BOLET DE TINTA

(Coprinus comatus) Català: pixacà barbut; Castellà: apagador de monte, chipirós de monte, matacandil.;  Francès: coprin cheveu;   Anglès: shaggy ink cap, shaggy mane, lawyer's wig;    Família: AGARICÀCIES Alçada: fins 12 cm i el peu fins a 15 cm;  Mengívol de bona qualitat.

De l'exposició de bolets d'Albanyà d'enguany.

El barret sempre és cilíndric i després una mica acampanat; és blanquinós amb escames i es trenca fàcilment. 

Quan comença a madurar les espores de les làmines s'enfosqueixen, es liqüen i deixen anar el suc negre que sembla tinta. 

El peu es fàcil de separar i porta un anell movible.

Es troba a la primavera i a la tardor en camps adobats, marges, prats...i quan és tendre i totalment blanc es pot menjar fregit i fins i tot cru; és fa malbé desseguida, per això hauria de ser collit i cuinat.





Beure alcohol i menjar aquest bolet no és pas perillós, si que ho és amb el Coprinopsis atramentaria que te el barret llis o amb poques escames i de color grisós perquè pot produir trastorns gens agradables, per la qual cosa també li diuen bolet anti alcohol. 

VESC

(Viscum album) Català: visquera, escarcí, visc; Castellà: muérdago blanco, visco, marojo, liria.. Francès: guides feuilles; Occità: vesc; Anglès: common mistletoe, mistletoe. Família: LORANTÀCIES.  Floreix: Març/Juliol. Alçada: de 20 a 100 cm.

Detall dels fruits en forma de baia.

És una de les plantes típiques del Nadal, es regala per desitjar bona sort i fertilitat. 

En coneixem una tradició molt antiga gràcies als còmics d'Astèrix, en la qual els druides la tallaven amb una falç d'or perquè se la considerava una planta molt sagrada i formava part d'alguns dels seus preparats.

Viu a les branques dels arbres, especialment pollancres, fruiters i també en alguns tipus de pins, dels quals n'extreu nutrients i aigua, tot i que ella també fa fotosíntesi.





Les flors masculines tenen 4 pètals molt petits i les femenines ni ho semblen. Son de color groc verdós; els fruits son blancs en forma de baia d'uns 7 mm, amb una sola llavor, molt enganxosos i MOLT TÒXICS.

Detall de les flors

S'havien fet servir les fulles per fer baixar la pressió arterial, per angoixes, palpitacions, per l'arteriosclerosi, com a cardiotònic, regulador de la menstruació, però actualment no es fa servir degut a la seva alta toxicitat, doncs una errada en les dosis pot ser mortal.

Antigament també s'havien fet servir les baies aixafades per caçar ocellets perquès'hi quedaven enganxats.

PET DE LLOP

(Lycoperdon perlatum) Català: pet de vella, bufa de bou, veixina de llop, bufa del dimoni, llufa... Castellà: pedo de lobo, bejín perlado, cuesco de lobo;  Francès: vesse-de-loup perlée;   Anglès: warted puffball, common puffball, wolf farts, devil's snuff-box;    Família: AGARICÀCIES Alçada: de 3 a 8 cm; diàmetre fins a 5 cm. Mengívol de baixa qualitat.

Quan és tendre és blanc i fort amb aquesta mena de berrugues  que es veuen a la imatge, és quan es pot menjar tot i que no té cap valor culinari. A diferència de les estrelletes, aquest te peu.

En madurar es torna marro verdos, ple d'espores que surten per un forat, generalment al mig del barret i si se'l toca surten les espores en forma de fum.

Sol haver-n'hi tot l'any però la tardor és l'època que n'hi ha més; es troba en qualsevol tipus de bosc.

ESTRELLETA

(Astraegus hygrometri) Català: estrelleta de la pluja; Castellà: estrella de tierra; Anglès: hygroscopic earthstar, barometer earthstar, false earthstar;    Alemany: gemeine wetterstern.                                Família: DIPLOCYSTIDIÀCIES Fins a 2 cm de diàmetre, obertes fins a 5 cm.

Un bolet divertit, serveix de baròmetre perquè s'obre amb la humitat i es tanca quan hi ha sequedat. te forma de globus d'uns 2 cm de diàmetre. 

