ABÈLIA

 

(Abelia x grandiflora) Català: abèlia de flor gran Castellà: abélia de flor grande Francès: abelia x grandiflora Anglès:abelia x.. grandiflora  Alemany: Grobblütige Abelie.     Família: CAPRIFOLIÀCIES.    Floreix: primavera/tardor Alçada: fins 150 cm. Ornamental.

És utilitzada en jardineria tan en llocs públics com privats. En zones fredes perd les fulles a l'hivern però a la zona del Mediterrani no.

Li agrada el sol però el terra ha d'estar humit; aguanta bé les gelades; pot estar a l'ombra però si està a ple sol floreix millor.

CIQUES

 

(Cycas revoluta) Català: palma de segú, segú del Japó. Castellà: palma de iglesia, saú verdadero de la India, cica.. Francès: sagoutier,ccas du Japon. Anglès: sagopalm, king sago, sao cycad, japanese sago palm.   Alemany: Japanische Sagopalmfarn.      Família: CYCADÀCIES.  Floreix: a l'estiu. Alçada: d'1 a 7 m. Ornamental. Tòxica.

Sembla una palmera, però no hi té res a veure. Prové del sud del Japó i totes les seves parts son molt tòxiques tan per persones com per animals.

Te peus mascles i peus femelles i només fan una gran pinya central els mascles.

Les fulles poden fer de 50 a 150cm. i el tronc uns 20 cm de diàmetre; quan la planta és jove el tronc a vegades ni es veu però amb els anys podria arribar a 7 m d'alçada.

Aquí s'utilitza en jardins perquè aguanta gelades fins uns -12º. 

PI DE XILE

(Araucaria araucana) Català: araucària de Xile Castellà: araucaria, pino patagónico, pino de brazo,pewén. Francès: araucaria du Chili, deséspoir des singes. Anglès: monkey puzzle tree, pewen, pehuen pine, monkey tail tree. Alemany: Chilenische Araukarie, Andentanne, chiletanne, Schuppentanne... Família: ARAUCARIÀCIES.  Floreix: a l'estiu. Alçada: fins a 50 m. Ornamental.

Prové del centre i sud de Xile i de l'oest d'Argentina.

La Unió Internacional per la Conservació de la Natura l'ha inclòs a la Llista Vermella per estar en perill d'extinció. Està protegit des del 1.971.

Tolera gelades de -20º.

A Xile i Brasil cullen els pinyons i se'ls mengen, però tarden 30 o 40 ans a fer-ne

Les fulles son gruixudes -coriàcies- en forma d'escama; normalment tenen sexualitat dioica però a cops n`hi ha algun amb els dos sexes en el mateix peu. 

Pinyes mascle. Imatge extreta de wiquipèdia.

Pinyes femella. Imatge extreta de wiquipedia.

ESTRAGÓ

 

(Artemisia dracunculus) Català: dragonet, badiana, herba vinagrera. Castellà: estragon, tarragón, dragoncillo.  Francès: estragon.  Anglès: tarragon, estragon.  Alemany: estraon,dragun, dragon.  Família: COMPOSTES.  Floreix: juliol/octubre Alçada: fins a 120 cm. Mengívola, aromàtica, medicinal.

Plantades al parc de la Tosca de Les Preses.

Afavoreix la digestió, l'expulsió de gasos, la menstruació, és antireumàtica, desinfectant, diürètica, laxant, afrodisíaca, antial·lèrgica...contra l'escorbut perquè conté vitamines A , C i K i també porta ferro i manganès; és calmant del sistema nerviós central per això ajuda en situacions d'insomni i d'ansietat.

Antigament l'arrel s'aplicava sobre les mossegades  de serps i de gossos i també per reduir el mal de queixal.

Les fulles fresques o seques es fan servir a la cuina per aromatitzar pasta, amanides, peix, per fer conserves en vinagre; forma part de les "Herbes provençals" i és un dels components de moltes salses.

Durant l'embaràs cal no prendren perquè pot ser avortiu.

OCELLS DELS AIGUAMOLLS DE LEMPORDÀ - 2

Territ  (Calidris alpina)

Perdiu de mar (Glareola pranticola)
 Imatge cedida per Antoni Abad.

Bernat pescaire (Ardea cinerea)

Camallarg comú (Himantopus himantopus)

Gaig blau (Coracia garrulus). Imatge cedida per Antoni Abad.

Martinet ros. Imatge cedida per Antoni Abad.

Corriol anellat gros. Imatge cedida per Antoni Abad.

Arpella. Image cedida per Antoni Abad.

Cuereta groga. Imatge cedida per Antoni Abad.

Gavina cap negre.
Imatge cedida per Antoni Abad.

Agró roig. Imatge d'Antoni Abad.

Teixidor. Imatge cedida per Antoni Abad.

Gavina corsa. Imatge cedida per Antoni Abad.

Mastegatatxes o papamosques.
Imatge cedida per Antoni Abad.

Polla blava. Imatge d'Antoni Abad.

Xatrac comú. Imatge d'Antoni Abad.

Bec d'Alena comú. Imatge d'Antoni Abad.

Oreneta. Imatge d'Antoni Abad.

Garsa de mar eurasiàtica i gamba verda.
Imatge d'Antoni Abad. 

ARBRE DE PISOS

 

(Araucaria de Norfolk o heterophylla o excelsa) Català: pi de pisos,cent pisos, piser. Castellà: araucaria excelsa Francès: pin de Norfolk Anglès: Norfolk island pine, Norfolk pine. Alemany:  Norfolktanne, Zimmertanne.  Família: ARAUCARIÀCIES  Floreix: abril/maig. Alçada: fins a 80 m. Ornamental

En tenir les branques tan simètriques en alguns països el fan servir d'arbre de nadal i també per tenir-les així és fàcil d'identificar. Té flors masculines i femenines.

Ja existien en el Juràssic, fa uns 200 milions d'anys.

Les fulles semblen escates i quan és jove se sol utilitzar com a planta d'interior perquè prové de zones tropicals i subtropicals tot i que com a ornamental s'ha estès arreu del mon.

A Llers n'hi ha un exemplar en una casa a peu de carretera.

PEÒNIA DE MUNTANYA

 

(Paeonia officinalis) Català: herba de santa rosa, flor de malet, rosa d'ase, piorna, llampoina Castellà: peónia de montaña Francès: pivoine officinale. Anglès: common peony, garden peony Alemany: gemeine pfingstrose,pfingstrose,echte pfingstrose...  Família: PEONIÀCIES  Floreix: abril/maig. Alçada: fins a 70 cm.

Es fa en pinars i rouredes en boscos no massa densos, aquest exemplar estava entre Albanyà i Lliurona.

L'arrel és un tubercle, les flors son hermafrodites i poden ser vermelloses, blanques o grogues.

Se n'utilitzen els pètals, les llavors i sobretot les arrels.

És el bai shao de les fórmules herbals xineses: tonifica la sang i n'activa la circulació.

Sembla ser que també rebaixa el dolor, millora la nutrició, redueix l'ansietat, les cefalees, baixa la pressió sanguínia; va bé també per la tos irritativa, artritis, ferides, varius, per insuficiència hepàtica, per les suors nocturnes i sobretot per diversos trastorns ginecològics.

S'ha demostrat certa efectivitat en algunes anèmies i en alguns càncers.

En homeopatia és anomenada Paeon.

En dosis elevades pot donar problemes d'estómac, vòmits, diarrees i podria arribar a ser mortal.

Cal evitar-la durant l'embaràs, l'alletament, en nens petits i tampoc com a laxant o si hi ha diarrees.