LLEDONER

(Celtis australis) Català: llidoner; Castellà: lodoño, almez, alatonero, aligonero; Francès: micocoulier de provence, micocoulier du midi;  Occità: micacolièr, picapolier, belicoquietr, fabreguièr; Anglès: nettle tree, european hackberry; Alemany: europäische zürgelbaum.  Família: ULMÀCIES.  Floreix: Març/Abril. Alçada: fins a 25 m.

És un arbre provinent de nord d'Àfrica, Àsia menor i Mediterrani oriental. Normalment plantat com a ornamental, per contenir marges i per ombra però també subespontani sobretot en marges i zones de ribera.

A mi personalment m'encanta per l'ombra que fa, a la tardor pel color groc que agafa, a l'hivern perquè quan queda sense fulles es veu clarament la seva disposició fractal de les branques i també perquè normalment no fa mai un tronc sol, sempre n'hi ha dos o més, fent com una petita agrupació.

La seva fusta s'ha fet servir per fer eines agrícoles com mànecs, forques, jous i les branques tendres per alimentar el bestiar; també se'n feia carbó. De les arrels se n'havia extret un colorant groc per tenyir seda.

Dels lledons -els seus fruits- se'n pot fer melmelada la qual porta molta vitamina C, ferro i potassi.

PROPIETATS: talla les diarrees i millora la inflamació dels budells; regula les menstruacions massa abundants o doloroses i talla les hemorràgies lleus.

RECEPTE d'en JAUME REIXACH : 9 fulles de lledoner es deixen en 1 lt d'aigua tota la nit, l'endemà s'escalfa una mica i es va bevent aquesta aigua al llarg del dia. Cal fer-ne novenes. Serveix per regular el colesterol.  

Camí cap al Pa Blanc.