(Ziziphus jujuba)
Castellà: azufaifo, jinjolero, dàtil chino;
Francès: jujubier;
Anglès: jujuba, chinese jujube; Occità: ginjorlièr, guindolièr.
Alemany: chinesische jujube.
Família: RAMNÀCIES.
Floreix: Abril/Agost.
Alçada: 2 a 5 m.
Al·lòcton |
Està molt ramificat i te moltes espines.
Les fulles son brillants i els fruits son com petites pometes verdes que quan
maduren venen de color marró vermellós, de fet la textura és de poma però té un
sol pinyol que sembla d'oliva.
Bàsicament es
fa servir com a ornamental però té moltes aplicacions.
Se'n fan
servir els fruits, les fulles i l'escorça amb finalitat medicinal; els fruits
porten molta vitamina C, A, B6 i B12 i molts minerals i tenen propietats
expectorants, diürètiques, antiinflamatòries i laxants; les fulles es fan
servir contra la diarrea i la diabetis; l'escorça és purgant i també es fa
servir en decocció per rentats de ferides, nafres, èczemes, faringitis...
Els gínjols
es poden menjar crus, secs, en melmelada, en xarop, en licor...i també se'n poden
fer mascaretes per pells resseques.
La fusta és molt
apreciada per fer gralles, tenores i sacs de gemecs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada