PULICÀRIA, HERBA DE SANT ROC

(Pulicaria dysenterica) Castellà: pulicaria, cumilago, hierba de gato;  Francès: pulicaire dysentérique; Occità:erbo de sant ròc; Anglès: fleabane; Alemany: grobes flohkraut. Família: COMPOSTES.  Floreix: Juliol/Octubre. Alçada: 30 a 60 cm. Ribera, zones humides. Medicinal.

PROPIETATS: antidiarreica, antihistamínica, astringent, cardioestimulant, diürètica, emmenagoga, hemostàtica.

ES FAN SERVIR les flors i les fulles -es recullen a l'estiu -  i les arrels - es recullen a la tardor - en infusió per prendre per diarrees i regles massa abundants; infusió o decocció per rentats en ferides amb hemorràgia, compreses per inflamacions de la pell i per fer gàrgares i irrigacions quan hi ha morenes.

CURIOSITAT: antigament s'havien fet sufumigacions a les cases per foragitar paràsits, en especial les puces, d'aquí el seu nom pulicària.

Aquesta tan ufanosa era a tocar el Rec de Palau.