(Russula delica)Català: terrandòs, tarlandós, pebrassa blanca. Anglès: milk-white brittlegill. Família: RUSSULÀCIES. De primavera a tardor. Mengívol, medicinal. |
El barret pot arribar a fer 16 cm de diàmetre, i a mida que va creixent primer és convex, després pla i finalment té forma d'embut; es d'un color blanc trencat amb algunes taques crema, igual que a la pota i a les làmines; no treu làtex i no canvia de color quan se'l talla. És diferencia de la russula chloroides perquè aquesta té un to verd blavós on la pota s'insereix al barret.
Quan és tendre fa bona olor però quan envelleix agafa pudor com de peix. No és massa bo per menjar, de fet és TÒXIC per això cal coure'l; el seu gust pot anar de dolç a picant, de fet a la Catalunya Nord i a les Balears el fan servir per donar un punt picant als guisats.
Tot i això si es tendre, passat per la paella amb all i julivert, és de bon aprofitar.
De la Fira del bolet d'Albanyà del 2023. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada