ORTIGA GROSSA

(Urtica dioica) Català: ortiga gran, estrígol (a Cantallops i a Sant Climent Sescebes) (*) Castellà: ortiga mayor, ortiga verde;  Francès: grande ortie, ortie dioïque, ortie commune; Anglès: common nettle, burn nettle, stinging nettle. Família: URTICÀCIES.  Floreix: Primavera/Tardor Alçada: fins a 150 cm.

És d'aquelles que si t'hi acostes massa i no la veus, la notes, potser és de les que primer aprenem a conèixer per les seves "ortigades", donen aquesta sensació de picor i de cremor ben empipadora que pot durar molt poc o fins a 12 hores segons la sensibilitat de cadascú només per haver-la fregat de passada, perquè té uns petits pèls que porten àcid fòrmic. 

El seu nom "dioica" vol dir que té plantes masculines i plantes femenines; té la tija de secció quadrada i les fulles ovalades amb les vores dentades.

És una altra planta considerada una “mala herba” i per contra és una de les que té més aplicacions medicinals i a més és un bon aliment, doncs conté sals minerals especialment de ferro, fòsfor, magnesi, calci, silici, també vitamines A, B5,B2,B1,C, E, K, àcid fòrmic, tanins... i també és una bona font vegetal de proteïnes (quan son seques, és similar en quantitat a les de la soja).

Sempre és a prop de llocs on hi han restes orgàniques – horts, femers, bestiar, vores de recs – la qual cosa provoca la possible toxicitat per nitrats si es bull l’arrel, per això normalment només se n’utilitzen les fulles, tot i que es pot fer servir tota la planta.

Quasi tothom la coneix degut a la picor i la urticària que provoca a la pell si la toquem – els seus petits pèls, carregats d'àcid fòrmic travessen fins hi tot alguns teixits - però més enllà d’aquest inconvenient, només ens dóna que beneficis.

En ser diürètica i alcalinitzant és aplicable quan hi ha dolors reumàtics, gota, sorra a l’orina, i també per contrarestar les dietes massa riques en proteïnes animal

 És astringent, pel que redueix les diarrees; Porta petites quantitats d’una hormona que estimula el pàncreas, l’estómac i la vesícula biliar pel que facilita la digestió i millora l’assimilació dels aliments i per això també fa baixar els nivells de sucre en sang ( hipoglucèmica) tot i que no substitueix la insulina a les persones que la precisen.

És adequada en convalescències, esgotaments, desnutricions; per les importants quantitats de ferro i clorofil·la que té fa pujar la producció de glòbuls rojos, és  tonificant i reconstituent.

En època d’alletament facilita la secreció de llet.

 Atura les hemorràgies siguin nasals o d’excessos menstruals tot i que cal la consulta al metge. Té efectes positius però en regles quan hi ha regles curtes o absents i quan hi ha desordres d'estrògens -Síndrome premenstrual i menopausa-.

Afavoreix les desintoxicacions i redueix infeccions; es molt recomanable en afeccions de la pell com èczemes, acne, caiguda de cabell on a més d’aplicacions directes del suc és recomanable afegir la presa d’infusions de la mateixa planta; també afavoreix l’expectoració i redueix la tos i al·lèrgies millorant els pulmons. 

COM UTILITZAR-LA

Un cop recollida millor amb guants de goma, cal deixar-la reposar unes 12 hores, doncs és el temps suficient perquè després les podem tocar sense cap problema.

La manera més fàcil és com a verdura sigui en truita, crua en amanida, o simplement bullida sola o amb d’altres verdures. Aprofitant la primavera que és temps de “neteja interna” la podem afegir al conegut “caldo depuratiu”  on l’afegirem a l’api, ceba i carrota. Cal utilitzar només les fulles.

El suc fresc fet premsant les fulles o passant-les per la liquadora: un vaset el matí i un altre al migdia i també per aplicar-lo directament a la pell afectada o per mullar una gassa i taponar el nas quan hi ha hemorràgia.

En infusió: 50grs, x lt, i deixant-la reposar 15 mn. 3 o 4 taces al dia.

Fent-la bullir amb arrel i tot 10 mn, per aplicar als cabells.

Fent-la assecar i fumar-la pot millorar la respiració dificultosa.

Externament, amb ortigues recent tallades passar-les suaument per articulacions doloroses i inflamades. Evidentment provoquen molta picor, però en atraure la sang cap a la superfície de la pell descongestiona l’interior de l’articulació. No cal abusar.

Per ben alimentar les gallines.

S’utilitza en agricultura ecològica com a activadora del compost, també macerant-la 8 o 10 dies, es cola i serveix per polvoritzar plantes infectades de pugó i sense colar serveix directament per adob.

També s’utilitza industrialment per fabricar fil similar al lli o al cànem, tints, pasta de paper i evidentment l’utilitzen els laboratoris que la presenten de diferents maneres – comprimits, càpsules, tintures, - per tal que ens sigui més fàcil fer-ne ús.

Com podeu veure és una planta molt beneficiosa, la qual cosa no vol dir que n’oblidem la precaució. Sempre davant del dubte cal consultar al professional.

 

Espero que si en recolliu no hàgiu de gratar gaire; sempre hi ha la possibilitat de retenir l’alè si no tenim més remei que tocar-la, doncs en baixar la quantitat d’oxigen a la pell, surt la picada però la sensació de cremor no és tant forta.

(*) informació facilitada per Na Roser Bech, filòloga.