GARROFER

(Ceratonia siliqua) Català: garrover; Castellà: algarrobo, garrofero; Francès: caroubier; Occità: carrobièr, coropièr; Anglès: carob bean, locust bean, st. john's bread; Alemany: karube. Família: PAPILIONÀCIES.  Floreix: Agost/Novembre. Alçada: fins 10 m. Alimentari.Ornamental. Medicinal.

El garrofer és un arbre molt resistent a la secada, però no aguanta massa la fred. 

Normalment es planta al camp o en jardins com a ornamental, però també surt espontàniament tot i que l'arbre sol ser més petit.

La farina te moltes propietats nutritives perquè conté molts sucres, pectina, moltes vitamines -C, E, A i moltes del grup B, també molts minerals com magnesi, ferro, potassi, calci, iode, seleni...i moltes proteïnes (conté quasi tots els aminoàcids essencials) i fibra.

PROPIETATS: Molt nutritiva, antioxidant i astringent; activa els ronyons, antifúngic; així com la farina va bé per taller les diarrees, les seves "mongetes tendres" son laxants. Aquestes "mongetes" també son reguladores del sistema nerviós.

La pectina que porta és una mena de goma -goma de garrofí- que ingerida retarda l'absorció dels greixos i dona sensació de tip, és per això que es fa servir en els batuts per perdre pes.

Així doncs és útil per regular els intestins, enforteix ossos, dents, pell, ungles, cabells; és energètic, sobre tot a l'hivern i es pot menjar com a substitut de la xocolata desfeta; millora la memòria i el to muscular.

Tot i els seus beneficis, cal anar en compte si hi ha obstrucció intestinal, els diabètics insulinodepenents.

Tant les tavelles com les fulles es fan servir com a farratge. L'escorça per adobar pells i la fusta per ebenisteria i per cremar.