ONAGRA, ENOTERA GROGA

(Oenothera biennis)  Català: onagra, bella de nit, onagra biennal; Castellà: hierba del asno, hierba del vino, onagra;  Francès: herbe aux ânes, onagre bisannuelle; Occità: rougeto Anglès: fiel primrosa, common evening-primrose;  Alemany: gewöhnliche nachtkerze. Família: ONAGRÀCIES. Floreix: Juny/Setembre. Alçada: 50 a 200 cm. Vores de rius, platges. Medicinal, menjívola, jardineria.

És una planta al·lòctona que ve d'Amèrica. 

Les flors molt vistoses només duren un dia i s'obren a la nit, per això se li diu també "bella de nit" i és per això també que a les imatges preses de dia les flors surten una mica pansides. Aqui no es pot apreciar , però els pètals tenen forma de cor.

Es fa servir l'oli extret per pressió en fred de les seves llavors i es pren en forma de càpsules, perles d'oli, oli per amanir...

PROPIETATS: és antiinflamatòria, rebaixa els dolors reumàtics i artrítics, desengreixa, és regulador hormonal, és protector del fetge...per tant ES FA SERVIR quan hi ha regles doloroses, síndromes premenstruals i menopausa, problemes hepàtics, per rebaixar la tensió i el colesterol, per la sequedat de la pell i per urticàries.  

Exemplar de la vora d'un rec prop de Vilabertran.

GENCIANA ACAULE

(Gentiana acaulis) Català: didales, gençaneta; Castellà: genciana acaule;  Francès: gentiane de koch; Anglès: stemless gentian;    Alemany: kochs enzian.                             Família: GENCIANÀCIES. Floreix: Abril/Agost. Alçada: 5 a 25 cm. Prats, pastures.

Espècie protegida: Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. Annex 3 . Espècies de la flora estrictament protegides Departament de la Presidència, DOGC Núm. 1714




Aquest exemplar és de la zona entre Vallfogona del Ripollès i el Puig Sacalm, el qual es veu lleugerament per sota i al sud d'allà on es va prendre aquesta imatge, més o menys entre 1.200 i 1.400 m d'altitud.

A la zona Salines-Bassegoda se n'hi poden trobar. En tot cas el Puig Sacalm i aquesta zona més al seu nord, també formen part de les "nostres parets", el paisatge que podem veure cada dia, si és un dia clar...des de Llers.   

ERITREA MENUDA

(Centaurium pulchellum)  Català: centauri pulcre, herba de santa margarida (2); Castellà: centaura menor;  Francès: petite-centaurée elegant, petite-centaurée jolie  Anglès: lesser centaury, branching centaury; Alemany: kleines tausendgüldenkraut. Família: GENCIANÀCIES. Floreix: Maig/Agost. Alçada: 2 a 25 cm. Herbassars, matollars. Medicinal.

PROPIETATS: protector hepàtic, hipoglucemiant, carminatiu, diürètic, antisèptic i cicatritzant. 

S'UTILITZEN les flors en infusió, tintura, càpsules.

PODEN AJUDAR augmentant la gana, en insuficiència hepàtica, refredats, reumatismes, diabetis, ferides... 

ULL!: no prendre durant l'embaràs ni en la lactància i tampoc si hi ha gastritis o úlceres digestives..

SENSIBILITAT D'UN POBLE

Hi ha una sensibilitat especial d'estimació a la natura que es veu quan arribes a un poble - s'entén la seva gent, el seu ajuntament - i observes els espais públics, els seus arbres, les seves rotondes i els jardins particulars, els balcons...

També s'observa amb la preservació de l'entorn, boscos nets, si les aigües son netes o amb molts purins, si es tallen les herbes dels marges o es tiren herbicides...

Una petita mostra del nostre poble...molt pocs arbres vells...unes zones una mica abandonades, d'altres cuidades...cadascú amb la seva particular visió.

C/Església, fins fa poc amb uns magnífics pebrers.

El mateix carrer.

Uns magnífics tells o til.lers.

Aquí també hi havien unes bones ombres.

Els magnífics arbres de l'ajuntament, tot i que han desaparegut els pins que et feien sentir com si estéssis al mig del bosc.

Els llaurers massa grans pels forats del C/Església. Molts ja quasi morts.

Una rotonda...i al fons alguns dels magnífics arbres de l'Ajuntament.

ULLASTRE

(Olea europea sylvestris)  Català: olivera borda, revell; Castellà: acebuche, oleastro;  Francès: olivier sauvage, oléastre; Occità: oliu salvatge, olivastre;  Anglès: pleaster, wild olive; Família: OLEