 |
| La carbonera de Sant Llorenç de la Muga |
Fins a mig segle passat, 1.950 +/-, l'ofici de carboner era molt important, perquè el carbó té molt més poder calorífic que la fusta, a més es pot conservar sense que es podreixi i llavors es feia servir per cuinar, per escalfar-se els peus amb els brasers, pels forns, per les barques, pels trens, per les planxes, per fer pólvora...i en sortir combustibles extrets del petroli i l'electricitat va acabar essent obsolet tot i que encara se'n fa en alguns llocs com a Sant Llorenç de la Muga.
 |
| Imatge extreta de Viquipèdia |
Per fer la pila cal primer posar els troncs més grossos al voltant de l'ull de la pila i els més petits més a l'exterior, ben junts però deixant espais perquè l'aire hi circuli. Després es tapa amb branques primes o arbusts per tal de poder-la tapar tota amb un bon gruix de terra a fi de que la llenya no estigui en contacte directe amb l'aire.
Un cop s'encén la pila han de passar uns 3 dies perquè la llenya es torri i és quan comença a fer molt de fum i quan és fan forats a la part de dalt i es tiren petits trossos o bitllots per tal de fer pujar el foc, llavors comença la carbonització que és quan la llenya crema sense flama.
Al llarg d'aquest procés el fum va canviant, al principi el fum és blanc marronós, a mitjà que es va coent ja no és tan blanc i s'enlaira més i quan es torna blavós es que la llenya ja és cuita.
Com més alta la temperatura millor serà el carbó, tot i que així no en surt tant, haurà eliminat l'aigua i altres productes volàtils de la fusta, però no lo combustible, per això pot cremar sense flama.
Quan el foc ha arribat a terra i ja tot és carbó es deixa refredar es trenca la crosta de terra i s'engruna i es torna a tapar el carbó perquè no s'encengui.
A Sant Llorenç la carbonera fumeja uns 14 dies seguits i crema de 35 a 40 tones de llenya, tota d'alzina, vigilada al llarg de tot el procés per voluntaris.
 |
| La pila ja quasi cuita i la barraca carbonera de Sant Llorenç. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada