VIDIELLA

(Clematis flammula) Català: ridorta Castellano: hierba muermera, gata rabiosa, azahar bravo, hierba de los pordioseros... Francès: clématite flammette, c.odorante, c.brûlante... Anglès: fragrant virgin's bower. Alemany: brennende waldrebe, mandel-waldrebe... Família: ranunculàcies. Floreix: juny/agost Alçada: fins 10m. Tòxica.

La flor és molt flairosa, semblant a la de la vidalba; la flammula té més flors que no fulles i aquestes son més petites que la vidalba que a més té més fulles que flors.

Imatge de Jardí botànic de Gombren.

La vidiella a vegades es fa servir com a planta ornamental per la quantitat de flors i per l'olor.

Si es frega a la pell produeix irritacions, llagues, per això també es feia servir per simular malalties de la pell i demanar caritat, d'aquí el nom de "hierba de los pordioseros".

També se la fa servir a les platges per estabilitzar dunes.

VIDALBA

( Clematis vidalba) Català: vidauba,ridorta, verdiguera, vidiella.  Castellano: clemátide, hierba de las llagas, hierba de los pordioseros,jazmin de monte Francès: clématite des haies, clématite vigne-blanche.   Anglès: old man's  beard, traveller's joy.  Alemany: gewönliche waldrebe.  Família: ranunculàcies Floreix: juny/agost Alçada: fins 15 m.  Tòxica.

És una liana molt comuna, la tija pot arribar a fer 5 cm de diàmetre i les fulles en tenen com una altra de més fina que serveix per anar trepant als arbres que si son molt joves pot arribar a ofegar-los.

Antigament la feien servir els captaires per produir-se nafres fregant-se-la a la pell perquè és molt urticant i produeix vesícules i així cridaven més l'atenció a l'hora de demanar.

Aquesta no fa massa olor; és fàcil diferenciar-la de la Clematis flammula, que te fulles petites i no son dentades com la vidalba i també les flors de la flammula fan més olor.

Els fruits tenen aquesta mena de plomes que fan que
 les llavors s'escampin fàcilment. 

Imatge extreta de Flickr de Ferran Turmo Gort.

ROGETA

( Rubia peregrina) Català: raspeta Castellano: carrasquilla Francès: garance voyageuse Anglès: wild madder . Alemany: kletten-krapp, levantinische krappwurzel. Família: rubiàcies Floreix: maig/agost Alçada: fins 3 o 4m i fins 6 m de longitud.

La rogeta és una petita enfiladissa, aspre i enganxosa (a la roba, a la pell i al pèl dels animals) per les nombroses i petites pues en forma de ganxo que té a la tija de secció quadrada i també a les fulles que van en grups de quatre o cinc.

Les flors son grogues normalment amb cinc pètals, que poden ser quatre també i els fruits son boletes de color ver que quan maduren son negres.  Se'n desconeix la toxicitat.

L'arrel te components colorants però no s'ha de confondre amb la Rubia tinctorum que aquesta sí que es feia servir a la indústria tèxtil per tenyir els teixits de vermell.

 És mediterrània i se la pot trobar en alzinars, zones rocalloses...