DENT DE LLEÓ

(Taraxacum officinale) (Leontodon taraxacus) Català: pixallits Francès: pissenlit Castellà: diente de león, achicoria amarga, amargón, radicha...    Anglès: dandelion, common dandelion.                 Família: COMPOSTES.  Floreix: De Febrer a Novembre. Alçada: fins 40 cm. Medicinal.

És considerada una "mala herba" però és una planta medicinal imprescindible per les seves propietats depuratives i es troba gairebé a tot el món i per tot arreu per això no se sol conrear.

Es fa servir tota la planta en problemes hepàtics, quan hi ha retenció de líquids i quan no es te gana i hi ha problemes digestius; elimina toxines.

No s'aconsella quan hi ha càlculs a la vesícula biliar, insuficiència renal, en l'embaràs i l'alletament i pels nens menors de 12 anys.

Les fulles ben tendres i les flors es mengen crues en amanides, al vapor o fregides; les fullels velles s'han de coure perquè son molt amargants; també s'en pot preparar melmelada i vi d'estiu (vino de estío) que ve de la fermentació de les seves flors.

La infusió de les flors o la melmelada es fa servir pel mal de coll. 

Al llarg de la segona guerra mundial a Rússia es va conrear industrialment per produir cautxú que s'extreia de les seves arrels.

Les arrels seques i triturades poden servir de condiment o de substitut del cafè.

Una manera de prendre'n per a desintoxicar  és posar una cullerada sopera de planta seca en 1/4 de litre d'aigua deixar-la bullir un minut, deixar-la infusionar 5 minuts més i després cal colar-la; es poden prendre 3 vasos al dia abans de cada àpat.