FISANTIL.LIS

(Tripodion tetraphyllum) (Physanthyllis tetraphylla) (Anthyllis tetraphylla) Català: trévol de mamella de vaca, llentia silvestre; Castellà: trébol de pezón de vaca, antilis de cuatro hojas;  Francès: tripodion;  Anglès: bladder vetch, four-leaved kidney-vetch; Alemany: blasen wundklee. Família: PAPILIONÀCIES. Floreix: Març/Juliol. Alçada: 10 a 50 cm. Prats secs i rocallosos.

Es va estenen arran de terra. 

SERVER

(Sorbus domestica) Català: servera; Castellà: serbal, serbalero, azarolo;  Francès: cormier, sorbier domestique; Occità: serbièr, sorguièr, sourbièr;  Anglès: service tree;  Italià: sorbo; Alemany: speierling. Família: ROSÀCIES. Floreix: Abril/Juny. Alçada: 5 a 12 m. Boscos, marges de camins. Alimentari.

Aquest exemplar és al marge dret pujant a Llers, prop de la fàbrica de tendals.

Te  l’escorça llisa i grisosa que es va clivellant amb el pas del temps; no te espines  i les fulles son imparipinnades de 11/19 folíols dentats.

PROPIETATS: Els fruits son astringents i com que porten molta Vit.C son preventius de grips i refredats, també tonifiquen, pel que també van bé quan hom està esgotat.  Son una mica diürètics.

Els fruits del server, les serves, fan de 2 a 4 cm, son verdes i es van tornant marrons quan van madurant, tot i això cal fer-les madurar encara més i esperar a que semblin passades, llavors és quan son excel·lents.

CURIOSITATS: En el temps dels romans les deixaven fermentar per fer una beguda alcohòlica anomenada cerevisa  de quina paraula n’ha derivat cervesa tot i que no hi te res a veure.

Les poques serves que hi ha per la zona de Llers i els seus voltants fins no fa massa eren recollides per encàrrec d’un reconegut pastisser de Barcelona que en feia melmelades pels seus pastissets.

És una planta molt rústega pel que no emmalalteix com els altres arbres fruiters.

HERBA DE LA FERIDURA

(Stachys recta)  Català: herba de sant antoni, te bord; Castellà: hierba de la perlesía;  Francès: épiaire droite;  Anglès: stiff hedgenettle, yellow woundwort; Alemany: aufrechter ziest. Família: LABIADES. Floreix: Juny/Setembre. Alçada: 15 a 70 cm. Marges de bosc, pastures seques. Medicinal.

PROPIETATS: Encara que no es fa servir massa, és purgant, cicatritzant i tonifica la musculatura.

ES FAN SERVIR les fulles i les flors en infusió per prendre o per a rentats.

VA BÉ  en estats de nerviosisme, paràlisi muscular, "atacs de feridura", i per curar ferides.

Aquesta la vaig trobar prop de Sant Quirze d'Olmells.

AURÓ

(Acer campestre)  Català: auró blanc, auró arrugat, orió, arracader; Castellà: arce común, arce menor;  Francès: érable champêtre; Occità: agast, aseron, argelabre;  Anglès: hedge maple; Alemany: feld ahorn. Família: ACERÀCIES. Floreix: Abril/Maig. Alçada: 5 a 15 m. Boscos caducifolis una mica humits. Medicinal, industrial.

PROPIETATS: Astringent i desinfectant.

ES FA SERVIR la decocció de l'escorça per rentats dels ulls i de la boca.

Es preuat en ebenisteria doncs la fusta és blanca però després va agafant tons vermellosos. Les fulles a la tador es tornen grogues.

Per diferenciar-lo d'altres aurons cal veure el seu fruit les ales del qual estan en 180º. Les fulles tenen 5 lòbuls.

