GINESTA DE FLOR BLANCA

 

(Retama monosperma) Català: ginesta blanca  Castellà: gayomba, retama blanca, retama de olor, retama pelada.  Francès: genêt blanc, retam blanc. Anglès: bridal broom, bridal veil broom. Família: PAPILIONÀCIES Floreix: Març/Juliol Alçada: fins a 4 m. Ornamental. Naturalitzada.

A la nostra zona es fa servir als jardins perquè és resistent a la sequera i a la salabror per això se'n pot trobar prop de platges.

Prové del sud de la península Ibèrica i del nord d'Àfrica on a vagades se la fa servir per fixar dunes.

Les branques son molt primes, una mica acanalades, flexibles i cobertes de petits pèls.

Té unes fulles molt petites que cauen fàcilment i sembla que no en tingui; les flors desprenen una olor característica.

Imatge extreta de "Plantas silvestres de España"

Els fruits son molt petits, a vegades no

arriben al cm. i la llavor és una mongeta molt

petita que és tòxica.

FULLES DE SALÓ

 

(Aspidistra elatior) Català: aspidistra Castellà: pilistra, orejas de burro. Francès: aspidistra. Anglès: aspidistra. Alemany: schusterpalmen. Família: LILIÀCIES Floreix: Hivern/Primavera. Alçada: fins a 80 cm. Ornamental

És una planta ornamental tan per exterior com per interior; prové de l'Àsia oriental.

En el seu hàbitat es fa en zones de boscos, sota l'ombra dels arbres

. 

Les arrels son en forma de rizomes, les fulles surten directament d'elles i son amples i grans; les flors surten també molt a prop de les arrels; aquestes flors son difícils de veure perquè queden entre mig de les fulles i son una mica carnoses amb un color com de vainilla de fora i vermellós de dins; el fruit és una baia amb una sola llavor. 

 

Sobre tot al segle passat les famílies burgeses en solien tenir en els seus salons, per això aquí les anomenem familiarment com a fulles de saló.

ESPARRAGUERA AFRICANA

 

(Asparagus falcatus) Castellà: espina de hoz, esparraguera de hoz. Anglès: sicklethorn, large forest asparagus, doringtou, imblekazana. )  Família: LILIÀCIES Floreix: Primavera. Alçada: fins a 5 m. Ornamental.

És un arbust espinós i enfiladís que prové de Moçambic i Sud-àfrica on és fa servir de tanques de seguretat tan per les espines com les seves llargues tiges que fan un entramat espès; aquestes tiges primer son primes i tendres, com els nostres espàrrecs i desseguida es fan llenyoses. 

Per les seves fulles, primes i corbades, a vegades se l'ha anomenat falç bambú; fa floretes blanques molt flairoses i el fruit és una baia vermella que agrada a molts ocells.

Li agraden els llocs humits i ombrívols i és fàcil i ràpida de conrear. 

AGRELLETA DE BOU

 

(Rumex bucephalophorus) Català: vinagrella borda. Castellà: acedera de lagarto, acedilla, vinagrera borde... Anglès: horned red, ruby dock.    Italià: romice testa di bue.  Alemany: Stierkopf-Ampfer,Ochsenkopf-Ampfer.  Família: POLIGONÀCIES Floreix: Feber/Maig Alçada: fins a 50 cm.

Es troba en terrenys sorrosos i secs, sovint en camps cultivats, prop del litoral, a cops fa com una gespa vermella a les vinyes i per això se la pot identificar de lluny.

Te fulles de menys de 2 cm d'ample, i és l'espècie més petita del gènere Rumex.

El seu fruit és curiós, es corba cap a vall i esta cobert de petites espines.

Imatge extreta de www.florandalucia.es

BOQUETA DE GOS

 

(Anarrhinum bellidifolium var. albiflora) Castellà: acicate de olor, linaria olorosa Francès: anarrhinante, muflier à feuilles de Pâquerette. Italià: muffolaria azzurra.   Família: PLANTAGINÀCIES, abans escrofulariàcies.  Floreix: Maig/Octubre Alçada: fins a 80 cm.

