(Hyoscyamus niger)
Castellà: beleño negro, hierba loca, tomalocos;
Francès: jusquiame noir; Occità: erbo de sant ignàço.
Anglès: black henbane;
Alemany: schwarzes bilsenkraut. Família: SOLANÀCIES.
Floreix: Abril/Setembre.
Alçada: 30 a 90 cm.
Marges, erms secs i asolellats. |
 |
| Imatge treta a la zona Darnius/La Vajol. |
Molt tòxica, ni tocar-la! pot provocar
vòmits, convulsions, al·lucinacions i fins i tot provocar una parada
respiratòria.
És utilitzada en homeopatia i és la millor manera de fer-ne ús.
De fet les
persones molt enteses i curoses han utilitzat les fulles i les llavors com a
sedant, narcòtic i analgèsic, per
l'asma, per l'epilèpsia, pel mal de queixal - es cremaven les llavors i calia
obrir la boca perquè hi entrés el fum, es deia que feia "sortir els
cucs" responsables de la càries (?) -.
Els egipcis i
els babilonis ja la coneixien i l'utilitzaven; els grecs la feien servir per
aparentar bogeria; ha estat un element important en la màgia medieval - una de
les responsables dels "vols de les bruixes" i també en èpoques de
tortures.
Les fulles
bullides serveixen per tenyir la roba de color verd.
 |
| Codophila varia ? i detall de les fulles molt peludes |
 |
| Pyrrhocoris apterus, és el sabater. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada