FUMÀRIA ENFILADISSA

(Fumaria capreolata) Castellà: fumaria blanca, canejillos;  Francès: fumeterre grimpante;  Anglès: white ramping fumitory; Alemany: rakender erdrauch. Família: PAPAVERÀCIES.  Floreix: Gener/Juny.  Alçada: 30 a 100 cm. Marges de camps, sembrats, parets...

Aquesta fumària estava junt a un grup de "fumaria capreolata" blanca i com que de moment no he trobat cap referència amb color vermell, per mi és una CURIOSITAT.

FUMARIA, CENDROSA, JULIVERT BORD

(Fumaria officinalis) Castellà: fumaria, palomilla;  Francès: fumeterre officinale; Occità: fuma-terra, terribustèri; Anglès: fumitory; Alemany: echter erdrauch. Família: PAPAVERÀCIES. Floreix: Febrer/Octubre.  Alçada: 10 a 50 cm. Marges de camps, sembrats, herbassars. Medicinal.

Aquesta planta creix sobretot en terreny calcari, no cal dir doncs que a Llers és ben fàcil de trobar-ne. Es fa tant als marges com als camps - sembrats o erms -.

Detall de la flor.

   L’aparença és de julivert però d’un verd més grisós, és potser per això que n’hi diuen herba de fum, tot i que és més creïble que es digui així pel fet de que el seu suc fa plorar els ulls com el fum.

Pot fer d’un a 3 pams, tot i que sembla més baixa perquè la tija és molt tendre i no s’aguanta  massa dreta. Floreix a la primavera i s’utilitza tota llevat de l’arrel.

És quan està florida que cal collir-la.

Si no es fa servir fresca cal assecar-la de seguida.  

És molt amargant i àcida pel que escalfa i asseca.

   

    

S’UTILITZA en:

·         INFUSIÓ: 5 grs. de la planta si és seca o 2,5 grs. si és fresca. en 100 grs. d’aigua – 2 o 3 taces al dia abans dels menjars -.

·         SUC : Es trosseja la planta en un morter amb una mica d’aigua  i es va triturant fins que queda una pasta que s’esprem, es deixa reposar una estona i després es filtra. La dosi és de 5 o 6 cullerades soperes/dia, amb mel o llet perquè és massa amargant. El Dioscòrides cita una cura depurativa de primavera seguint el mateix procediment però hi afegeix xicoira o masteguera, enciam i créixens. 3 cullerades soperes/dia

·         XAROP: A/ es bullen lentament 60 grs. de planta fresca en 1 ltr. d’aigua, durant una mitja hora, es filtre i s’hi afegeixen 800 grs, de sucre que ho conserva per uns dies. D’aquest xarop se’n poden prendre 2 o 3 vasets/dia.

     B/ prenem 150 grs, de suc fresc i s’hi afegeixen 150 grs, de mel o sucre i es      deixa coure molt lentament fins que agafi la consistència de xarop. D’aquest la          dosi és de 4 cullerades/dia.

·         EXTRACTE SEC:  un cop assecada la planta es redueix quasi  pols. Actualment és millor comprar-lo ja en càpsules que és de més bon prendre i llavors cal seguir les indicacions del professional.

·         LOCIÓ:  es bullen 50 grs, de planta seca en mig litre de llet durant uns 5 mn, es deixa reposar i es filtra, llavors es por utilitzar com a llet de bellesa.

Així doncs aquesta planta que la tenim una mica per una mala herba i que té aspecte fràgil, és excel·lent per la seva composició que fa que sigui  estimuladora de la secreció de bilis i que afavoreixi  el funcionament  del fetge i la vesícula; com  que conté sals de potassi és  diürètica i depurativa i també degut als seus alcaloides és antihistamínica i antiinflamatòria  (rebaixa les reaccions al·lèrgiques); llavors quan hi han grans o èczemes a la pell, per mal funcionament dels propis òrgans interns també va bé perquè desintoxica; també millora la psoriasi i l’herpes ja que s’ha assenyalat abans el seu efecte depuratiu; en aquest  cas es pot utilitzar internament i aplicat també directament  a la pell, sigui en infusió o suc.

També serveix quan la pressió és massa alta. Rebaixa la sang.

CAL ANAR EN COMPTE !

Al principi és tonificant però si s’allarga massa el tractament i les dosis fa tot el contrari. Sempre cal la supervisió d’un professional.

A altes dosis pot ser tòxica. No fer-la servir més de 15 dies Cal anar en compte si es prenen pastilles per fer baixar la pressió. No prendre durant l’embaràs i l’alletament.

Espero que t’ajudi si ho necessites.

Carme Frigola, Acupuntora i massatgista

Publicat a la revista Lertio - Tardor - hivern 2009

ROSELLA, GALLARETS

(Papaver rhoeas) Castellà: amapola, pipiripip;  Francès: coquelicot; Occità: gau-galin, rosèla; Anglès: common poppy, red poppy; Alemany: klatsch mohn. Família: PAPAVERÀCIES. Floreix: Març/Agost.  Alçada: 20 a 60 cm. Marges de camps, sembrats. Medicinal, alimentària

PROPIETATS: antitussígena, bèquica,  emol·lient, expectorant, oftàlmica, sedant i lleugerament somnífera sense crear addicció.

S'UTILITZEN  I VAN BE els pètals i les càpsules quan encara son verdes i sense llavors en infusió en insomnis suaus, quan hi ha una tos que no marxa, en espasmes intestinals o còlics per rebaixar el dolor. La mateixa infusió serveix per rentar els ulls quan hi ha conjuntivitis.

