Català: fonollera, setge bord, llavoretes;
Castellà: hinojo, hierba santa, linojo;
Francès: aneth doux, fenouil; Occità: fenoum, fenolh;
Anglès: sweet cumin, fennel;
Alemany: fenchel.
Família: UMBEL·LÍFERES.
Floreix: Juny/Novembre.
Alçada: 50 a 250cm.
Herbassars, marges.
Medicinal.
|
|
Detall de les flors. |
A qualsevol marge o camp pedregós abandonat de
Llers i de fet a tota terra baixa de la península en podem trobar: és una mata
que pot arribar a fer més de 150 cm, les seves branques son verd-blau com
canyetes i les flors son grogues ( de 12 a 30). Qui en anar a fer una caminada
no s’ha posat una branca o les seves llavors a la boca?
Se’n
tenen notícies des de l’antiguitat, doncs els egipcis ja l’utilitzaven per
millorar les digestions, a l’Edat Mitja se la considerava una planta màgica que
desfeia bruixeries i espantava els mals esperits i a l’Índia se la considera la
“perla dels afrodisíacs”.
Actualment
s’utilitza tota la planta: l’arrel, les branques, fulles i llavors seques com a
espècia i com a remeiera i el bulb per menjar.
És
indicat principalment per:
- Millorar les digestions, és
lleugerament laxant i ajuda a expulsar els gasos estomacals i intestinals.
També és aperitiu.
- Augmentar la producció de llet a les mares i
facilitar que els nadons puguin expulsar els gasos.
- Durant l’embaràs ajuda a millorar
les possibles nàusees i maretjos.
- Expectorar quan s’està
refredat.
- Eliminar líquids – per això se
sol utilitzar l’arrel fresca i en infusió – en tractaments d’aprimar.
- Rentats dels ulls quan hi ha conjuntivitis
amb la infusió.
També
es pot prendre en forma d’oli essencial però sota la prescripció d’un bon
terapeuta, doncs si se sobrepassa la dosi pot donar convulsions. És preferible
encara que l’efecte sigui més suau utilitzar les infusions.
A LA CUINA s’utilitza en coques,
pastissos, pans, per carns, peixos, sopes, plats grassos en general, tant en forma d’espècia ( llavors seques senceres
o moltes ) com les fulles fresques. Per fer més digeribles les cols, les
llegums...
UN suggeriment agradable de
menjar els bulbs és gratinant-los: primer cal bullir-los amb aigua i llimona ja
tallats en dos o tres talls i un cop escorreguts se’ls posa en una plata
lleugerament untada i sobre s’hi posa una salsa tipus beixamel que es pot fer
al gust afegint-hi o mostassa o pebre , formatge...
Ara que ve el temps dels plats grassos i
pesats és el moment d’incorporar-lo als nostres menjars, per exemple en els
rostits. Bon profit !!!
Carme Frigola
Acupuntora – Massatgista
Publicat l'hivern 13/14 a la revista Lertio.
|
Detall llavors tendres. |
|
Detall llavors seques. |
|
Detall fulles. |
|
Marge amb fonolls. |