PI DE XILE

(Araucaria araucana) Català: araucària de Xile Castellà: araucaria, pino patagónico, pino de brazo,pewén. Francès: araucaria du Chili, deséspoir des singes. Anglès: monkey puzzle tree, pewen, pehuen pine, monkey tail tree. Alemany: Chilenische Araukarie, Andentanne, chiletanne, Schuppentanne... Família: ARAUCARIÀCIES.  Floreix: a l'estiu. Alçada: fins a 50 m. Ornamental.

Prové del centre i sud de Xile i de l'oest d'Argentina.

La Unió Internacional per la Conservació de la Natura l'ha inclòs a la Llista Vermella per estar en perill d'extinció. Està protegit des del 1.971.

Tolera gelades de -20º.

A Xile i Brasil cullen els pinyons i se'ls mengen, però tarden 30 o 40 ans a fer-ne

Les fulles son gruixudes -coriàcies- en forma d'escama; normalment tenen sexualitat dioica però a cops n`hi ha algun amb els dos sexes en el mateix peu. 

Pinyes mascle. Imatge extreta de wiquipèdia.

Pinyes femella. Imatge extreta de wiquipedia.

ESTRAGÓ

 

(Artemisia dracunculus) Català: dragonet, badiana, herba vinagrera. Castellà: estragon, tarragón, dragoncillo.  Francès: estragon.  Anglès: tarragon, estragon.  Alemany: estraon,dragun, dragon.  Família: COMPOSTES.  Floreix: juliol/octubre Alçada: fins a 120 cm. Mengívola, aromàtica, medicinal.

Plantades al parc de la Tosca de Les Preses.

Afavoreix la digestió, l'expulsió de gasos, la menstruació, és antireumàtica, desinfectant, diürètica, laxant, afrodisíaca, antial·lèrgica...contra l'escorbut perquè conté vitamines A , C i K i també porta ferro i manganès; és calmant del sistema nerviós central per això ajuda en situacions d'insomni i d'ansietat.

Antigament l'arrel s'aplicava sobre les mossegades  de serps i de gossos i també per reduir el mal de queixal.

Les fulles fresques o seques es fan servir a la cuina per aromatitzar pasta, amanides, peix, per fer conserves en vinagre; forma part de les "Herbes provençals" i és un dels components de moltes salses.

Durant l'embaràs cal no prendren perquè pot ser avortiu.

OCELLS DELS AIGUAMOLLS DE LEMPORDÀ - 2

Territ  (Calidris alpina)

Perdiu de mar (Glareola pranticola)
 Imatge cedida per Antoni Abad.

Bernat pescaire (Ardea cinerea)

Camallarg comú (Himantopus himantopus)

Gaig blau (Coracia garrulus). Imatge cedida per Antoni Abad.

Martinet ros. Imatge cedida per Antoni Abad.

Corriol anellat gros. Imatge cedida per Antoni Abad.

Arpella. Image cedida per Antoni Abad.

Cuereta groga. Imatge cedida per Antoni Abad.

Gavina cap negre.
Imatge cedida per Antoni Abad.

Agró roig. Imatge d'Antoni Abad.

Teixidor. Imatge cedida per Antoni Abad.

Gavina corsa. Imatge cedida per Antoni Abad.

Mastegatatxes o papamosques.
Imatge cedida per Antoni Abad.

Polla blava. Imatge d'Antoni Abad.

Xatrac comú. Imatge d'Antoni Abad.

Bec d'Alena comú. Imatge d'Antoni Abad.

Oreneta. Imatge d'Antoni Abad.

Garsa de mar eurasiàtica i gamba verda.
Imatge d'Antoni Abad. 

ARBRE DE PISOS

 

(Araucaria de Norfolk o heterophylla o excelsa) Català: pi de pisos,cent pisos, piser. Castellà: araucaria excelsa Francès: pin de Norfolk Anglès: Norfolk island pine, Norfolk pine. Alemany:  Norfolktanne, Zimmertanne.  Família: ARAUCARIÀCIES  Floreix: abril/maig. Alçada: fins a 80 m. Ornamental

En tenir les branques tan simètriques en alguns països el fan servir d'arbre de nadal i també per tenir-les així és fàcil d'identificar. Té flors masculines i femenines.

Ja existien en el Juràssic, fa uns 200 milions d'anys.

Les fulles semblen escates i quan és jove se sol utilitzar com a planta d'interior perquè prové de zones tropicals i subtropicals tot i que com a ornamental s'ha estès arreu del mon.

A Llers n'hi ha un exemplar en una casa a peu de carretera.

PEÒNIA DE MUNTANYA

 

(Paeonia officinalis) Català: herba de santa rosa, flor de malet, rosa d'ase, piorna, llampoina Castellà: peónia de montaña Francès: pivoine officinale. Anglès: common peony, garden peony Alemany: gemeine pfingstrose,pfingstrose,echte pfingstrose...  Família: PEONIÀCIES  Floreix: abril/maig. Alçada: fins a 70 cm.

