ABÈLIA

 

(Abelia x grandiflora) Català: abèlia de flor gran Castellà: abélia de flor grande Francès: abelia x grandiflora Anglès:abelia x.. grandiflora  Alemany: Grobblütige Abelie.     Família: CAPRIFOLIÀCIES.    Floreix: primavera/tardor Alçada: fins 150 cm. Ornamental.

És utilitzada en jardineria tan en llocs públics com privats. En zones fredes perd les fulles a l'hivern però a la zona del Mediterrani no.

Li agrada el sol però el terra ha d'estar humit; aguanta bé les gelades; pot estar a l'ombra però si està a ple sol floreix millor.

CIQUES

 

(Cycas revoluta) Català: palma de segú, segú del Japó. Castellà: palma de iglesia, saú verdadero de la India, cica.. Francès: sagoutier,ccas du Japon. Anglès: sagopalm, king sago, sao cycad, japanese sago palm.   Alemany: Japanische Sagopalmfarn.      Família: CYCADÀCIES.  Floreix: a l'estiu. Alçada: d'1 a 7 m. Ornamental. Tòxica.

Sembla una palmera, però no hi té res a veure. Prové del sud del Japó i totes les seves parts son molt tòxiques tan per persones com per animals.

Te peus mascles i peus femelles i només fan una gran pinya central els mascles.

Les fulles poden fer de 50 a 150cm. i el tronc uns 20 cm de diàmetre; quan la planta és jove el tronc a vegades ni es veu però amb els anys podria arribar a 7 m d'alçada.

Aquí s'utilitza en jardins perquè aguanta gelades fins uns -12º. 

PI DE XILE

(Araucaria araucana) Català: araucària de Xile Castellà: araucaria, pino patagónico, pino de brazo,pewén. Francès: araucaria du Chili, deséspoir des singes. Anglès: monkey puzzle tree, pewen, pehuen pine, monkey tail tree. Alemany: Chilenische Araukarie, Andentanne, chiletanne, Schuppentanne... Família: ARAUCARIÀCIES.  Floreix: a l'estiu. Alçada: fins a 50 m. Ornamental.

Prové del centre i sud de Xile i de l'oest d'Argentina.

La Unió Internacional per la Conservació de la Natura l'ha inclòs a la Llista Vermella per estar en perill d'extinció. Està protegit des del 1.971.

Tolera gelades de -20º.

A Xile i Brasil cullen els pinyons i se'ls mengen, però tarden 30 o 40 ans a fer-ne

Les fulles son gruixudes -coriàcies- en forma d'escama; normalment tenen sexualitat dioica però a cops n`hi ha algun amb els dos sexes en el mateix peu. 

Pinyes mascle. Imatge extreta de wiquipèdia.

Pinyes femella. Imatge extreta de wiquipedia.

ESTRAGÓ

 

(Artemisia dracunculus) Català: dragonet, badiana, herba vinagrera. Castellà: estragon, tarragón, dragoncillo.  Francès: estragon.  Anglès: tarragon, estragon.  Alemany: estraon,dragun, dragon.  Família: COMPOSTES.  Floreix: juliol/octubre Alçada: fins a 120 cm. Mengívola, aromàtica, medicinal.

Plantades al parc de la Tosca de Les Preses.

Afavoreix la digestió, l'expulsió de gasos, la menstruació, és antireumàtica, desinfectant, diürètica, laxant, afrodisíaca, antial·lèrgica...contra l'escorbut perquè conté vitamines A , C i K i també porta ferro i manganès; és calmant del sistema nerviós central per això ajuda en situacions d'insomni i d'ansietat.

Antigament l'arrel s'aplicava sobre les mossegades  de serps i de gossos i també per reduir el mal de queixal.

Les fulles fresques o seques es fan servir a la cuina per aromatitzar pasta, amanides, peix, per fer conserves en vinagre; forma part de les "Herbes provençals" i és un dels components de moltes salses.

Durant l'embaràs cal no prendren perquè pot ser avortiu.