divendres, 2 de desembre del 2016

BERBENA

(Verbena officinalis)

Català: barbera, herba dels fetillers, herba sagrada;
Castellà: berberina, verbena; 
Francès: verveine sauvage; Occità: vervena, barbeno;
Anglès: vervain;
Alemany: gewöhnliches eisenkraut.

Família: VERBENÀCIES.
Floreix: Maig/Octubre.
Alçada: 30 a 80 cm.
Medicinal, màgica.
Marges de camins i de riberes, descampats...


PROPIETATS: és sedant, digestiva, laxant, diürètica, calma la tos, fa baixar la febre, és un suau estimulant del sistema nerviós parasimpàtic.

Normalment s'ha fet servir per regular el fetge i els ronyons, per depurar, per curar ferides.
Presa en forma d'infusió, tintura, xarop, pols, extracte, vi aperitiu...es fa servir per estats d'irritabilitat i ansietat, esgotament físic i psíquic, mals de cap, migranyes, neuràlgies, asma, tos, refredats, retencions d'orina, dolors reumàtics, problemes digestius, dolors menstruals...

En forma de cataplasmes de fulles fresques per dolors, cremades, ferides a la pell...
Com la marialluïsa pot potenciar els efectes de tranquil·litzants, antihistamínics i de l'alcohol.

Tradicionalment es collia la nit de Sant Joan com a tradició màgica de tot Europa, d'aquí ve el nom de berbena de Sant Joan i es feia servir per protegir de tot mal i per atraure l'abundància. Està estretament vinculada a la Mare Terra i a les deesses.