MESSEM GROC

(Lampranthus glaucus) Castellà: mesen, uña de gato, rayito de sol.  Francès: lamprantus. Família: AÏZOÀCIES.  Floreix: Abril/Maig. Alçada: de 15 a 40 cm. Ornamental.

Prové de Sud-Àfrica, de zones rocalloses. 

Per això es fa servir en jardineria per zones de roques i/o de pendents.

Aguanta gelades suaus i la sequera. 

La seva floració dura poc.

CARGOLET PELUT

(Xerotricha conspurcata) Família: GEOMITRIDAE. (Ordre: Gasteròpodes)

Dic cargolet perquè quan és adult arriba a fer 5 mm; pel seu color semblant a la terra, és difícil d'observar i a simple vista no es veu el detall que el fa peculiar, els pèls a la closca.

Tot i que es fa estrany, hi ha diverses espècies amb aquesta peculiaritat, els pèls; alguns els conserven sempre i d'altres els van perdent quan es fan adults. Actualment encara no es te clar perquè serveixen aquests pèls.

Aquesta espècie és ben nostre, es pot trobar a tota la zona mediterrània. 

Informació extreta de "elrincóndeloscaracoles.blogspot.com" gràcies a l'Antoni Abad.

MESSEM FÚCSIA

(Lampranthus multiradiatus) (Mesembryanthemum multiradiatum) Castellà: mesen, uña de gato, rayito de sol.  Francès: lamprantus. Família: AÏZOÀCIES.  Floreix: Abril/Maig. Alçada: de 30 a 40 cm. Ornamental.

Prové de Sud-Àfrica, de zones rocalloses. 

Per això es fa servir en jardineria per zones de roques i/o de pendents.
Aguanta gelades suaus i la sequera. 

L'únic "problema" que té és que floreix només 21 dies.

CARGOLET DE TAPA

(Pomatias elegans) Francès: Cyclostome élégant, élégante striée.   Anglès: round-mouthed snail. Alemany: Schöne Landdeckelschnecke.  Família: POMATIIDAE. (Ordre: Gasteròpodes)

Fa entre 12.5 i 15,8 mm

Tot i que evidentment és un cargol terrestre és molt diferent dels altres cargols: no te brànquies i la respiració és fa a través de la pell; no és hermafrodita, aquest té mascles i femelles les quals solen ser més grans que els mascles; una altra peculiaritat és que te una tapa (opercle) calcària en forma d'espiral com els cargols de mar, situada sota el seu peu
.
No constitueix una plaga perquè s'alimenta de fulles i branques en descomposició i també de molsa.









Se'ls troba bàsicament en terrenys calcaris.

CUCA DE LLUM

(Lampyris iberica o L. noctiluca) Català: lluernes, llumeneres, papes llumeneres, marietes  de llum, papallums... Castellà: luciérnagas, gusanos de luz, cucuyos,bichos de luz... Francès: lucioles, lampyres. Anglès: fireflies, lightning bugs. Alemany: leuchtkäfer, glühwürmchen. Família: LAMPÍRIDS. (Ordre: Coleòpters)

Larva de cuca de llum

Fa entre 10 i 15 mm.

Cuca de llum adulta i mascle.
Imatge extreta de Wikicommons.

Les larves de la cuca de llum son molt beneficioses perquè mantenen a ratlla els cargols i els llimocs.

Les femelles mantenen l'aspecte de larva, mentre que els mascles prenen l'aspecte dels coleòpters quan son adults.

Detall de sota la cua, per on fen llum.

Detall del cap.

ECHINACEA PURPÚREA

(Echinacea purpurea) Castellà: equinàcea purpúrea.  Francès: echinacea pourpre, rudbeckie pourpre. Anglès: purple-coneflower, eastern purple-coneflower.  Alemany: roter scheinsonnenhut, purpur-sonnenhut. Família: COMPOSTES.  Floreix: Maig/Agost Alçada: de 40 a 80 cm. Medicinal, ornamental.

La flor i una Gitaneta (Zygaena trifolii) la qual és tòxica, pot perjudicar
els ulls i la boca si la toquem i no ens hem rentat be les mans...
Exemplar del jardí de la Rosa Reglà-Sant Llorenç de la Muga.

Prové d'Amèrica del Nord.

PROPIETATS: 

Bàsicament augmenta les defenses i preveu malalties infeccioses, sobretot víriques tipus grips, refredats i també infeccions de les vies urinàries. Externament ajuda a curar ferides, llagues...

Hi ha qui fa servir la planta sencera, però normalment s'usen només les flors.

LLIRI DE SANT JOAN

(Hemerocallis fulva) Català: lliri de dia, lliri groc, hemerocal·lis, assutzena rossa; Castellà: lirio de san juan.  Francès: lis rouge, hémérocalle fauve . Anglès: corn lily, orange day-lily, fulvous daylily, tiger daylily... Alemany: braunrote taglilie, gelbrote taglilie...  Família: LILIÀCIES.  Floreix: Maig/Agost Alçada: de 40 a 80 cm. Plantada i naturalitzada en zones humides.

Prové del Sud-est d'Àsia -Xina, Japó...- però s'ha fet servir molt en jardineria i per això també se'n pot trobar naturalitzada a boscos de ribera.

• 
  

ROSELLA PETITA

(Papaver dubium subsp dubium) Català: rosella dúbia; Castellà: amapola oblonga.  Francès: pavot douteux, petit coquelicot. . Anglès: long-headed poppy, blindeyes. Alemany: saat-mohn. Família: PAPAVERÀCIES.  Floreix: Març/Juliol Alçada: fins a 60 cm. Terrenys cultivats.

El fruit és més llarg que ample i els pètals més petits i més clars, això és el que la diferencia de la rosella P. rhoeas

• 
  

VERONICA

(Veronica officinalis) Català: te de muntanya, herba dels leprosos; Castellà: te de europa, veronica macho, triaca. Francès: véronique officinale.       Família: ESCROFULARIÀCIES.  Floreix: Maig/Juliol Alçada: fins a 40 cm. Boscos humids.

PROPIETATS: 
Digestiva, tònica,balsàmica,antiasmàtica, cura ferides, antireumàtica, astringent.

Imatge de Flora
Catalana.net

ORTIGA BORDA

(Lamium flexuosum) Català: ortiga blanca, mataporc; Castellà: ortiga borda. Francès: lamier flexueux.       Família: LABIADES.  Floreix: Març/Juliol Alçada: fins a 60 cm. Bardisses humides.

Molt semblant a Lamium album.


PROPIETATS de la part florida: 
hemostàtica, antisèptica, va bé per la bronquitis, per curar ferides, astringent, antireumàtica...

Les fulles estan cobertes de pèls com les altres ortigues, però aquesta no és urticant.