(Taraxacum officinale)
Castellà: diente de león, achicoria amarga, taraxacón; Euskera: gallkidea;
Galleg/Portuguès: tarrela, almeirón
Francès: dent-de-lion; Occità: lachason, pissalait, pissocan;
Anglès:dandelion; Alemany: gewöhnlicher Löwenzahn Kublume.
Família: COMPOSTES. Floreix: Març/Juliol.
Alçada: 5 a 40 cm.
Marges, pastures.
Medicinal. Alimentària.
|
Descripció: L’arrel és gruixuda i
deixa anar un líquid blanc si es talla.
Li surten les fulles en roseta, és a
dir, surten arran de terra i algunes tenen dents irregulars dirigits cap a la
base i d’altres poden ser quasi enteres.. Pot fer d’uns 30 a 40 cm h. Les flors de 3-6 cm n, creixen en grups però
cada una amb la seva tija buida i sense fulles i els pètals en forma de
llengüeta. Després es formen uns petits fruits que acaben en una pelussa, entre
tots en forma de bola que si es bufen surten volant – els angelets...- .
S'utilitzen les fulles i
l’arrel. És aperitiu, desintoxicant i diürètic. És
excel·lent pel fetge, la vesícula biliar i els ronyons, neteja la sang, és hipotensor.Es pot barrejar amb boldo, vara d'or, cua de cavall, fumària..
Curiositats: les fulles es poden posar a les amanides, millor ben tendres. Les arrels
seques i torrades s’utilitzen com a succedani del cafè, sense els seus efectes
nocius.
Els pètals de les flors es poden posar també a les amanides per donar-hi color. Hi ha qui també salteja les flors o els brots tendres amb una mica d'all.
Hi han llocs a Europa on en preparen melmelades i vi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada