dijous, 30 d’octubre del 2025

BOLETS MENJÍVOLS / BOLETS TÒXICS - 3

 ROVELLÓ, PINATELL, LLETEROLA O ROVELLÓ DE CABRA.




El rovelló (lactarius sanguifluus)com els altres dos, té aquesta mena de cercles concèntrics al barret i si el trenquem treu un líquid granat; les làmines poden ser granatoses amb tons verdosos. És excel·lent a la brasa i en guisats.
Es troba a les pinedes.  


El pinatell (lactarius deliciosus), igual que el rovelló té el barret amb els dibuixos concèntrics, però és de color taronja, quan es trenca treu com una llet de color taronja 



El rovelló de cabra, lleterola (lactarius torminosus) és molt semblant als anteriors, però en trancar el barret surt una llet entre blanc i groc pàl·lid. Als països nòrdics se la mengen però fan uns llargs processos perqè no sigui toxica. Produeix seriosus problemes gastrointestinals amb vòmits i diarrees. TÒXICA.











BOLETS MENJÍVOLS / BOLETS TÒXICS - 2

 ROSSINYOL - GÍRGOLA DOLIVERA 

El rossinyol (cantharellus cibarus o cantharellus edulis) és un bolet molt apreciat per fer guisats i no es corca mai.

Tot ell és groc i té la pota massissa. Fa molt bona olor






La gírgola d'olivera (omphalotus olearius) sol ser un pel més gran, d'un groc entre taronja i marron; té unes làmines molt fines i no fa cap mena d'olor; és molt vomitiva.

Una curiositat daquet bolet és que és bioluminiscent, quan està ben foscles seves lamines i la part subterrània brilla amb una miqueta de llum.

TÒXICA



XAMPINYÓ (de bosc) / FARINERA BORDA

Aquest bolet té molt bon gust, de fet com els cultivats. També l'anomenem Camperol o Bola de neu (Agricus arvensis). Sol sortir després de pluges abundants prop de camins o boscos caducifolis o de pins. A vegades poden creixer formant una mena de cercle. 
Les làmines passen de blanc a ocres o negres quan ja estan una mica passades.

 I com els cultivats és millor no menjar-los crus del tot, cal passar-los una mica a la paella o al vapor i deixar-los "al dente".

Imatge extreta de Poty Ambienturas

És fàcil de confondre amb la farinera borda o cogoma verda (amanita phalloides).



Imatge extreta de silesmicologico.com
MOLT TÒXICA
Aquesta es troba en rouredes i també en pinedes calcàries. És altament tòxica i ha provocat moltes morts, normalment uns 50 grs son suficients per provocar la mort i a més no comencen els símptomes fins passades unes 6 hores

Les làmines de la farinera borda es queden blanques o amb un subtil rosat.


CAMA-SECS O CORRIOLES / BARRET DE BRUIXA

El cama-sec (marasmius oreades) és molt apreciat per donar gust  tirant a dolç als guisats sobretot de carn. Normalment s'asseca i així pot durar molt de temps. El problema és que és molt poca cosa i en calen molts, lo positiu és que solen sortir en els prats formant caminets, d'aquí el nom de corrioles. 
El cama-sec te poques làmines i té la pota molt  elàstica, la pots torcir i no es trenca


El barret de bruixa (Ynocibe rimosa) creix en qualsevol tipus de sòl, fins i tot als jardins. La pota és unamica més gruixuda que el cama-sec i si la torcim es trenca i també es pot diferenciar en que té moltes làmines. 
TÒXIC

dilluns, 27 d’octubre del 2025

BOLETS MENJÍVOLS / BOLETS TÒXICS - 1

 COGOMELLA - FALSA COGOMELLA

Imatge feta en una fira del bolet d'Albanyà.




La cogomella anomenada també apagallums, paloma (macrolepiota procera) es un bolet excel.lent  però es pot confondre amb la falsa cogomella o pixacà(amanita pantherina).

La cogomella té la pota amb taques atigrades, l'anella doble es pot moure amunt i avall i es veu de lluny perquè sol ser més alt que l'herba i es fa al bosc prop de camps o camins. El barret és una mica escamós de color beig i cal collir-la que aquest barret faci uns 12 cm. o més. 






