Coipú, espècie invasora. |
Mandíbula superior de coipú amb el potent incisiu. |
Franquets invasors. |
Tortuga d'estany - Emys orbicularis. autòctona. |
Tortuga de rierol . Mauremys leprosa, autòctona. |
Petit homenatge a la natura que ens acompanya i a les persones respectuoses que volen i saben gaudir-ne, per CARME FRIGOLA.
Coipú, espècie invasora. |
Mandíbula superior de coipú amb el potent incisiu. |
Franquets invasors. |
Tortuga d'estany - Emys orbicularis. autòctona. |
Tortuga de rierol . Mauremys leprosa, autòctona. |
(Citrus bergamia Risso & Poit)Català: bergamoter. Castellà: bergamoto. Francès: bergamotier. Anglès: bergamot orange. Alemany: bergamotte. Italià: bergamotto. Família: RUTÀCIES. Floreix: novembre/maig Alçada: fins a 1 m. Ornamental, mengívola, aromàtica. |
(Citrus limonum)Català: llimera. Castellà: limonero. Francès: citronnier, limonier. Anglès: lemon, lemon tree Alemany: zitrone, limone. Família: RUTÀCIES Floreix: Abril/Juny, tot i que hi ha la varietat 4 estacions que pot florir tot l'any. Alçada: 3 a 5 m. Medicinal, ornamental, alimentari... |
(Mentha spicata)(Mentha viridis)Català: menta de bou, menta comuna, menta de cuinar o de fer sopa, menta de jardí... Castellà: hierbabuena, menta de jardín, yerbabuena. Francès: menthe en épi, menthe verte. Anglès: garden mint, common mint, mackerel mint, lamb mint. Alemany: Grüne minze, krause minze, Ährige minze, speer-minz. Família: LABIADES. Floreix: juliol/octubre Alçada: fins a 1 m. Medicinal, mengívola, aromàtica. |
Normalment
es fan servir les fulles assecades, però també tota la planta;
Gairebé totes les mentes necessiten humitat per viure i si el terreny li agrada pot arribar a ser invasora perquè té les arrels en forma de rizomes llargs i fibrosos; la tija és quadrangular i una mica peluda i fa unes petites floretes blanques o rosades que surten a l'estiu i també a la tardor. Molts de nosaltres en tenim a l'hort, al jardí o en un test
Al Magreb
es tradició prendre el te a la menta que sol ser fresca; també la fan servir
per tenir-la prop del nas si hi ha alguna atmosfera pudent perquè té com ja
segur que sabeu l'olor molt forta i característica.
Es fa servir industrialment per aromatitzar xiclets, pastes de dents i per extreure'n l'oli essencial per afegir a formules farmacèutiques, de perfumeria, de pastisseria i per fer alguns licors.
PROPIETATS
·
Segons
la medicina popular, tonifica l'estómac, és digestiva i ajuda a expulsar gasos
i cucs intestinals, estimula el fetge i la vesícula biliar i també per les
infeccions d'orina.
·
Ajuda
en problemes respiratoris, mals de coll, refredats
·
És
tonificant del sistema nerviós i
ajuda quan hi ha migranyes, vertígens, palpitacions...
·
I segons la medicina tradicional xinesa és forta, una
mica dolça i fresca de manera que és relaxant, estimulant, dispersant i
descongestionant. COM UTILITZAR-LA -En infusió, un petit
grapat de menta seca per 250ml d'aigua seda suaument i si se n'hi posen dos
grapats resulta ser un estimulant, tothom sap aquella dita "la menta fa
anar c......". -Una o dues gotetes
d'Oli Essencial per fregar les temples quan hi ha migranya, per mals de
queixal, neuràlgies... -També es pot macerar
a sol i serena 40 dies en oli d'oliva o d'ametlla dolça en molta quantitat
per fer massatges. Per
expulsar els cucs intestinals, cal fer-ne suc i barrejar-lo amb vinagre. Article fet per a la revista Lertio del desembre 2023.
|
|
(Atropa belladonna)Català: tabac bord. Castellà: belladona, solano furioso. Francès: belladone, cerise du diable, morelle furieuse o perverse... Anglès: belladonna, deadly nightshade. Alemany: schwarze tollkirsche, Tollkirsche. Família: SOLANÀCIES. Floreix: maig/juliol i també a cops a la tardor. Alçada: fins a 1,50 m. Medicinal, tòxica. |
És un arbust que pot arribar a fer metre i mig; es fa en zones ombrívoles i humides.
