ERÍSSIM

(Sisymbrium officinale) Català: herba dels cantors, erisimó, sisimbri; Castellà: erísimo, hierba de san alberto, hierba de los cantores; Francès: vélar officinal, julienne jaune, herbe aux chanters; Occità: èrba daus chanters; Anglès: hedge mustard; Alemany: wegraucke. Família: CRUCÍFERES.  Floreix: Març/Agost. Alçada: 20 a 60 cm. Marges. Medicinal.

Les flors son molt petitones.

PROPIETATS: És diürètic, antiinflamatori, expectorant, va bé contra la tos, pels transtorns hepàtics....

És molt recomanable per tot el tracte respiratori, refredats, afonies -per això en diuen l'herba dels cantaires-, alèrgies respiratòries, faringitis, laringitis, bronquitis, problemes hepàtics i biliars, per retenció de líquids; també conjuntivitis.

Les fulles tendres es poden menjar crues a les amanides. Normalment es fa servir només la flor sobretot en infusió combinada amb d'altres com la flor de malva, melilot, violeta, pulmonaria, malrubí,serverola...

Aquesta planta cal bullir-la 5 mn i deixar-la reposar 10 mn més.Si es vol barrejar amb d'altres cal tenir-ho en compte i si cal fer-la apart. Cal prendre-la calenta.

Colònia d'erísim.

Detall de la fulla.

DIDALERA GROGA

(Digitalis lutea subsp lutea) Català: didalera de sant Jeroni, digital groga; Castellano: digital amarilla, dedalera amarila; Francès: digitale jaune, digitale à petites fleurs;  Anglès: yellow foxglove; Alemany: gelber fingerhut. Família: ESCROFULARIÀCIES.  Floreix: Juny/Agost. Alçada: 50 a 100 cm. Herbassars humits, marges de bosc.

PROPIETATS:Tot i que és diürètica i tonifica el cor és millor no fer-la servir perque es molt tòxica i cal saber molt i molt bé les dosis.

Si que es fa servir, però en preparació homeopàtica.

Exemplar de la zona de Sadernes.

ESPARVER CENDROS

Sovint quan vinc de Figueres cap a Llers, passant "pels gitanos" puc veure el magnífic vol de l'esparver cendrós.

També cal agrair a tota una sèrie de voluntaris cridats per l'IAEDEN i a alguna persona del Parc dels Aiguamolls que ajuden a protegir com poden, sense ajuts, aquesta magnífica rapinyaire.

Incloc aquest enllaç on et pots informar molt més i on hi ha precioses imatges d'aquest esparver: http://ramonfortia.cat/lesparver-cendros/per-que-lesparver/

Cartell explicatiu a La Garriga d'Empordà.

CIGONYES A L'EMPORDÀ

A l'Empordà les cigonyes només eren aus de pas...

Però.. allà per l'any 1.976 es va constituir el Grup de defensa dels Aiguamolls Empordanesos per tal d'impedir noves urbanitzacions a més de les que ja s'hi havien fet, aquest grup ecologista va aconseguir mobilitzar tot un munt d'empordanesos que van barrar el pas de les excavadores al llarg dels dos estius següents.

D'aquest grup en va sortir l'actual Institució Alt Empordanesa per a l'Estudi i Defensa de la Natura (IAEDEN).

Finalment el 3 d'octubre de 1.983 el Parlament de Catalunya va aprovar una llei de declaració de paratges naturals d'interès nacional i reserves integrals on els nostres aiguamolls hi quedaren emparats.

Va coincidir que l'abril del 1.986 a Albalat de Cinca van fer unes obres al campanar on hi havia un niu de cigonyes; les adultes van fugir  i en van quedar dos 

ous. 

D'un d'aquest ous en va néixer una cigonya i va tenir la sort de caure en mans d'una de les famílies fundadores del GDAE, en Jordi, la Zeta, en Bernat i en Robert que la van cuidar i li van posar nom; com que encara era petita es feia un embolic amb les potes i anava donant cosses això els va inspirar de posar-li Guita com la mula.

Quan ja va estar ben refeta la van deixar al zoo de Barcelona junt amb d'altres cigonyes.

Més endavant com que la seva família adoptiva l'enyorava van començar junt amb un piló de nens i nenes a fer nius per les cigonyes, treballant de valent, perquè com que elles havien viscut en captivitat no en sabien fer de nius.

És així com van poder portar la Guita i altres amigues seves als Aiguamolls i van començar a criar i van saber que aquí era casa seva. Cada any quan tornen a la primavera de l'Àfrica saben que les esperem.

El 1.996  els propietaris del Castell de Peralada sensibles a aquestes magnífiques aus i en col·laboració amb  en Jordi Sargatal, llavors director del Parc dels Aiguamolls de l'Empordà van portar 30 exemplars de cigonya de diferents pobles de la província de Càceres i al cap de 2 anys ja naixien les primeres cries al parc de Peralada.

Gràcies a un munt de persones i a un munt de circumstàncies ara ens podem permetre el luxe de veure les cigonyes volar sobre la nostra comarca. Gràcies al GDAE, a les persones que van defensar el territori, als que han cuidat les cigonyes de ben petites, als que els han volgut reintroduir...GRÀCIES!

TROANA

(Ligustrum lucidum) (Ligustrum japonica) Català: troana matisada, olivereta, truana; Castellà: aligustre de China; Francès: troëne du Japon;  Anglès: glossy privet ; Alemany: glanz-liguster. Família: OLEÀCIES.  Floreix: Abril/Juliol. Alçada: 3 a 10 m. Ornamental. Medicinal. Tòxica. Al·lòctona.

Aquesta planta prové de l'Est d'Àsia. 

Es fa servir en jardineria com a ornamental.

Les flors tot i que son blanques tiren a groc verdós.

Els fruits son negres tirant a violeta i tòxics per a nosaltres però molt estimats pels ocells.

PROPIETATS: en medicina tradicional xinesa es fan servir les fulles per combatre el cansament i la debilitat i també el tinnitus o acúfens (sorolls a l'oïda que no son externs). Cal consultar un professional.

Troana del Mas Mulà.

LLIGABOSC DE JARDÍ

(Lonicera japonica) Català: lligabosc japonès, xuclamel japonès, mare-selva de jardí; Castellà: madreselva; Francès: chèvrefeuille du japon;  Anglès: chinese honeysuckle, japanese honeysuckle; Alemany: japanische geiBblatt. Família: CAPRIFOLIÀCIES.  Floreix: Maig/Agost. Alçada: 2 a 5 m. Marges. Medicinal. Tòxica. Al·lòctona. Invasiva.

Aquesta planta prové de l'Est d'Àsia i és molt invasora; com que a més és enfiladissa s`ha utilitzat molt per fer tanques als jardins però ara ja s'ha naturalitzat i la podem trobar en zones de bardisses humides.

Els fruits son negres i tòxics.

PROPIETATS: és antibacteriana, antiinflamatòria, cura ferides, fa baixar la pressió, diürètica..i per això es fa servir les flors en extracte o tintura quan hi ha retenció de líquids, pressió alta, reumatismes i per curar ferides i cremades.

Tot i això com que és tòxica i cal saber molt bé com utilitzar-la, és millor fer-la servir només segons prescripció d'un professional. En medicina tradicional xinesa és la Jin Yin Hua.