LLEDONER

(Celtis australis) Català: llidoner; Castellà: lodoño, almez, alatonero, aligonero; Francès: micocoulier de provence, micocoulier du midi;  Occità: micacolièr, picapolier, belicoquietr, fabreguièr; Anglès: nettle tree, european hackberry; Alemany: europäische zürgelbaum.  Família: ULMÀCIES.  Floreix: Març/Abril. Alçada: fins a 25 m.

És un arbre provinent de nord d'Àfrica, Àsia menor i Mediterrani oriental. Normalment plantat com a ornamental, per contenir marges i per ombra però també subespontani sobretot en marges i zones de ribera.

A mi personalment m'encanta per l'ombra que fa, a la tardor pel color groc que agafa, a l'hivern perquè quan queda sense fulles es veu clarament la seva disposició fractal de les branques i també perquè normalment no fa mai un tronc sol, sempre n'hi ha dos o més, fent com una petita agrupació.

La seva fusta s'ha fet servir per fer eines agrícoles com mànecs, forques, jous i les branques tendres per alimentar el bestiar; també se'n feia carbó. De les arrels se n'havia extret un colorant groc per tenyir seda.

Dels lledons -els seus fruits- se'n pot fer melmelada la qual porta molta vitamina C, ferro i potassi.

PROPIETATS: talla les diarrees i millora la inflamació dels budells; regula les menstruacions massa abundants o doloroses i talla les hemorràgies lleus.

RECEPTE d'en JAUME REIXACH : 9 fulles de lledoner es deixen en 1 lt d'aigua tota la nit, l'endemà s'escalfa una mica i es va bevent aquesta aigua al llarg del dia. Cal fer-ne novenes. Serveix per regular el colesterol.  

Camí cap al Pa Blanc.

ALFÀBREGA

(Ocimum basilicum) Català: basilicó, herba del mal prenyat, alfalga, aufàbrega. Castellà: albahaca, basilicón, ocimo, albahaca de limón;  Francès: basilic, basilic romain; Occità: alfasega, baselic; Anglès: sweet basil; Alemany: basilikum. Família: LABIADES.  Floreix: Juny/Setembre. Alçada: 40 a 60 cm. Medicinal, aromàtica. Cultivada.

La seva olor és peculiar i fa que no es pugui confondre.

Prové de l'Àsia i més en concret de l'Índia. Allà hi ha la varietat Ocimum tenuiflorum que l'anomenen Tulasî que és una planta sagrada que tenen davant de les cases en una mena de capelleta descoberta. "No i ha millor fulla que una fulla de Tulasî. Qualsevol cosa que hom pugui obtenir oferint tot tipus de flors i fulles al Senyor, es pot obtenir per mitjà de l'acte simple d'oferir una fulla de Tulasî. Una ofrena d'or, joies i perles precioses, no és igual a una ofrena de fules de Tulasî". A occident se li han donat diversos significats: amorós a Itàlia, d'odi i pobresa a Grècia, seducció si el noi en porta una branca a l'orella perquè implica simpatia, de dol a Creta.

La que trobem aquí normalment la coneixem per plats italians o salses com ara el pesto i també en la cuina tailandesa i xinesa; també per foragitar mosquits de casa posant-la a les finestres i per fer fóra plagues plantant-la a l'horta.

Bàsicament té PROPIETATS digestives. És antivomitiva, fa expulsar gasos i cucs intestinals, tonifica l'estómac i el sistema nerviós alhora que el relaxa. Va bé quan no hi ha gana i també quan hom se sent molt ple. Rebaixa l'ansietat, l'insomni, el nerviosisme i també redueix la retenció de líquids. També serveix per millorar els refredats.

En dosis una mica altes pot ser una mica neurotòxica, és per això que és millor no utilitzar-la ni les dones embarassades ni els nens de menys de 6 anys; així com pot anar molt bé pel tracte digestiu, cal evitar-la quan hi ha gastritis, úlceres gastrointestinals, malaltia de Crohn, problemes hepàtics, malalties neurològiques com Parkinson o epilèpsia.