TÒXICA
La falsa cogomella (amanita galipierno o amanita panterina)té la pota clara, l'anella no es mou, el barret és marron fosc i les taques quasi blanques i mai passa del 10 cm de diàmetre
TÒXICA

Imatge extreta del canal de youtube
Poty Ambienturas


BOLET DE TINTA - FALS BOLET DE TINTA





El bolet de tinta (coprinus comatus)és bo per menjar fins i tot cru, però cal agafar-lo tendre perquè desseguida es fa malbé.

Quan madura les espores es tornen negres i es liqüen pel que sembla que deixi anar tinta. 

El coprinopsis atramentaria, aquestes dues darreres imatges extretes de vikipèdia, es pot 
confondre perquè també quan madura liqua les espores i queda el líquid fosc. 

TÒXIC









OU DE REIG - REIG BORD

Rovell d'ou
L'ou de reig o rovell dou (amanita caesarea o amanita aurantica) és un bolet excel·lent però sobre tot quan és tendre és fàcil de confondre amb el reig bord (amanita muscaria).                                                                          L'ou de reig  el barret ataronjat i la pota i les làmines grogoses i el reig bord té el barret vermell amb taques blanques i la pota i les lamines també blanques, tot i que quan és jove pot ser que encara no tingui les taques blanques. Aquest de fet no és massa tòxic, tot i que dóna molt malestar d'estómac, irritabilitat i és al·lucinògen.    
Reig bord.

TÒXIC

diumenge, 21 de setembre del 2025

POTA D'OS

 

(Cotyledon tomentosa)

Francès: cotledon tomentosa.
Anglès: bear's paw.
   
Família: CRASSULÀCIES.   
Floreix: estiu
Alçada: fins 20 cm.
Fixa les dunes. 



És originària de sud Àfrica; en el seu hàbitat original creix en camps rocosos de quars
Aquí se sol tenir en test. Les flors poden ser grogues, taronges o vermelles i les tiges i les fulles son peludes amb unes puntes vermelloses que sobresurten i que fa que semblin una pota dos, d'aquí el seu nom.

És tòxica pels ramats, pels gossos i també per als humans.






SALICÒRNIA

 

(Salicornia patula)(Salicornia europea)

Català: cirialera, herba salada, pollet, amanida de pobre...
Castellà: polluelo, esparrago de mar, alacranera de las marismas..[
Francès: salicorne d'Europe  
Anglès: saltwort, common glasswort, chicken.. 
Alemany: Europäische Queller  
Italià: asparago di mare. 

Família: AMARANTÀCIES
Floreix: agost/novembre
Alçada: fins 40 cm. 
Fixa les dunes. Menjívola. 

Les tiges tendres es recullen el maig/juny i es poden menjar crues, en vinagreta, al vapor...es poden també confitar en vinagre.
Saltejades en oli son  un bon acompanyament de plats de carn, en remenats d'ou o per les amanides.

Les fulles son gairebé imperceptibles perquè estan enganxades a les tiges carnoses que veiem i les flors son diminutes i es disposen de tres en tres en forma triangular i quan cauen deixen com un petit clotet.

És molt alcalina i molt rica en sals - iode, sodi i potassi -.
Té un sistema d'emmagatzemar i eliminar que separa la sal de l'aigua; hi ha unes cèl·lules especialitzades que eliminen el clorur sòdic que no necessita -aquest procés s'anomena halofilia- i això permet que pugui viure arran de mar.

Tot i ser salada té un bon equilibri de minerals i pot ajudar a regular la pressió arterial si es consumeix amb moderació i és diürètica i depurativa, ajuda a eliminar toxines i millora la funció dels ronyons.

En altres èpoques aquesta planta, així com també les algues marines, es cremava perquè la cendra que quedava és molt rica en sosa que s'utilitzava per fer sabó i vidre.
 

.





dissabte, 20 de setembre del 2025

EQUINÒFORA ESPINOSA


(Echinophora spinosa) 

Castellà: zanahoria marítima, equinofora espinosa
Francès: échinophore épineuse, panais épinau 
Anglès: prickl parsnip
Alemany: Starre stacheldolde
Italià: finocchionlitorale spinoso.

Família: UMBEL·LÍFERES
Floreix: juliol/setembre.
Alçada: fins 50 cm. 
Fixa les dunes.

   És totalment mediterrània i molt important per a fixar les dunes.


