FUMARIA, CENDROSA, JULIVERT BORD

(Fumaria officinalis) Castellà: fumaria, palomilla;  Francès: fumeterre officinale; Occità: fuma-terra, terribustèri; Anglès: fumitory; Alemany: echter erdrauch. Família: PAPAVERÀCIES. Floreix: Febrer/Octubre.  Alçada: 10 a 50 cm. Marges de camps, sembrats, herbassars. Medicinal.

Aquesta planta creix sobretot en terreny calcari, no cal dir doncs que a Llers és ben fàcil de trobar-ne. Es fa tant als marges com als camps - sembrats o erms -.

Detall de la flor.

   L’aparença és de julivert però d’un verd més grisós, és potser per això que n’hi diuen herba de fum, tot i que és més creïble que es digui així pel fet de que el seu suc fa plorar els ulls com el fum.

Pot fer d’un a 3 pams, tot i que sembla més baixa perquè la tija és molt tendre i no s’aguanta  massa dreta. Floreix a la primavera i s’utilitza tota llevat de l’arrel.

És quan està florida que cal collir-la.

Si no es fa servir fresca cal assecar-la de seguida.  

És molt amargant i àcida pel que escalfa i asseca.

   

    

S’UTILITZA en:

·         INFUSIÓ: 5 grs. de la planta si és seca o 2,5 grs. si és fresca. en 100 grs. d’aigua – 2 o 3 taces al dia abans dels menjars -.

·         SUC : Es trosseja la planta en un morter amb una mica d’aigua  i es va triturant fins que queda una pasta que s’esprem, es deixa reposar una estona i després es filtra. La dosi és de 5 o 6 cullerades soperes/dia, amb mel o llet perquè és massa amargant. El Dioscòrides cita una cura depurativa de primavera seguint el mateix procediment però hi afegeix xicoira o masteguera, enciam i créixens. 3 cullerades soperes/dia

·         XAROP: A/ es bullen lentament 60 grs. de planta fresca en 1 ltr. d’aigua, durant una mitja hora, es filtre i s’hi afegeixen 800 grs, de sucre que ho conserva per uns dies. D’aquest xarop se’n poden prendre 2 o 3 vasets/dia.

     B/ prenem 150 grs, de suc fresc i s’hi afegeixen 150 grs, de mel o sucre i es      deixa coure molt lentament fins que agafi la consistència de xarop. D’aquest la          dosi és de 4 cullerades/dia.

·         EXTRACTE SEC:  un cop assecada la planta es redueix quasi  pols. Actualment és millor comprar-lo ja en càpsules que és de més bon prendre i llavors cal seguir les indicacions del professional.

·         LOCIÓ:  es bullen 50 grs, de planta seca en mig litre de llet durant uns 5 mn, es deixa reposar i es filtra, llavors es por utilitzar com a llet de bellesa.

Així doncs aquesta planta que la tenim una mica per una mala herba i que té aspecte fràgil, és excel·lent per la seva composició que fa que sigui  estimuladora de la secreció de bilis i que afavoreixi  el funcionament  del fetge i la vesícula; com  que conté sals de potassi és  diürètica i depurativa i també degut als seus alcaloides és antihistamínica i antiinflamatòria  (rebaixa les reaccions al·lèrgiques); llavors quan hi han grans o èczemes a la pell, per mal funcionament dels propis òrgans interns també va bé perquè desintoxica; també millora la psoriasi i l’herpes ja que s’ha assenyalat abans el seu efecte depuratiu; en aquest  cas es pot utilitzar internament i aplicat també directament  a la pell, sigui en infusió o suc.

També serveix quan la pressió és massa alta. Rebaixa la sang.

CAL ANAR EN COMPTE !

Al principi és tonificant però si s’allarga massa el tractament i les dosis fa tot el contrari. Sempre cal la supervisió d’un professional.

A altes dosis pot ser tòxica. No fer-la servir més de 15 dies Cal anar en compte si es prenen pastilles per fer baixar la pressió. No prendre durant l’embaràs i l’alletament.

Espero que t’ajudi si ho necessites.

Carme Frigola, Acupuntora i massatgista

Publicat a la revista Lertio - Tardor - hivern 2009