Castellà: fumaria, palomilla;
Francès: fumeterre officinale; Occità: fuma-terra, terribustèri;
Anglès: fumitory;
Alemany: echter erdrauch.
Família: PAPAVERÀCIES. Floreix: Febrer/Octubre.
Alçada: 10 a 50 cm.
Marges de camps, sembrats, herbassars.
Medicinal.
|
Aquesta
planta creix sobretot en terreny calcari, no cal dir doncs que a Llers és ben
fàcil de trobar-ne. Es fa tant als marges com als camps - sembrats o erms -.
|
Detall de la flor. |
L’aparença és de
julivert però d’un verd més grisós, és potser per això que n’hi diuen herba de
fum, tot i que és més creïble que es digui així pel fet de que el seu suc fa
plorar els ulls com el fum.
Pot fer d’un a 3 pams, tot i que sembla més
baixa perquè la tija és molt tendre i no s’aguanta massa dreta. Floreix a la primavera i
s’utilitza tota llevat de l’arrel.
És quan està florida que cal collir-la.
Si no es fa servir fresca cal assecar-la de
seguida.
És molt amargant i àcida pel que escalfa i asseca.
S’UTILITZA en:
·
INFUSIÓ: 5 grs. de la planta si és seca o 2,5
grs. si és fresca. en 100 grs. d’aigua – 2 o 3 taces al dia abans dels menjars
-.
·
SUC : Es trosseja la planta en un morter
amb una mica d’aigua i es va triturant
fins que queda una pasta que s’esprem, es deixa reposar una estona i després es
filtra. La dosi és de 5 o 6 cullerades soperes/dia, amb mel o llet perquè és
massa amargant. El Dioscòrides cita una cura depurativa de primavera seguint el
mateix procediment però hi afegeix xicoira o masteguera, enciam i créixens. 3
cullerades soperes/dia
·
XAROP: A/ es
bullen lentament 60 grs. de planta fresca en 1 ltr. d’aigua, durant una
mitja hora, es filtre i s’hi afegeixen 800 grs, de sucre que ho conserva per
uns dies. D’aquest xarop se’n poden prendre 2 o 3 vasets/dia.
B/ prenem 150 grs, de suc fresc i s’hi afegeixen 150 grs, de
mel o sucre i es deixa coure molt
lentament fins que agafi la consistència de xarop. D’aquest la dosi és de 4 cullerades/dia.
·
EXTRACTE SEC: un cop assecada la planta es redueix
quasi pols. Actualment és millor
comprar-lo ja en càpsules que és de més bon prendre i llavors cal seguir les
indicacions del professional.
·
LOCIÓ:
es bullen 50
grs, de planta seca en mig litre de llet durant uns 5 mn, es deixa reposar i es
filtra, llavors es por utilitzar com a llet de bellesa.
Així doncs
aquesta planta que la tenim una mica per una mala herba i que té aspecte
fràgil, és excel·lent per la seva composició que fa que sigui estimuladora de la secreció de bilis i que
afavoreixi el funcionament del fetge
i la vesícula; com que conté sals de potassi és diürètica
i depurativa i també degut als seus alcaloides és antihistamínica i antiinflamatòria (rebaixa les reaccions al·lèrgiques); llavors
quan hi han grans o èczemes a la pell, per
mal funcionament dels propis òrgans interns també va bé perquè desintoxica; també
millora la psoriasi i l’herpes ja
que s’ha assenyalat abans el seu efecte depuratiu; en aquest cas es pot utilitzar internament i aplicat
també directament a la pell, sigui en
infusió o suc.
També serveix
quan la pressió és massa alta. Rebaixa la
sang.
CAL ANAR EN COMPTE !
Al principi
és tonificant però si s’allarga
massa el tractament i les dosis fa tot el contrari. Sempre cal la supervisió
d’un professional.
A altes dosis
pot ser tòxica. No fer-la servir més de 15 dies Cal anar en compte si es prenen
pastilles per fer baixar la pressió. No prendre durant l’embaràs i
l’alletament.
Espero que
t’ajudi si ho necessites.
Carme Frigola,
Acupuntora i massatgista
Publicat a la
revista Lertio - Tardor - hivern 2009