HERBA BONA

(Mentha spicata)(Mentha viridis) Català: menta de bou, menta comuna, menta de cuinar o de fer sopa, menta de jardí... Castellà: hierbabuena, menta de jardín, yerbabuena.  Francès: menthe en épi, menthe verte.  Anglès: garden mint, common mint, mackerel mint, lamb mint.  Alemany: Grüne minze, krause minze, Ährige minze, speer-minz. Família: LABIADES.  Floreix: juliol/octubre Alçada: fins a 1 m. Medicinal, mengívola, aromàtica.

Normalment es fan servir les fulles assecades, però també tota la planta; 

Gairebé totes les mentes necessiten humitat per viure i si el terreny li agrada pot arribar a ser invasora perquè té les arrels en forma de rizomes llargs i fibrosos; la tija és quadrangular i una mica peluda i fa unes petites floretes blanques o rosades que surten a l'estiu i també a la tardor. Molts de nosaltres en tenim a l'hort, al jardí o en un test

Al Magreb es tradició prendre el te a la menta que sol ser fresca; també la fan servir per tenir-la prop del nas si hi ha alguna atmosfera pudent perquè té com ja segur que sabeu l'olor molt forta i característica.

Es fa servir industrialment per aromatitzar xiclets, pastes de dents i per extreure'n  l'oli essencial per afegir a formules farmacèutiques, de perfumeria, de pastisseria i per fer alguns licors.

PROPIETATS

·         Segons la medicina popular, tonifica l'estómac, és digestiva i ajuda a expulsar gasos i cucs intestinals, estimula el fetge i la vesícula biliar i també per les infeccions d'orina.

·         Ajuda en problemes respiratoris, mals de coll, refredats

·         És tonificant del sistema nerviós i ajuda quan hi ha migranyes, vertígens, palpitacions...

·         I segons la medicina tradicional xinesa és forta, una mica dolça i fresca de manera que és relaxant, estimulant, dispersant i descongestionant.  COM UTILITZAR-LA -En infusió, un petit grapat de menta seca per 250ml d'aigua seda suaument i si se n'hi posen dos grapats resulta ser un estimulant, tothom sap aquella dita "la menta fa anar c......". -Una o dues gotetes d'Oli Essencial per fregar les temples quan hi ha migranya, per mals de queixal, neuràlgies... -També es pot macerar a sol i serena 40 dies en oli d'oliva o d'ametlla dolça en molta quantitat per fer massatges. Per expulsar els cucs intestinals, cal fer-ne suc i barrejar-lo amb vinagre. Article fet per a la revista Lertio del desembre 2023.

.

BELLADONA

(Atropa belladonna) Català: tabac bord. Castellà: belladona, solano furioso. Francès: belladone, cerise du diable, morelle furieuse o perverse...  Anglès: belladonna, deadly nightshade.  Alemany: schwarze tollkirsche, Tollkirsche. Família: SOLANÀCIES.  Floreix: maig/juliol i també a cops a la tardor. Alçada: fins a 1,50 m. Medicinal, tòxica.

És un arbust que pot arribar a fer metre i mig; es fa en zones ombrívoles i humides.

Les flors son acampanades d'un bonic color rosa  morat i el fruit es una baia primer verda, després vermella i quan madura ve negra, que tot i ser tòxica els ocells en poden menjar i es així a través d'ells com s'escampen les llavors; fa una pudor característica. 

És una de les plantes properes més tòxiques, en un adult vuit baies poden ser mortals, tot i que l'arrel és la part  més tòxica de la planta.

Aquesta planta forma part de "les herbes de les bruixes" i l'han fet servir tradicionalment els egipcis, els celtes, els grecs, i també a l'Edat Mitja per rituals i cerimònies  però també per tractar diversos símptomes com dolors menstruals, mals de cap, al·lèrgies...però sempre ha de ser a través d'algú molt entès.