(Citrus limonum)Català: llimera. Castellà: limonero. Francès: citronnier, limonier. Anglès: lemon, lemon tree Alemany: zitrone, limone. Família: RUTÀCIES Floreix: Abril/Juny, tot i que hi ha la varietat 4 estacions que pot florir tot l'any. Alçada: 3 a 5 m. Medicinal, ornamental, alimentari... |
Es un arbre fruiter sembla ser que hibridat entre Citrus medica o llimona francesa i Citrus aurantium o taronger amarg; té moltes branques i llevat d'alguna excepció amb unes potents punxes; la fusta es groguenca i molt apreciada en ebenisteria. Les flors molt perfumades son blanques amb la base lilosa.
Es fa servir la pela de la llimona, les fulles, les llavors, les flors i el suc.
Te moltes PROPIETATS: És alcalinitzant, depuratiu, antidiarreic, depuratiu, diürètic, bactericida, tònic cardíac, porta vitamines E, B, sobretot la Vit. C, hidratant, antireumàtic, desfà pedres de ronyo i de vesícula, cura ferides, redueix el colesterol, desinfectant...
Les llavors triturades serveixen per tractar la candidiasi, altres fongs i paràsits intestinals.
És bo prendre el suc de una llimona o de mitja diluïda en aigua a l'en dejú, a més d'alcalinitzar ajuda a desfer les pedres urinàries i vesiculars, neteja el fetge...millor si es pren amb una palleta perquè la llimona desfà la placa dental.
L'oli essencial, que s'extreu de la pela de la llimona fresca per pressió en fred precisa d'unes 3.000 llimones per produir un litre d'essència; s'usa molt en cosmètica i en perfumeria. No es aconsellable durant l'embaràs i l'alletament.
Serveix per decorar plats i per facilitar la digestió sobretot amb els fregits; també és conservant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada