ESTÈVIA

(Stevia rebaudiana) Català: Fulla dolça, fulla de sucre. Castellà: estevia,hoja de caramelo, hierba de miel, planta de los diabéticos.. Francès: chanvre d'eau, stévia. Anglès: candyleaf, sugarleaf, sweetleaf.                               Família: COMPOSTES.  Floreix: Primavera/Tardor Alçada: fins a 90 cm.. Alimentaria, al·lòctona.

També prové de la zona tropical de Sud-Amèrica. És una herba que reix espontània en algunes zones de Paraguai i de Brasil. En el seu hàbitat natural és un arbust que pot arribar a fer 90 cm. No necessita un terreny massa fèrtil.

Al llarg dels segles, els guaranís l'han fet servir com a edulcorant natural. Curiosament el seu nom botànic prové d'un metge valencià En Pedro Jaime Esteve (1500-1556) que la va investigà per primer cop com a edulcorant natural; no va ser reconeguda científicament fins que el naturalista suís Moisés Santiago Bertoni la va descriure el 1887i va caldre esperar el 1900 a que el químic paraguaià Ovidio Rebaudi va publiqués el primer anàlisi químic. 

És un edulcorant natural i gairebé sense calories. Cal dir que ha estat molt controvertida, possiblement perquè és massa beneficiosa i no interessa a la indústria farmacèutica i a la alimentària.

PROPIETATS: En no tenir gairebé calories és perfecte quan hi ha sobrepès, ideal per persones amb diabetis, neutralitza l'acides d'estómac i fa que els patògens no proliferin; ajuda a reduir la hipertensió, porta antioxidants i pot rebaixar el risc de patir càncer de pàncrees. 

CAMPANETES DE JARDÍ

(Ipomea Indica) Català: ungles de bruixa, marevelles... Castellà: campanilla morada, batatilla de indias, maravilla.. Francès: ipomée d'inde. Anglès: morning glory.                              Família: CONVOLVULÀCIES.  Floreix: Primavera/Tardor Alçada: de 1a 10 m. Ornamental, invasora.

Prové de la zona tropical de Sud-Amèrica i de Hawaii, però ja és una espècie invasora a molts llocs; A les illes Balears i a les Canàries està prohibida per ser una amenaça per les espècies autòctones, de fet ha estat inclosa en el Catàlogo español de especies exoticas invasoras, regulat pel Reial Decret 630/2013.

Val a dir que en alguns llocs s'ha prohibit pel  potencial al·lucinogen de les seves llavors.

A mi però em captiva observar quan comença a florir - de maig a novembre o desembre - perquè és un viu arquetip de l'abundància de l'Univers.

Cada dia hi ha flors a punt d'obrir-se per l'endemà, hi ha les que s'han obert al matí i les pansides del dia anterior; duren un dia o més ben dit un matí amb el seu màxim esplendor i així puntualment cada dia està plena de flors noves i plenes d'abelles perquè tenen molt de néctar.

Curiosament no se sol reproduir per llavor, ho fa per trossos de tiges; si no es controlen poden arribar a ofegar arbres i arbusts. 

Es diferencia de la Ipomea purpúrea perquè aquesta te les flors una mica més petites i les fulles en forma de cor.