(Punica granatum)
Català: mangraner;
Castellà: granado, mangrano; Francès: grenadier; Occità: miugranèr; Anglès: pomegranate tree; Alemany: granatapfel.
Família: PUNICÀCIES.
Floreix: Juny/Agost.
Alçada: 2 a 5 m.
Medicinal. |
 |
| Magraner a la tardor en un dia de llevantada. |
A la
primavera floreix cap el juny amb unes flors molt especials i peculiars per la
seva forma i color vermell: tenen el calze carnós obert en forma d’estrella de
5 o de 7 puntes d’on surten uns pètals molt fins i arrugats i els estams també
vermells les anteres dels quals son grogues. Cap a l’hivern perd les fulles i
queden les espines ben visibles.
Aquesta família de plantes només té dues espècies i això junt
amb la forma de la seva fruita fa que sigui una planta peculiar i única.
La nostra és
la més estesa – l’altra ( púnica protopunica) només és a l’illa de Socotora –La
cultivada és molt dolça i la silvestre més àcida però és la mateixa espècia.
Prové d’Àsia
i es creu que foren els fenicis que el van portar i que fou escampat pel Mediterrani
pels romans i pels àrabs. A la prehistòria ja se’l coneixia, se n’han trobat
llavors a les piràmides d’Egipte, a Grècia se’l considerava símbol de l’amor i
la fecunditat i actualment està escampat també a països d’Amèrica.
S’UTILITZA :
L’escorça de
l’arrel i del tronc en maceració ( 80grs, per ½ litre d’aigua, 25 grs. si son
nens en edat escolar i en aquest cas amb molt de compte) durant 24 hores i
després fer bullir a foc lent fins que quedi en ¼ lt. Això es va prenent en
dejú repartit en 2 0 3 dies. S’hi pot afegir mel o menta per fer-ho més fàcil
de prendre. Al cap de dues hores de prendre-ho cal una infusió laxant. És
excel·lent pels cucs intestinals, sobre tot per expulsar la solitària.
La pela de la
magrana i els tels interns també tenen certa acció sobre els cucs, però sobre
tot per les diarrees i també per netejar nafres de la pell, de la boca,
conjuntivitis, faringitis, picors...
Infusió de
flors 20-30 grs per lt d’aigua i una
mica de la pela de la fruita : una cullerada cada hora mentre duri la diarrea i
també per fer gàrgares quan hi ha faringitis o amigdalitis.
També es pot
fer una decocció de fulles per rentar els ulls.
La fruita per
grips i refredats perquè conté molta vitamina C. També és molt rica en potassi
que afavoreix l’eliminació de líquids i molta fibra.
CONTRAINDICACIONS:
ULL!!! la decocció de les escorces porta molts alcaloides
i és totalment contraproduent donar-ne a dones embarassades, a nens i a
persones esgotades o dèbils, perquè pot produir nàusees, vòmits, problemes de
visió...i és per això que és
millor
consultar a un professional.
Les persones
amb úlceres d’estómac o intestinals poden tenir problemes també en menjar la
fruita perquè és molt rica també amb tanins que son excel·lents antioxidants
però poden irritar el tracte gàstric.
Com
preparar granadina: Es pot preparar en fred: per cada 115 grs de suc de magrana àcida uns 200grs de
sucre. Es posa en una ampolla si pot ser de vidre i es va removent diverses
vegades al dia fins que el sucre es dissolgui del tot. A l’estiu és molt
refrescant, barrejat amb una mica d’aigua gelada.
 |
| Imatge extreta d'English Wikipedia setembre 2005 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada