ESTÈVIA

(Stevia rebaudiana) Català: Fulla dolça, fulla de sucre. Castellà: estevia,hoja de caramelo, hierba de miel, planta de los diabéticos.. Francès: chanvre d'eau, stévia. Anglès: candyleaf, sugarleaf, sweetleaf.                               Família: COMPOSTES.  Floreix: Primavera/Tardor Alçada: fins a 90 cm.. Alimentaria, al·lòctona.

També prové de la zona tropical de Sud-Amèrica. És una herba que reix espontània en algunes zones de Paraguai i de Brasil. En el seu hàbitat natural és un arbust que pot arribar a fer 90 cm. No necessita un terreny massa fèrtil.

Al llarg dels segles, els guaranís l'han fet servir com a edulcorant natural. Curiosament el seu nom botànic prové d'un metge valencià En Pedro Jaime Esteve (1500-1556) que la va investigà per primer cop com a edulcorant natural; no va ser reconeguda científicament fins que el naturalista suís Moisés Santiago Bertoni la va descriure el 1887i va caldre esperar el 1900 a que el químic paraguaià Ovidio Rebaudi va publiqués el primer anàlisi químic. 

És un edulcorant natural i gairebé sense calories. Cal dir que ha estat molt controvertida, possiblement perquè és massa beneficiosa i no interessa a la indústria farmacèutica i a la alimentària.

PROPIETATS: En no tenir gairebé calories és perfecte quan hi ha sobrepès, ideal per persones amb diabetis, neutralitza l'acides d'estómac i fa que els patògens no proliferin; ajuda a reduir la hipertensió, porta antioxidants i pot rebaixar el risc de patir càncer de pàncrees.