AVELLANER

(Corylus avellana)  Castellà: avellano; Euskera: urritz, besaurr; Portugues: avelera; Francès: noisetier; Occità: avelanié,nosilhe; Italià: nicciolo, avellano; Anglès: hazel, cob-nut; Alemany: Hasel.   Família:  BETULÀCIES. Floreix: Gener/Març. Alçada: 2 a 7 m. Boscos i cultius. Medicinal. Alimentària.

Descripció: És un arbust que pot arribar fins a 2-7m d’alçada. L’escorça és grisosa i llisa i sol tenir moltes tiges que surten d’una base comuna. Les fulles són alternes, arrodonides, dentades i acabades en punta i per sota se’n noten molt els nervis; les perd a la tardor per tornar a brotar a la primavera. A partir de gener comencen a créixer els aments ( amb les flors masculines ) que no estaran acabats de formar fins l’estiu i de la base d’aquests en surten les flors femenines (2 o 5). De la fruita hi ha la dita “Per Santa Margarita l’avellana és mitja i per Santa Magdalena l’avellana és plena” (22 de juliol). De ben segur que la data no és ben exacta però si que a l’agost segur que ja estan al punt.

Aplicacions medicinals:  La seva principal aplicació és per millorar la circulació venosa de retorn, és a dir quan hi ha varius, hemorroides, regles massa abundants, hemorràgies nasals...per quins casos a més de poder-ne aplicar en compreses - mai calentes- a les cames, també se’n poden prendre unes 2 tasses/dia de la decocció de fulles i escorça jove (35gr per lt d’aigua) que es deixa bullir 3 minuts i cal que després en reposi 15 mn.

L’oli d’avellana de primera pressió en fred és un excel·lent oli que es pot utilitzar per aromatitzar amanides i per preparar oli per massatge corporal o facial, doncs és molt ric en vit. A i E; és regenerador cel·lular, preventiu de cel·lulitis, reafirmant, reparador de pells seques i amb clivelles. Cal friccionar la zona que calgui.

Els aments o flors ( 50gr/lt aigua ) en decocció filtrada son depuratius, per baixar la febre en cas de grips i també per reduir una mica de pes a través de depurar l’organisme amb la suor.

Les avellanes, que son les seves llavors, crues o torrades son molt riques en minerals, proteïnes i grasses. Si bé crues son més difícils de pair, també les grasses son de millor qualitat que quan estan torrades. Sense abusar en pot menjar tothom encara que fan pujar una mica la pressió.

Són preventives dels càlculs renals i són excel·lents per les persones amb diabetis perquè quasi no tenen hidrats de carboni i en canvi aporten molta energia. Així mateix són molt bones per mantenir l’energia quan fem esport o anem d’excursió.

                                                                        

Jera
(http://runes-savies.blogspot.com.es/2013/01/
runes-i-arbres-jera-i-lavellaner.html)