Sembla ser que les seves fulles s'havien fet servir per cicatritzar ferides. 

HERBA DE L'ESPARVER

(Hieracium cerinthoides) Francès: hieracium cerinthoides Anglès: hieracium cerinthoides. Família: COMPOSTES Floreix: Juny/Setembre. Alçada: fins 80 cm.

HOSTA

(Hosta plantaginea) Castellà: hosta, planta de lidia, lirio llantén. Francès: hosta Anglés: hostas, plantain lilies, giboshi (nom japonès)  Alemany: funkien, herzblattlilien.  Família: AGAVÀCIES, abans Liliàcies.  Floreix: Juny/Setembre. Alçada: 30 a 60 cm. Ornamental.

Es una planta herbàcia, una mica carnosa i amb rizomes; prové del Nord-est d'Àsia i es fa servir en jardineria per les seves fulles i perquè li agrada l'ombra.

Se la considerava de la família de les liliàcies, però actualment se la defineix com a agavàcia.

Les fulles son d'un verd grogós tot i que hi ha hostes de moltes classes i poden tenir fulles blavoses, porpres, bicolors...que estan disposades de forma alterna i oposades.

ARRANJAMENTS FLORALS

 Arranjaments amb plantes del bosc i del jardí.

ESPIGOL MASCLE O LAVANDA

(Lavandula latifolia)(Lavandula spica) Català: lavanda, barballó, espígol mascle, espígol de fulla ample Castellà: alhucema, espliego, lavanda , espigon;  Francès: lavande à larges feuilles, grande lavande ; Occità: aspic, badafa, espiguet, lavanda Anglès:bruoadleaved lavender,spike lavander Alemany: breitblättrige lavendel, spanischer lavendel.  Família: LABIADES.  Floreix: Juny/Setembre. Alçada: 30 a 100 cm. Medicinal. Garrigues, prats secs, pinedes.

Cal distingir bé les diferents Lavandules i els seus híbrids, doncs tot i que totes son relaxants, tenen propietats diferents segons la varietat.

La varietat d'aquí té característiques medicinals similars a la lavanda comuna (lavandula angustifolia) però produeix un oli essencial de qualitat una mica inferior a aquesta.

L'Oli essencial obtingut de les flors té propietats abortives, desinfectants i fa expulsar els gasos però cal consell professional per les dosis perquè també poden produir al·lèrgies, gastritis, mal de cap, vòmits... ; es fa servir en aromateràpia per fer colònies, perfums, olis de massatge, coixinets per dormir...

Les propietats de l'espígol ja eren conegudes pels egipcis que el feien servir junt amb d'altres plantes i olis per a les momificacions; els grecs i els romans l'utilitzaven de medicina i fins no fa gaire es feien servir els "fums" per persones i animals per evitar infeccions víriques, grips... Sembla ser que en èpoques de la pesta, a Grasse (França), zona que és principal productora de lavanda per perfumeria i cosmètica, no la van patir.

Actualment se'l considera antibacterià, antiviral, destoxicant, fungicida, cicatritzant, estimulantdel  sistema immunitari, per això és apropiat quan hi ha fongs ginecològics o a la pell, cremades, picades - d'insectes, d'escorpins, de meduses...-, per reumatismes articulars, en aixecar els ànims en estat nerviosos, refredats...

Es pren en infusió d'una cullerada de postres per tassa  deixada reposar de 5 a 10 mn. i dos o tres cops al dia després dels àpats.

La infusió també pot servir per rentats de cremades i ferides.

Per les picades de meduses, cal aplicar dues gotes d'oli essencial a sobre la picada cada 5mndurant 1/2 hora..

Es recull l'espígol a mitjans d'agost que és quan està més florit.