CIGONYES A L'EMPORDÀ

A l'Empordà les cigonyes només eren aus de pas...

Però.. allà per l'any 1.976 es va constituir el Grup de defensa dels Aiguamolls Empordanesos per tal d'impedir noves urbanitzacions a més de les que ja s'hi havien fet, aquest grup ecologista va aconseguir mobilitzar tot un munt d'empordanesos que van barrar el pas de les excavadores al llarg dels dos estius següents.

D'aquest grup en va sortir l'actual Institució Alt Empordanesa per a l'Estudi i Defensa de la Natura (IAEDEN).

Finalment el 3 d'octubre de 1.983 el Parlament de Catalunya va aprovar una llei de declaració de paratges naturals d'interès nacional i reserves integrals on els nostres aiguamolls hi quedaren emparats.

Va coincidir que l'abril del 1.986 a Albalat de Cinca van fer unes obres al campanar on hi havia un niu de cigonyes; les adultes van fugir  i en van quedar dos 

ous. 

D'un d'aquest ous en va néixer una cigonya i va tenir la sort de caure en mans d'una de les famílies fundadores del GDAE, en Jordi, la Zeta, en Bernat i en Robert que la van cuidar i li van posar nom; com que encara era petita es feia un embolic amb les potes i anava donant cosses això els va inspirar de posar-li Guita com la mula.

Quan ja va estar ben refeta la van deixar al zoo de Barcelona junt amb d'altres cigonyes.

Més endavant com que la seva família adoptiva l'enyorava van començar junt amb un piló de nens i nenes a fer nius per les cigonyes, treballant de valent, perquè com que elles havien viscut en captivitat no en sabien fer de nius.

És així com van poder portar la Guita i altres amigues seves als Aiguamolls i van començar a criar i van saber que aquí era casa seva. Cada any quan tornen a la primavera de l'Àfrica saben que les esperem.

El 1.996  els propietaris del Castell de Peralada sensibles a aquestes magnífiques aus i en col·laboració amb  en Jordi Sargatal, llavors director del Parc dels Aiguamolls de l'Empordà van portar 30 exemplars de cigonya de diferents pobles de la província de Càceres i al cap de 2 anys ja naixien les primeres cries al parc de Peralada.

Gràcies a un munt de persones i a un munt de circumstàncies ara ens podem permetre el luxe de veure les cigonyes volar sobre la nostra comarca. Gràcies al GDAE, a les persones que van defensar el territori, als que han cuidat les cigonyes de ben petites, als que els han volgut reintroduir...GRÀCIES!