Les flors son acampanades d'un bonic color rosa morat i el fruit es una baia primer verda, després vermella i quan madura ve negra, que tot i ser tòxica els ocells en poden menjar i es així a través d'ells com s'escampen les llavors; fa una pudor característica.
És una de les plantes properes més tòxiques, en un adult vuit baies poden ser mortals, tot i que l'arrel és la part més tòxica de la planta.
Aquesta planta forma part de "les herbes de les bruixes" i l'han fet servir tradicionalment els egipcis, els celtes, els grecs, i també a l'Edat Mitja per rituals i cerimònies però també per tractar diversos símptomes com dolors menstruals, mals de cap, al·lèrgies...però sempre ha de ser a través d'algú molt entès.
(Maclura pomifera (Ioxylon pomiferum)Castellà: naranjo de Luisiana, naranjo de los osages, espino de los osages. Francès: oranger des osages. Anglès: osage orange. Alemany: milchorangenbaum, osagedorn. Família: MORÀCIES. Floreix: a l'estiu. Alçada: fins a 15 m. Ornamental. |
La fusta és dura i pesada d'un color groc- taronja i es pot fer servir en ebenisteria, per fer mànecs d'eines, i per pals que hagin d'aguantar la intempèrie; crema poc a poc i dóna molta escalfor.
A EE.UU es va fer servir el segle passat per evitar que el sòl s'erosionés, per crear una barrera verda i també perquè no deixessin passar els ramats degut a les seves espines. L'anomenaven poma de cobertura.
(Russula delica)Català: terrandòs, tarlandós, pebrassa blanca. Anglès: milk-white brittlegill. Família: RUSSULÀCIES. De primavera a tardor. Mengívol, medicinal. |
El barret pot arribar a fer 16 cm de diàmetre, i a mida que va creixent primer és convex, després pla i finalment té forma d'embut; es d'un color blanc trencat amb algunes taques crema, igual que a la pota i a les làmines; no treu làtex i no canvia de color quan se'l talla. És diferencia de la russula chloroides perquè aquesta té un to verd blavós on la pota s'insereix al barret.
Quan és tendre fa bona olor però quan envelleix agafa pudor com de peix. No és massa bo per menjar, de fet és TÒXIC per això cal coure'l; el seu gust pot anar de dolç a picant, de fet a la Catalunya Nord i a les Balears el fan servir per donar un punt picant als guisats.
Tot i això si es tendre, passat per la paella amb all i julivert, és de bon aprofitar.
De la Fira del bolet d'Albanyà del 2023. |
(Xanthium strumarium)Català: repalassa borda, bardana borda, bardana menor, enganxa-gossos. Castellà: bardana común. Francès: lamporde glouteron, lampourde commune. Anglès: rough cocklebur, large cocklebur, woolgarie bur, clotbur... Alemany: gewöhnliche spitzklette. Família: COMPOSTES. Floreix: setembre/octubre. Alçada: de 20 a 100cm. Medicinal. Tòxica |
Imatge dels fruits extreta de Vikipèdia. |
(Alocasia macrorrhiza)(Arum montanum)Català: orella d'elefant. Castellà: marquesa, taro gigante, oreja de elefante, colocasia. Francès: alocasie, alocasie à grandes racines, taro géant, oreille d'éléphant. Anglès: giant taro, alocasia, ape, biga, pia. Alemany: riesenblättrigepfeilblatt, riesen- taro, alokasie. Família: ARÀCIES. Floreix: a l'estiu. Alçada: fins a 5 m. Ornamental. Tòxica. |
Normalment diguem que una planta té espines o que punxa, la qüestió és que hem d'anar en compte a no punxar-nos, de fet es tracta d'anar en compte amb qualsevol planta encara que no punxi doncs totes son éssers vius i com a tals cal respectar-les.
LES QUE PUNXEN, totes tenen punxes?
DIFERENCIEM:
Que és una PUNXA(en anglès thorns):Les PUES (en anglès prickles) son excrecions enganxades a l'escorça, no li arriba la saba, es pot treure sense fer malbé la planta, per tant fàcils d'arrencar exemple les pues dels rosers.