MÈLIA

(Melia azedarach) Castellà: árbol del paraíso, cinamomo, melia, agriaz, canelo... Francès: margousier à feuilles de frêne, mèlia faux neem, lilas de Perse.  Anglès: chinaberry tree, cape lilac, persian lilac, bead-tree, white cedar.... Italià: albero dei rosari, albero dei paternostri.  Família: MELIÀCIES.  Floreix: Maig/Juny. Alçada: de 10 a 12 m. Ornamental, industrial.

És un arbre caducifoli que creix ràpid. Les fulles son compostes amb diverses fulletes verd fosc amb les vores una mica serrades.

Les flors de color lila fan molta olor i els fruits son rodons i grocs.

Prové del sud-est  d'Àsia, però com que es fa servir en jardineria sobretot urbana s'ha arribat a naturalitzar a moltes parts del mon.

 

Les fulles serveixen per tenyir teles i sembla ser que també es feien servir per tenyir el cabell de negre i enfortir-lo, però també ennegria la pell.

Antigament, tot i la seva toxicitat es feien infusionar les fulles com a relaxant uterí; els fruits com a purgants i la pela per fer baixar la febre i combatre els cucs intestinals; l'escorça té propietats insecticides i repel·lent d'insectes.

Imatge extreta de plantasyhongos.es

Els fruits son molt tòxics per persones i animals llevat de les aus; els símptomes son vòmits, diarrees, congestió pulmonar, falta de coordinació i parada cardíaca. 

Les llavors en pols es fan servir com a insecticida; tenen un forat natural als extrems i s'han fet servir per fabricar rosaris, potser per això a l'Àsia el consideren un arbre sant.

La fusta es fa servir en zones d'edificis que han de resistir l'aigua i és molt apreciada en torneria.

Té propietats medicinals, però degut a la seva alta toxicitat, no és aconsellable.