Es fa en pinars i rouredes en boscos no massa densos, aquest exemplar estava entre Albanyà i Lliurona.

L'arrel és un tubercle, les flors son hermafrodites i poden ser vermelloses, blanques o grogues.

Se n'utilitzen els pètals, les llavors i sobretot les arrels.

És el bai shao de les fórmules herbals xineses: tonifica la sang i n'activa la circulació.

Sembla ser que també rebaixa el dolor, millora la nutrició, redueix l'ansietat, les cefalees, baixa la pressió sanguínia; va bé també per la tos irritativa, artritis, ferides, varius, per insuficiència hepàtica, per les suors nocturnes i sobretot per diversos trastorns ginecològics.

S'ha demostrat certa efectivitat en algunes anèmies i en alguns càncers.

En homeopatia és anomenada Paeon.

En dosis elevades pot donar problemes d'estómac, vòmits, diarrees i podria arribar a ser mortal.

Cal evitar-la durant l'embaràs, l'alletament, en nens petits i tampoc com a laxant o si hi ha diarrees.

BOQUES DE DRAGÓ

 

(Parentucellia viscosa)(Bartsia viscosa)(Bellardia viscosa) Català: motxa borda  Castellà: algaravía pegajosa, algarabía. Francès: eufragia viscosa Anglès: yellow bartsia, yellow glandweed.  Alemany: gelbe bartsie, gelbe teerkraut Família: Orobancàcies. Abans Escrofulariàcia.   Floreix: maig/setembre. Alçada: fins a 50 cm.

És nativa d'aquí, de l'Europa mediterrània i també de l'oest d'Europa i del pròxim Orient.

És semiparàsita, tot i que fa la fotosíntesi i pot aconseguir els nutrients per ella mateixa, sol aprofitar-se d'altres plantes properes a través de les arrels, això la fa peculiar.

GINESTA DE FLOR BLANCA

 

(Retama monosperma) Català: ginesta blanca  Castellà: gayomba, retama blanca, retama de olor, retama pelada.  Francès: genêt blanc, retam blanc. Anglès: bridal broom, bridal veil broom. Família: PAPILIONÀCIES Floreix: Març/Juliol Alçada: fins a 4 m. Ornamental. Naturalitzada.

A la nostra zona es fa servir als jardins perquè és resistent a la sequera i a la salabror per això se'n pot trobar prop de platges.

Prové del sud de la península Ibèrica i del nord d'Àfrica on a vagades se la fa servir per fixar dunes.

Les branques son molt primes, una mica acanalades, flexibles i cobertes de petits pèls.

Té unes fulles molt petites que cauen fàcilment i sembla que no en tingui; les flors desprenen una olor característica.

Imatge extreta de "Plantas silvestres de España"

Els fruits son molt petits, a vegades no

arriben al cm. i la llavor és una mongeta molt

petita que és tòxica.

FULLES DE SALÓ

 

(Aspidistra elatior) Català: aspidistra Castellà: pilistra, orejas de burro. Francès: aspidistra. Anglès: aspidistra. Alemany: schusterpalmen. Família: LILIÀCIES Floreix: Hivern/Primavera. Alçada: fins a 80 cm. Ornamental

És una planta ornamental tan per exterior com per interior; prové de l'Àsia oriental.

En el seu hàbitat es fa en zones de boscos, sota l'ombra dels arbres

. 

Les arrels son en forma de rizomes, les fulles surten directament d'elles i son amples i grans; les flors surten també molt a prop de les arrels; aquestes flors son difícils de veure perquè queden entre mig de les fulles i son una mica carnoses amb un color com de vainilla de fora i vermellós de dins; el fruit és una baia amb una sola llavor. 

 

Sobre tot al segle passat les famílies burgeses en solien tenir en els seus salons, per això aquí les anomenem familiarment com a fulles de saló.

ESPARRAGUERA AFRICANA

 

(Asparagus falcatus) Castellà: espina de hoz, esparraguera de hoz. Anglès: sicklethorn, large forest asparagus, doringtou, imblekazana. )  Família: LILIÀCIES Floreix: Primavera. Alçada: fins a 5 m. Ornamental.

És un arbust espinós i enfiladís que prové de Moçambic i Sud-àfrica on és fa servir de tanques de seguretat tan per les espines com les seves llargues tiges que fan un entramat espès; aquestes tiges primer son primes i tendres, com els nostres espàrrecs i desseguida es fan llenyoses. 

Per les seves fulles, primes i corbades, a vegades se l'ha anomenat falç bambú; fa floretes blanques molt flairoses i el fruit és una baia vermella que agrada a molts ocells.

Li agraden els llocs humits i ombrívols i és fàcil i ràpida de conrear.