EUPHORBIA PEPLIS

(Euphorbia peplis)(Chamaesyce peplis)

Castellà: asnavallo, cogollos fuertes, euforbia de orejuelas,peplide,...​ 
Francès: euphorbia peplis
Anglès: purple spurge
   
Família: EUFORBIÀCIES.   
Floreix: estiu
Alçada: fins 20 cm.
Fixa les dunes. 

Se'n troba només al sud i a l'oest d'Europa, al nord d'Àfrica i al suroest d'Àsia. És una planta mot petita que va arran de terra les branques que solen ser unes quatre fan fins a 20 cm. 

Normalment és a la sorra, a les dunes, prop del mar. Floreix a l'estiu i per sota de les fulles.


dimarts, 9 de setembre del 2025

DIXONDRA

(Dichondra repens)

Castellà: orejade ratón, centavito.[1]​ 
Francès: dichondra rampant. 
Anglès: kidneyweed, yilibili, mercury bay weed...
Italià: dicondra.
   
Família: CONVOLVULÀCIES.   
Floreix: primavera/tardor
Alçada: fins 10 cm.
Ornamental. 

Aquest estiu m'ha sortit espontàniament al meu jardí, segurament de llavors portades per algun ocell, estaria bé que s'escampés.

És originària d'Austràlia, se la considera una mala herba però se l'utilitza com una alternativa a la gespa tot i que necessita molta humitat tot i que pot estar tan al sol com a l'ombra.


Imatge extreta de Wikipèdia.

dilluns, 4 d’agost del 2025

ABÈLIA

 

(Abelia x grandiflora)

Català: abèlia de flor gran
Castellà: abélia de flor grande
Francès: abelia x grandiflora
Anglès:abelia x.. grandiflora 
Alemany: Grobblütige Abelie.
   
Família: CAPRIFOLIÀCIES.   
Floreix: primavera/tardor
Alçada: fins 150 cm.
Ornamental. 


És utilitzada en jardineria tan en llocs públics com privats. En zones fredes perd les fulles a l'hivern però a la zona del Mediterrani no.

Li agrada el sol però el terra ha d'estar humit; aguanta bé les gelades; pot estar a l'ombra però si està a ple sol floreix millor.


CIQUES

 

(Cycas revoluta)

Català: palma de segú, segú del Japó.
Castellà: palma de iglesia, saú verdadero de la India, cica..
Francès: sagoutier,ccas du Japon.
Anglès: sagopalm, king sago, sao cycad, japanese sago palm.  
Alemany: Japanische Sagopalmfarn. 
   
Família: CYCADÀCIES
Floreix: a l'estiu.
Alçada: d'1 a 7 m.
Ornamental. Tòxica.


Sembla una palmera, però no hi té res a veure. Prové del sud del Japó i totes les seves parts son molt tòxiques tan per persones com per animals.

Te peus mascles i peus femelles i només fan una gran pinya central els mascles.

Les fulles poden fer de 50 a 150cm. i el tronc uns 20 cm de diàmetre; quan la planta és jove el tronc a vegades ni es veu però amb els anys podria arribar a 7 m d'alçada.

Aquí s'utilitza en jardins perquè aguanta gelades fins uns -12º. 





divendres, 1 d’agost del 2025

PI DE XILE


(Araucaria araucana)

Català: araucària de Xile
Castellà: araucaria, pino patagónico, pino de brazo,pewén.
Francès: araucaria du Chili, deséspoir des singes.
Anglès: monkey puzzle tree, pewen, pehuen pine, monkey tail tree.
Alemany: Chilenische Araukarie, Andentanne, chiletanne, Schuppentanne...

Família: ARAUCARIÀCIES
Floreix: a l'estiu.
Alçada: fins a 50 m.
Ornamental.



Prové del centre i sud de Xile i de l'oest d'Argentina.

La Unió Internacional per la Conservació de la Natura l'ha inclòs a la Llista Vermella per estar en perill d'extinció. Està protegit des del 1.971.

Tolera gelades de -20º.

A Xile i Brasil cullen els pinyons i se'ls mengen, però tarden 30 o 40 ans a fer-ne
























Les fulles son gruixudes -coriàcies- en forma d'escama; normalment tenen sexualitat dioica però a cops n`hi ha algun amb els dos sexes en el mateix peu. 

Pinyes mascle. Imatge extreta de wiquipèdia.

Pinyes femella. Imatge extreta de wiquipedia.