Com el fetjó o patata de terra, neix mig enterrat. 

N'hi ha quasi tot l'any, llevat de la primavera.

S'assemblen una mica als pets de llop però la forma és diferent, l'estrelleta no te cama i té dues capes ben diferenciades, la que s'obre plena de rugositats i la de dintre que s'obre per dalt per deixar anar les espores.

Es fa en tot tipus de boscos amb el sol una mica sorrenc.
A Tailàndia se les mengen ben cuinades quan encara son ben tendres.

CRINIPELLIS SCABELLA

(Crinipellis scabella, Crinipellis stipitaria)                                 Família: MARASMIÀCIES. Fins a 1,5 cm de diàmetre.

Petit bolet que creix en grups, té la pota molt prima, llarga i marro ; el caracteritza la part fosca central del barret; sol passar desapercebut.

No té valor culinari per la poca consistència que té.

Creix sobre restes d'herba, sobre tot gramínies, o restes llenyoses a la tardor en tot tipus de boscos.

• 
  

LLETEROLES

(Lactarius torminosus) Català: rovello de cabra, cabres, lleterol de bedoll. Castellà: níscalo falso;  Francès: lactaire à toison;  Anglès: woolly milkcap, bearded milkcap;    Alemany: birken-milchling                                      Família: RUSSULÀCIES. Fins a 15 cm de diàmetre. Tòxic.

El làtex és groc pàl·lid.

Tot i que a Rússia i a Finlàndia se'ls mengen després d'un determinat procés de cuinat, la veritat és que són tòxics. Produeixen problemes gastrointestinals seriosos amb vòmits i diarrees.

ULL!!! Cal no confondre'l amb el rovelló i amb el pinetell.

De sota és blanc o groc pàl·lid.

De la Fira del bolet d'Albanyà.

PINETELL

(Lactarius deliciosus) Català: rovelló pinetell, esclata-sang, pebràs. Castellà: níscalo, rovellón;  Francès: lactaire délicieux, catalan, roussillous, pinet, safrané...    Anglès: saffron milk cap, red pine mushroom. Família: RUSSULÀCIES. Fins a 15 cm de diàmetre. Mengívol.

Molt buscat, és molt bo a la brasa o també guisat. És de bosc de pins.
Es diferencia dels altres perquè deixa anar un suc taronja, tot ell es taronja de sota.

ROVELLÓ

(Lactarius sanguifluus) Castellà: níscalo, lactario de sangre, rovellón;  Francès: lactaire sanguin; Anglès: bleeding milk cap, bloody milk cap. Família: RUSSULÀCIES. Fins a 15 cm de diàmetre. Mengívol.

Molt buscat, és molt bo a la brasa o també guisat. És de bosc de pins.
Es diferencia dels altres perquè deixa anar un suc vermell granat. 

Imatge molt desenfocada i amb rovelló ple de cucs.

MISERIA PELUDA

(Tradescantia sillamontana) Castellà: tradescantia lanosa; Anglès: white velvet, cobweb spiderwort. Família: COMMELINÀCIES.  Floreix: Estiu. Alçada: de 20 a 40 cm. Jardins, ornamental.

També prové de Mèxic. Es pot plantar en jardins de rocalla i també pot ser planta d'interior. 

Amb la fred també desapareix però torna a brotar a la primavera.

MISERIA

(Tradescantia cerinthoides Kunth) Castellà: tradescantia; Família: COMMELINACIES.  Floreix: Juny/Agost Alçada: de 10 a 50cm. Jardins.

 Prové de sud Amèrica, fàcil de cultivar.

MISERIA MORADA

(Tradescantia pallida) (Setcreasea pallida) Castellà: purpurina, amor de hombre; Francès: misère porpre. Anglès: purle secretia, purple queen,purpe-heart. Alemany: mexikanische Dreimasterblume. Família: COMMELINÀCIES.  Floreix: Tardor. Alçada: de 20 a 40 cm. Jardins, ornamental.

Prové de Mèxic.
S'ha fet servir de farratge per porcs i vaques. 





Es fa servir de planta d'interior però a fora resisteix bé i tot i que les gelades fa que desaparegui tota la part externa, a la primavera torna a brotar.

