BOLET DE TINTA

(Coprinus comatus) Català: pixacà barbut; Castellà: apagador de monte, chipirós de monte, matacandil.;  Francès: coprin cheveu;   Anglès: shaggy ink cap, shaggy mane, lawyer's wig;    Família: AGARICÀCIES Alçada: fins 12 cm i el peu fins a 15 cm;  Mengívol de bona qualitat.

De l'exposició de bolets d'Albanyà d'enguany.

El barret sempre és cilíndric i després una mica acampanat; és blanquinós amb escames i es trenca fàcilment. 

Quan comença a madurar les espores de les làmines s'enfosqueixen, es liqüen i deixen anar el suc negre que sembla tinta. 

El peu es fàcil de separar i porta un anell movible.

Es troba a la primavera i a la tardor en camps adobats, marges, prats...i quan és tendre i totalment blanc es pot menjar fregit i fins i tot cru; és fa malbé desseguida, per això hauria de ser collit i cuinat.





Beure alcohol i menjar aquest bolet no és pas perillós, si que ho és amb el Coprinopsis atramentaria que te el barret llis o amb poques escames i de color grisós perquè pot produir trastorns gens agradables, per la qual cosa també li diuen bolet anti alcohol. 

VESC

(Viscum album) Català: visquera, escarcí, visc; Castellà: muérdago blanco, visco, marojo, liria.. Francès: guides feuilles; Occità: vesc; Anglès: common mistletoe, mistletoe. Família: LORANTÀCIES.  Floreix: Març/Juliol. Alçada: de 20 a 100 cm.

Detall dels fruits en forma de baia.

És una de les plantes típiques del Nadal, es regala per desitjar bona sort i fertilitat. 

En coneixem una tradició molt antiga gràcies als còmics d'Astèrix, en la qual els druides la tallaven amb una falç d'or perquè se la considerava una planta molt sagrada i formava part d'alguns dels seus preparats.

Viu a les branques dels arbres, especialment pollancres, fruiters i també en alguns tipus de pins, dels quals n'extreu nutrients i aigua, tot i que ella també fa fotosíntesi.





Les flors masculines tenen 4 pètals molt petits i les femenines ni ho semblen. Son de color groc verdós; els fruits son blancs en forma de baia d'uns 7 mm, amb una sola llavor, molt enganxosos i MOLT TÒXICS.

Detall de les flors

S'havien fet servir les fulles per fer baixar la pressió arterial, per angoixes, palpitacions, per l'arteriosclerosi, com a cardiotònic, regulador de la menstruació, però actualment no es fa servir degut a la seva alta toxicitat, doncs una errada en les dosis pot ser mortal.

Antigament també s'havien fet servir les baies aixafades per caçar ocellets perquès'hi quedaven enganxats.

PET DE LLOP

(Lycoperdon perlatum) Català: pet de vella, bufa de bou, veixina de llop, bufa del dimoni, llufa... Castellà: pedo de lobo, bejín perlado, cuesco de lobo;  Francès: vesse-de-loup perlée;   Anglès: warted puffball, common puffball, wolf farts, devil's snuff-box;    Família: AGARICÀCIES Alçada: de 3 a 8 cm; diàmetre fins a 5 cm. Mengívol de baixa qualitat.

Quan és tendre és blanc i fort amb aquesta mena de berrugues  que es veuen a la imatge, és quan es pot menjar tot i que no té cap valor culinari. A diferència de les estrelletes, aquest te peu.

En madurar es torna marro verdos, ple d'espores que surten per un forat, generalment al mig del barret i si se'l toca surten les espores en forma de fum.

Sol haver-n'hi tot l'any però la tardor és l'època que n'hi ha més; es troba en qualsevol tipus de bosc.

ESTRELLETA

(Astraegus hygrometri) Català: estrelleta de la pluja; Castellà: estrella de tierra; Anglès: hygroscopic earthstar, barometer earthstar, false earthstar;    Alemany: gemeine wetterstern.                                Família: DIPLOCYSTIDIÀCIES Fins a 2 cm de diàmetre, obertes fins a 5 cm.

Un bolet divertit, serveix de baròmetre perquè s'obre amb la humitat i es tanca quan hi ha sequedat. te forma de globus d'uns 2 cm de diàmetre. 

Com el fetjó o patata de terra, neix mig enterrat. 

N'hi ha quasi tot l'any, llevat de la primavera.

S'assemblen una mica als pets de llop però la forma és diferent, l'estrelleta no te cama i té dues capes ben diferenciades, la que s'obre plena de rugositats i la de dintre que s'obre per dalt per deixar anar les espores.

Es fa en tot tipus de boscos amb el sol una mica sorrenc.
A Tailàndia se les mengen ben cuinades quan encara son ben tendres.

CRINIPELLIS SCABELLA

(Crinipellis scabella, Crinipellis stipitaria)                                 Família: MARASMIÀCIES. Fins a 1,5 cm de diàmetre.

Petit bolet que creix en grups, té la pota molt prima, llarga i marro ; el caracteritza la part fosca central del barret; sol passar desapercebut.

No té valor culinari per la poca consistència que té.

Creix sobre restes d'herba, sobre tot gramínies, o restes llenyoses a la tardor en tot tipus de boscos.

•