MILFULLES

(Achillea millefolium)  Català: herba de tall; Castellà: milenrama, flor de la pluma, milhojas;  Francès: achillée millefeuille, herba-aux-militaires, herbe-au-charpentier;  Occità: milafuèlhas, trunija roge, èrba dau dindons;  Anglès: garwe, milfoil, sanguinary, soldiers woundwort; Alemany: schafgarbe. Família: COMPOSTES. Floreix: Maig/Octubre. Alçada: 20 a 70 cm. Prats de muntanya. Medicinal, ornamental.

PROPIETATS: És antiinflamatòria, aperitiva, digestiva,fa baixar el sucre i el colesterol, és cicatritzant, diürètica...

ES FAN SERVIR les flors en infusió, extracte, oli essencial, tintura, càpsules.

AJUDA quan hi han dolors reumàtics, indigestions, dolors menstruals o menopàusics, retenció de líquids, hemorroides i varius.

És potent pel que cal no fer-la servir durant l'embaràs i l'alletament.

Es fa servir en jardineria.

Detall de les fulles.

NESPRER

(Eriobotrya japonica)  Català: nesprera, nispro, nesprer del japó; Castellà: níspero del japón;  Francès: bibacier, néflier du japon ; Anglès: loquat, japanese plum; Alemany: japanische wollmispel. Família: ROSÀCIES. Floreix: Novembre/Febrer. Alçada: 3 a 10 m. Cultius, jardins. Ornamental, al.lòctona, alimentària, medicinal.

PROPIETATS: És diürètic, astringent, expectorant i per expulsar cucs intestinals.

ES FA SERVIR la decocció de les fulles per tallar diarrees i per col·lutori quan hi ha aftes o nafres a la boca. Es mengen els fruits que porten minerals com el magnesi, el calci i el potassi.

La fruita no és excel.lent però és dolça i tot i això s'ha fet servir per baixar el sucre; porta molta aigua i fibra i no porta massa calories. 

Imatge treta de wikipedia

NESPLER

(Mespilus germanica)  Català: nesprer; Castellà: níspero, nispolero;  Francès:néflier common, néflier d'allemagne; Occità: mesplièr, nespolièr;  Anglès: medlar; Alemany: mispel. Família: ROSÀCIES. Floreix: Maig/Juny. Alçada: 1,5 a 3 m. Cultius, asilvestrat a boscos humits. Ornamental, al.lòctona, invasora.

PROPIETATS: És molt astringent, per tant va bé per tallar diarrees.

ES FA SERVIR el fruit; quan és verd és molt àcid. 

Es cull a començaments de la tardor però s'han de guardar fins l'hivern fins que han vingut com passats de color marró i com arrugats i la polpa queda també marronosa. 

És una menja de Nadal.

És més de cap a la Garrotxa tot i que n'ha baixat molt el seu ús i s'ha substituït pels nespres japonesos que són més fàcils de consumir.

CODONYER

(Cydonia oblonga o vulgaris)  Castellà: membrillero; Francès: cognassier ; Occità: codonhièr;  Anglès: quince; Alemany: quitte. Família: ROSÀCIES. Floreix: Abril/Maig. Alçada: 1,5 a 6 m. Cultivada, jardins. Medicinal, alimentària.

PROPIETATS: Aporta principalment potassi i vitamines A, B i C però el que li dóna importància és la gran quantitat de fibra en forma de pectina i mucílags i també tanins que és el que li dóna la seva principal propietat: astringent, per tant serveix per tallar les diarrees; també és diürètic i antiinflamatori, còlon irritable, gastritis, faringitis, refredats... i les llavors deixades en remull que deixen anar el mucílag van bé per inflamacions de la pell, clivelles i dureses, cremades, perellons...

ES FA SERVIR la fruita ben madura per fer melmelada o compota "membrillo" o dolç de codony; també un excel·lent vi, el codonyat; xarops. 

Pot ser un bon postre i també es fa servir per acompanyar guisats de carn.

