PLUMEROS DE LA PAMPA

(Cortaderia selloana) Català: plomes, herba de la pampa, gineri, herba de les plumes; Castellà: cortaderia, carrizo de las pampas, hierba de la pampa; Francès: herbe des pampes.  Anglès: jubata grass, purple pampas, pampasgrass; Alemany: silber-pampasgras, amerikanische pampasgras. Família: GRAMÍNIES.  Floreix: Agost/Octubre. Alçada: fins a 4 m.  Ornamental. Al·lòctona. Invasora. Medicinal.

Exemplar del Puig de les Basses.

Ve d'Amèrica del sud i es fa sobretot en terrenys humits, marges i en tot tipus de sols, especialment sorrencs. 

Es va introduir com a ornamental i ara ja s'ha esdevingut invasora, incrementa risc d'incendi i fa malbé pastures.

De les seves fulles se n'extreu cel·lulosa i els seus "plumeros" es fan servir per fer rams especialment de flors seques.

               

GÍRGOLA D'OLIVERA

(Omphalotus olearius, Omphalotus illudens) Català: bolet d'oliu; Castellà: seta de olivo;  Francès: pleurote de l'olivier;  Anglès: jack-o-lantern mushroom. Alemany: dunkle ölbaumtrichterling.                   Família: MARASMIÀCIES. Surt a la primavera i a la tardor. MOLT TÒXIC.

És un bolet amb un color molt vistós i que surt en flotes sobre arrels o soques d'olivera, de roures, de bruc, d'aladerns o d'alzines.

 Comença a aparèixer a l'estiu fins desembre.

És molt tòxic, dóna molt mal de ventre, vòmits, diarrees,vertigens i pèrdues del coneixement. 

FETJÓ

(Rhizopogon luteolus) Català: patata de bosch ; Castellà: criadilla rosada;  Família: RHIZOPOGONÀCIES.  Surt a la primavera i a la tardor. Terrenys sorrencs, marges de camins.

Es poden menjar quan son molt joves i l'interior és de color blanc.

L'olor i el gust és agradable; realment te l'aparença d'una patata i també creix sota terra i va emergint quan és més adult.

És de color groguenc i quan es frega no ve vermellós com el rhizopogon roseolus.

En un marge vertical.

Exemplar jove.

CLÍVIA

(Clivia cyrtanthiflora) Castellà: clivia; Francès: clivia; Anglès: bush lily, natal lily; Alemany: klivien. Família: AMARIL·LIDÀCIES.  Floreix: Març/Agost. Alçada: de 20 a 50 cm. Ornamental.

Prové de Sud-àfrica i pot viure com a planta d'exterior i d'interior.

Tot i que van ser portades pels exploradors Burchell i Bowie, fou John Lindley qui li posà nom en honor a Lady Ch. F. Clive, duquessa de Northumberland, la qual provenia d'una família de botànics i era molt amant de les plantes.

De fet és medicinal però te les arrels molt tòxiques.

Fruits que quan maduren
 venen vermells.

RICÍ

(Ricinus communis) Català: figuera del diable, riciner; Castellà: ricino, catapucia, higuera infernal, palma de cristo; Francès: ricin;  Anglès: castor oil plant; Alemany: rizinus. Família: EUFORBIÀCIES.  Floreix: Maig/Octubre. Alçada: 1 a 10 m.  Ornamental. Industrial. Medicinal però MOLT TÒXICA

Fruits amb marieta.

PROPIETATS: Molt purgant, fa expulsar els paràsits intestinals, per tant es fa servir com a laxant en casos d'estrenyiment greu o en intoxicacions. 

També en cosmètica, com a loció pels cabells per prevenir-ne la caiguda i per enfortir-los.

Es fan servir les llavors per extreure'n l'oli, el qual s'ha d'escalfar per desfer la ricina que és altament tòxica.

D'aquest oli se'n fan pomades, supositoris, càpsules...; també es fa servir en la fabricació de vernissos, pintures, líquids de frens, tints, fungicides, plàstics, biodièsel...

Cal no fer-la servir de cap més manera -com a medicinal- doncs amb tan sols 10 dels seus fruits es pot provocar un coma i fins i tot la mort d'un adult.

Les flors.

Noves plantes.

GARROFER

(Ceratonia siliqua) Català: garrover; Castellà: algarrobo, garrofero; Francès: caroubier; Occità: carrobièr, coropièr; Anglès: carob bean, locust bean, st. john's bread; Alemany: karube. Família: PAPILIONÀCIES.  Floreix: Agost/Novembre. Alçada: fins 10 m. Alimentari.Ornamental. Medicinal.

El garrofer és un arbre molt resistent a la secada, però no aguanta massa la fred. 

Normalment es planta al camp o en jardins com a ornamental, però també surt espontàniament tot i que l'arbre sol ser més petit.

La farina te moltes propietats nutritives perquè conté molts sucres, pectina, moltes vitamines -C, E, A i moltes del grup B, també molts minerals com magnesi, ferro, potassi, calci, iode, seleni...i moltes proteïnes (conté quasi tots els aminoàcids essencials) i fibra.

PROPIETATS: Molt nutritiva, antioxidant i astringent; activa els ronyons, antifúngic; així com la farina va bé per taller les diarrees, les seves "mongetes tendres" son laxants. Aquestes "mongetes" també son reguladores del sistema nerviós.

La pectina que porta és una mena de goma -goma de garrofí- que ingerida retarda l'absorció dels greixos i dona sensació de tip, és per això que es fa servir en els batuts per perdre pes.

Així doncs és útil per regular els intestins, enforteix ossos, dents, pell, ungles, cabells; és energètic, sobre tot a l'hivern i es pot menjar com a substitut de la xocolata desfeta; millora la memòria i el to muscular.

Tot i els seus beneficis, cal anar en compte si hi ha obstrucció intestinal, els diabètics insulinodepenents.

Tant les tavelles com les fulles es fan servir com a farratge. L'escorça per adobar pells i la fusta per ebenisteria i per cremar.   

  

ARBOÇ

(Arbutus unedo)  Català: cirerer d'arboç, llipoter, cirerer de pastor; Castellà: madroño, aborio, alborocera; Francès: arbousier commun; Occità: arboç, darbousié, faus-fraguièr; Anglès: arbutus, strawberry tree; Alemany: westlicher Erdbeerbaum. Família: ERICÀCIES.  Floreix: Setembre/desembre. Alçada: 1 a 10 m. Alzinars, boscos mediterrànis i jardins. Medicinal.

D'aquest arbre es fa servir gairebé tot; com a medicinal es fa servir l'arrel, l'escorça, les fulles i els fruits; la seva fusta és molt apreciada en marqueteria i ebenisteria i també produeix un carbó d'excel·lent qualitat; l'escorça es fa servir per adobar el cuir; l'arbre en si es apreciat en jardineria i no cal dir que les seves flors son exquisides per fer ram silvestres; els fruits es fan servir en pastisseria, per fer melmelades, licors...i menjades directament, tot i que cal anar en compte perquè quan van madurant fermenten i poden donar una mica de borratxera si ens passem menjant-ne.

PROPIETATS: és astringent, diürètic, desinfectant, desintoxicant, antiinflamatori, bactericida, protector del cor i del sistema circulatori, antioxidant.

Per tot això ajuda a taller diarrees, desinfecta i desinflama les vies urinàries, disminueix els edemes i les retencions de líquids i per això també millora els reumes i la hipertensió; és protector del fetge i ajuda en grips i al·lèrgies; també serveix per fer gargarismes i per aliviar les angines i irritacions del coll.