VIDALBA

( Clematis vidalba) Català: vidauba,ridorta, verdiguera, vidiella.  Castellano: clemátide, hierba de las llagas, hierba de los pordioseros,jazmin de monte Francès: clématite des haies, clématite vigne-blanche.   Anglès: old man's  beard, traveller's joy.  Alemany: gewönliche waldrebe.  Família: ranunculàcies Floreix: juny/agost Alçada: fins 15 m.  Tòxica.

És una liana molt comuna, la tija pot arribar a fer 5 cm de diàmetre i les fulles en tenen com una altra de més fina que serveix per anar trepant als arbres que si son molt joves pot arribar a ofegar-los.

Antigament la feien servir els captaires per produir-se nafres fregant-se-la a la pell perquè és molt urticant i produeix vesícules i així cridaven més l'atenció a l'hora de demanar.

Aquesta no fa massa olor; és fàcil diferenciar-la de la Clematis flammula, que te fulles petites i no son dentades com la vidalba i també les flors de la flammula fan més olor.

Els fruits tenen aquesta mena de plomes que fan que
 les llavors s'escampin fàcilment. 

Imatge extreta de Flickr de Ferran Turmo Gort.