NIUETS

(Crucibulum laeve) Castellà: crucibulo común, hongo nido;  Francès: nids d'oiseaux. Anglès: bird's nest fungi;        Família: NIDULARIÀCIES. Alçada: uns 5 mm i 5 mm de diàmetre. Surt de la primavera fins la tardor.

Son fongs que viuen de les branques i restes vegetals en descomposició i a vegades dels fems.
































Groguencs, molt petits, en forma de copes o nius, en grups i quan van madurant els hi salta la capa groga i van quedant al descobert el que seran nous individus i que semblen pedretes o ous en un niu, d'aquí el seu nom.










No son verinosos però tampoc tenen cap valor culinari, però son preciosos.

MAMMILLARIA SEMPERVIVI

(Mammillaria sempervivi) Família: CACTÀCIES.  Floreix: Primavera Alçada: fins a 15 cm. Ornamental.

Prové de Mèxic i allà creix a una altitud entre 1.200 i 2.250 m sobre el nivell del mar, tot i que aqui viu bé.Creix en terrenys calcaris.

És com un globus aplanat d'un verd gris; fa uns 7,5 cm de diàmetre però podria arribar als 15 cm. Les espines son radials i molt curtes, una mica amagades a la llana blanca, la qual el fa molt peculiar.

Les flors es disposen en corona i son molt petites 1-2 cm de diàmetre.

ALOE PERFOLIATA

(Aloe perfoliata)                                                                             Castellà: aloe diente de cocodrilo;  Francès: aloè perfoliata; Anglès: rubble aloe, mitre aloe. Família: LILIÀCIES.  Floreix: Estiu Alçada: fins a 50 cm. Jardins de rocalla.

Originària d'Àfrica del sud i Namíbia, on és endèmica. 

Resisteix secades i gelades fins -5º,  fàcil de conrear en rocalles o zones sorrenques.

Les flors son tubulars i vermelles.

Tot i que normalment no es fa servir, la saba groga i amargant de les fulles pot curar ferides i laxar, com d'altres àloes.

ECHINOPSIS OXYGONA

(Echinopsis multiplex)(Echinopsis oxygona) Família: CACTÀCIES.  Floreix: Estiu. Alçada: fins a 30 cm. Jardins. Al·lòcton.

Prové del sud del Brasil i del nord d'Argentina i d'Uruguai. 

La paraula echinopsis vol dir en forma de garota o eriçó de mar. 

Té entre 8 i 14 costelles amb espines agrupades més o menys de 5 en 5.

Les flors son perfumades i grans; poden fer fins a 15 cm de diàmetre i poden sobresortir 25 cm de la planta; de color blanc a rosa, floreixen de nit. 

Li agrada el sol tot i que aguanta gelades de -10º.

BOLET PIPA

(Ganoderma lucidum) Castellà: seta pipa;  Francès: ganoderme luisant; Anglès: reishi;          Família: GANODERMATÀCIES. Fins a 15 cm de diàmetre. Medicinal.

Recollits per les Àvies remeieres de la Garrotxa

Peculiaritat: peu lateral, és per això que és difícil de confondre amb d'altres de la seva família; fa unes capes concèntriques que quan és jove la vora és quasi blanca i quan és més vell és tot d'un color marró vermellós.

Conté molts minerals, vitamines del grup B, 17 aminoàcids


No és comestible perquè és llenyós, però té propietats medicinals; s'ha fet servir des de sempre en medicina tradicional xinesa tot i que donades les seves propietats provades es reservava pràcticament només per la família de l'emperador.












Se l'anomena bolet de l'eterna joventut i de la immortalitat; aquí s'ha comercialitzat amb el nom japonès REISHI sobretot com a anti oxidant, anti-envelliment, protector hepàtic, per millorar la circulació sanguínia i ara amb estudis científics recents ja s'aplica com a analgèsic, antiinflamatori, per millorar el sistema immunitari, és a dir puja les defenses, anti-tumoral, millora l'estat emocional, relaxant muscular, ajuda a dormir millor; és antihistamínic i també afavoreix el sistema respiratori.


Tot i que és tan fantàstic, també té contraindicacions; pot provocar hemorràgies nasals, mareig, boca seca, incomoditat abdominal; evitar si la pressió arterial és alta i en embaràs i alletament perquè no hi ha pro estudis al respecte.