També n'hi ha en extracte fluid, en xarop...

Quan es te molt de "dolor" - s'entén reumàtic - es poden triturar llavors amb mel i prendre'n una cullerada.

ULL si es prenen antidepressius, antihistamínics, alcohol...doncs en pot potenciar l'efecte. També cal evitar-la durant l'embaràs i la lactància pels alcaloides que porta.

ALTRES USOS: 

Els capolls i les fulles es mengen bullides, al vapor  o fresques i tendres com a amanida. Les llavors s'afegeixen al pa, a pastissos...

FRARE DE L'HEURA

(Orobanche hederae) Castellà: espárrago de lobo, hierba tora;  Francès: orobanche du lierre; Anglès: ivy broomrape; Alemany: efeu sommerwurz. Família: OROBANCÀCIES. Floreix: Maig/Juliol.  Alçada: 15 a 40 cm. Paràsita de l'heura. Sotabosc, parets.

ELS CIRERERS, LES OLIVERES...

FRARE DE LES FAVERES

(Orobanche crenata) Castellà: espárrago de lobo, matalegumbre;  Francès: orobanche crénelée; Família: OROBANCÀCIES. Floreix: Maig/Juliol.  Alçada: 30 a 70 cm. Camps i conreus, paràsita de les faveres.

OLIVERA

(Olea europea) Castellà: olivo;  Francès: olivier; Occità: oliu, olivièr; Anglès: olive. Alemany: Ölbaum. Família: OLEÀCIES. Floreix: Abril/Juny.  Alçada: 1 a 6 m. Cultivada i espontània. Medicinal, comestible, FLOR DE BACH.

FIGUERA

(Ficus carica) Castellà: higuera;  Francès:figuier; Occità: cabrafic, figuièr; Anglès: fig tree. Alemany: feigenbaum. Família: MORÀCIES. Floreix: Febrer/Abril.  Alçada: 5 a 10 m. Marges camins,riberes, vora masos, roquisser, també cultivada. Medicinal, comestible.

Imatge extreta de Wiquipedia

Pot ser et penses que no has vist mai la flor de la figuera, però segur que n'has menjat.

Les seves flors son unisexuades i n'hi han moltes de juntes dins d'un receptacle carnós obert per un extrem, que és l'ull; va venint cada cop més gran fins que acaba essent una figa. 

MALVA

(Malva sylvestris) Castellà:Malva común o silvestre;  Francès:grande mauve, mauve sauvage; Occità: maulo, èrba de fumarzon; Anglès: common mallow. Alemany: wilde malve. Família: MALVÀCIES. Floreix: Març/Octubre.  Alçada: 20 a 120 cm. Marges camins, erms. Medicinal, comestible.

Flor de malva i oedemera femorata

LLINET ESTRICTE, LLI GROC.

(Linum strictum) Castellà:Lin droit;  Francès: lin raide;  Anglès: upright flax. Alemany: steifer Lein. Família: LINÀCIES. Floreix: Abril/Juliol.  Alçada: 8 a 40 cm. Marges, brolles,prats secs, erms.

MALEÏDA, LLI BLANC

(Linum tenuifolium, linum suffruticosum) Castellà:Lino blanco;  Francès: lin á feuilles étroites; Occità: blavet, giussa, bregaloun; Anglès: white flax. Alemany: schmalblättriger Lein. Família: LINÀCIES. Floreix: Maig/Agost.  Alçada: 5 a 25 cm. Marges argilosos, prats secs.

JONÇA

(Aphyllanthes monspeliensis) Castellà: junquilo azul, azulita;  Francès: aphyllanthe de Montpelier; Occità: blavet, giussa, bregaloun; Anglès: blue aphyllanthes. Alemany: binsenlilie. Família: LILIÀCIES. Floreix: Març/Agost.  Alçada: 10 a 40 cm. Brolles, prats secs i rocallosos.

BESNEULA DE FULLA BLANCA

(Cynoglossum cheirifolium) Castellà: viniebla blanca, viniebla lengua de perro;  Francès: cinoglosse à feuilles de giroflée.  Família: BORAGINÀCIES. Floreix: Abril/Juny.  Alçada: 10 a 40 cm. Marges de camins, brolles seques.

ELS SEMBRATS

Llers des del nord-est.

Camp de civada.

Anant cap els suros.

Terrosses. el camp preparat per sembrar.

©CarmeFrigola 4/14 - Camp d'ordi.

©CarmeFrigola 4/14

Paratge Terres Blanques

LLORER

(Laurus nobilis) Castellà: laurel;  Francès: laurier; Occità: baguièr, rampalm, laurèr; Anglès: laurel, bay tree, sweet bay; Alemany: echte lorbeer. Família: LAURÀCIES. Floreix: Març/Maig.  Alçada: 5 a 15 m. Marges de boscos. Medicinal, alimentària, màgica, ornamental.

PROPIETATS: aperitiu, antisèptic, expectorant, antiespasmòdic, digestiu.

S'UTILITZEN  les fulles i els fruits en infusió (anar molt en compte perquè acaba donant debilitat, doncs és una mica tòxic), decocció, tintura.. per bronquitis, mal de coll, dolors musculars i menstruals.

Les fulles s'utilitzen com a condiment per fer rostits, pasta, estofats i no només donen aroma als guisats sinó que ajuden a pair-los be. Aquí se solen utilitzar les fulles de les branques que s'han portat a beneir el dia del ram.

Un dia de tramuntana.