La fruita fa molt bona olor i es posava als armaris per donar bona olor a la roba.

La fusta actualment no s'usa massa però s'ha fet servir molt en ebenisteria.

Per fer "membrillo" a casa cal agafar els codonys, pelar-los, els traiem el cor i els tallem a trossets petits i els arruixem de limona. Hi ha qui els bull primer amb una mica d'aigua.

Després cal posar-los en una olla o cassola, afegir el sucre i anar cuinant i removent a foc baix i quan ja s'hagi barrejat bé tot el sucre podem passar la batedora perquè quedi més fi.

De tan en tant anem remenant amb una cullera de fusta perquè no s'enganxi i deixem que vagi agafant un color més fosc i més espessor. 

Quan la cullera s'aguanta dreta és que ja està al seu punt.

Després en buida en un motllo i el deixem refredar.

Per 1.000 gr. de fruita un cop neta i tallada posar 800gr. de sucre tot i que hi ha que el fa amb menys, i el suc de mitja o d'una llimona.

Com que va a gustos permet personalitzar-lo, doncs s'hi pot afegir canyella, conyac...

REPALASSA

(Arctium minus) (Lappa minor) Català: llepassa; Castellà: bardana menor, lampazo, pegotes;  Francès: bardane à petites têtes, petite bardane ; Occità: tiro-peu, laparassa;  Anglès: common burdok, lesser burdok; Alemany: kleine klette. Família: COMPOSTES. Floreix: Juliol/Agost. Alçada: 50 a 150 cm. Herbassars humits.

PROPIETATS: És fa servir molt; és diürètica, antibacteriana, fa baixar el sucre, protegeix fetge i vesícula, és cicatritzant i protegeix la pell.

S'USEN  les arrels en decocció o en càpsules sobretot per problemes urinaris siguin infeccions o inflamacions o excés d'àcid úric o pressió arterial alta; també amb problemes de pell tipus dermatitis, èczemes...

Les seves flors seques son molt empipadores pels gossos de pel llarg quan s'apropen a elles doncs contribueix a que se'ls facin "rastes" i a vegades de'ls ha de tallar el pèl i tot de tant com els hi embolica.

Les fulles de la base poden arribar a ser molt grans si estan en un lloc molt humit: 40 o 50 cm de llarg.

LILÀ

(Syringa vulgaris)  Català: arbre de sant josep, lilera; Castellà: lila;  Francès: lilas commun; Occità: lillà, lillac;  Anglès: lilac; Alemany: flieder. Família: OLEÀCIES. Floreix: Abril/Maig. Alçada: 2 a 7 m. Jardins, marges de jardins. Ornamental, aromàtica.

CAQUI

(Diospyros kaki)  Català: palosanto, caquier; Castellà: palosanto, dióspiro, kaki, persimon;  Francès: plaqueminier ; Occità: caqui, caqièr;  Anglès: persimmon; Alemany: kakibaum. Família: EBENÀCIES. Floreix: Maig/Juny.. Alçada: 10 a 15 m. Cultivat i espontani. Ornamental, alimentari.

Oh, encara no han madurat...

PROPIETATS: És molt remineralitzant i vitamínic, és astringent pel que va bé quan hi han diarrees o inflamacions dels budells, també és antioxidant per això ajuda quan hi ha problemes cardiovasculars i malalties degeneratives.

S'ha cultivat molt a la zona del país valencià, com les taronges, i en forma de dues varietats bàsiques "clàssic" que és el que és tan tou i fins i tot una mica llefiscós quan és ben madur (si és verd és molt aspre i immenjable)  i el "sharoni" de polpa dura, sense llavors i gens aspre al qual se lanomena sota una marca "persimon" que és diferent de persimmon ( que en anglès acull totes les classes, la de polpa tova i la de polpa dura ).

A Llers en tenim un magnífic exemplar al Mas Mir, a peu de carrer i d'altres a l'Hortal.

A la tardor abans no li caiguin les fulles, aquestes agafen uns magnífics colors daurats i vermellosos; de fet ja quan son verdes sembla que les hagin encerat.

La seva fusta és molt preuada en ebenisteria pel seu color una mica vermellós.

Llavors i fruits. Imatges tretes de wikicommons

TUIA

(Thuja orientalis) (Platycladus orientalis) Català: arbre de la vida, xiprer de ventall; Castellà: arbol de la vida, tuya;  Francès: thuya d'orient ;  Anglès: oriental arborvitae; Alemany: thujen, lebensbaüme. Família: CUPRESSÀCIES. Floreix: Abril/Maig. Alçada: 5 a 12 m. Jardins, quasi mai espontània. Ornamental, indusrial, medicinal.

Les tuies que veiem normalment en els jardins, sovint per fer tanques, solen venir de l'Àsia i aquí resisteixen bé la fred. 

Fan les fulles amb escames com els xiprers i els brots com ventalls. 

Les pinyes masculines estan a la punta dels brots i les femenines poden arribar a fer 1 o 2 cm de llarg.

Té la fusta molt lleugera i aromàtica i s'ha fet servir per fer pals; a l'orient per a la construcció i també per fer encens.

La tintura de tuia s'havia fet servir com ungüent extern contra paràsits. 

Actualment l'oli essencial pot servir per treure berrugues o petites tumoracions però cal anar molt en compte perquè pot cremar la pell i ha de ser sota indicació d'un professional.

Son un menjar exquisit per als cérvols pel que els deixen ben pelats i a vegades si la tuia és jove l'acaben matant; aquí no tenim cérvols però he constatat que als xais i a les ovelles també els encanta i fan exactament el mateix que elis. 

TORTELLATGE

(Viburnum lantana) Català: lantana, tintillainera; Castellà: barbadejo, morionera, viburno, vitalina, lantana;  Francès: lantane, viorne mancienne; Occità: atalié, tatanièr. Anglès: wayfaring tree; Alemany: wolliger schneeball. Família: CAPRIFOLIÀCIES. Floreix: Abril/Maig. Alçada: 1 a 5 m. Boscos. Ornamental, tòxica. Medicinal.

Els seus fruits rodons però una mica allargats primer son vermells i després negres i sempre són tòxics tot i que no massa.

Se sol fer servir molt en jardineria. És de terreny calcari.

PROPIETATS: (només en gemmoteràpia que és un macerat glicèric sota el nom Viburno gemme) és especialment per les al.lèrgies asmàtiques sobretot les infantils perquè seda el sistema nerviós neurovegetatiu pulmonar; també es fa servir per les bronquitis.

Com que energèticament pulmons, pell i budells van lligats també va bé pels èczemes atòpics, dermatitis; també és indicat en hipertiroïdisme. 

ULMÀRIA

(Filipendula ulmaria)  Català: reina dels prats; Castellà: ulmaria, reina de los prados, florón, altarreina;  Francès: reine-des-près, fausse spirée, filipendule ulmaire;  Occità: ulmària, reina daus prats;  Anglès: meadow sweet; Alemany: echtes mädesüb. Família: ROSÀCIES. Floreix: Maig/Agost. Alçada: 50 a 150 cm. Marges de bosc o de riberes, prats humits.

Exemplar dels aiguamolls del'Empordà

PROPIETATS: S'utilitza molt perquè és antiinflamatòria, analgèsica, fa baixa la febre, fa suar, és diürètica, fa baixar l'àcid úric i a més és cicatritzant.

Tot i que és molt bona cal no fer tractaments massa llargs.

ES FA SERVIR en forma d'infusió, de tintura, xarop, en pols, càpsules... de les flors, especialment per fer baixar l'àcid úric junt amb d'altres plantes diürètiques i fins a tres tasses al dia després dels àpats. 

Fulles característiques: la punta acaba amb 3 lòbuls.