ARISTOLÒQUIA SARMENTOSA

(Aristolochia clematitis)(Aristolochia infestis) Català: herba de les gotes, herba pudent. Castellà: clematitide, cornamusa enredada. Francès:  aristoloche clématite.  Anglès: birthwort. Alemany: gewöhnliche osterluzei, aufrechte osterluzei.. Família: Aristoloquiàcies. Floreix: Maig/Setembre Alçada: fins a 100 cm. TÒXICA, Medicinal.

Es una planta herbàcia que pot arribar a fer 100 cm i potser erecta, enfilar-se a una altra planta o bé rastrera; té les arrels tuberoses i les fulles en forma de cor. Les flors grogues en forma de tub acabat amb una llengüeta. Fa pudor.

És molt tòxica, pot produir insuficiència renal, tot i això en decocció pot millorar ferides infectades i llagues. Es feia servir com a avortiu i per millorar trastorns de la menstruació però només la poden fer servir persones que sàpiguen molt bé les mides.

A l'antic Egipte es feia servir contra les mossegades de les serps verinoses.

CANÒNICA DE SANTA MARIA DEL ROURE

EL ROURE

és un antic monestir al nord-oest de Pont de Molins, a la serra dels Tramonts. La major part de les ruïnes son gòtiques, posteriors a probablement el santuari que hi havia el segle XI o principis del XII dedicat a la Verge Maria. No s'han trobat dades de consagració però hi ha notícies d'un llegat del 1.195. 

Al segle XII hi havia la primera església romànica que tenia un fort lligam amb el Castell de Montmarí, de fet encara hi ha l'escut d'aquesta casa; hi ha informació de que en els segles XIII i XIV hi havia una comunitat d'agustins (clergues seglars sota la Regla de Sant Agustí).

El 1.326 se'n documenten 3 altars, el principal dedicat a Santa Maria on hi havia la talla de fusta romànica de la verge assentada i els altres dos un dedicat a Sant Lluc i l'altre a Santa Magdalena.

Comença la decadència després de la pesta i només hi queden tres frares; pateixen saquejos i el 1.389 encarreguen una nova imatge però d'alabastre.

Escut de Montmari

LLEGENDA DE LA VERGE

A la segona meitat del segle XV els monjos van fugir o van ser expulsats i van amagar la imatge gòtica de la Verge sota un gran roure que hi havia.

Acabada la guerra el 1.486, els monjos van tornar i no van trobar la imatge; uns quaranta anys més tard un toro del ramat del Mas Jordà de Pont de Molins que solia pasturar per allà sempre es posava a rascar i bramar sota el roure i així fou com van trobar la imatge i sembla ser que d'aquí ve el nom del Roure.

Al principi del segle XVII un clergue anomenat Jaume Puig fa construir l'església nova prop del monestir, on era el roure on van trobar la imatge, i el 1.638 es col·loca en el tronc de l'arbre; després d'això van començar  processons i es diu que el 1.640 la imatge suava i que en van ser testimonis gent de Llers i també gent de Figueres.

A mitjans de l'any 1.794 la guerra amb els francesos es feu molt bèstia i hi van haver saquejos, assassinats...i la línia defensiva es va establir entre Sant Llorenç de la Muga i el Cap de Creus i el Roure fou l'escenari d'una important batalla que van guanyar els francesos i que va fer que poguessin entrar a Figueres el 22 de novembre; va ser en aquesta batalla que el Roure va ser fortament bombardejat i el deixaren desfet. 

Ha estat en aquests darrers anys que s'ha anat reconstruint poc a poc de fet encara s'hi pot veure la grua i material de construcció.

És  lloc privilegiat per les vistes que te de la plana de l'Empordà i on també h ha una mica de zona de pic nic, fa de bon anar .