la candidiasi, altres fongs i paràsits intestinals.

És bo prendre el suc de una llimona o de mitja diluïda en aigua a l'en dejú, a més d'alcalinitzar ajuda a desfer les pedres urinàries i vesiculars, neteja el fetge...millor si es pren amb una palleta perquè la llimona desfà la placa dental.

L'oli essencial, que s'extreu de la pela de la llimona fresca per pressió en fred  precisa d'unes 3.000 llimones per produir un litre d'essència; s'usa molt en cosmètica i en perfumeria. No es aconsellable durant l'embaràs i l'alletament. 

Serveix per decorar plats i per facilitar la digestió sobretot amb els fregits; també és conservant.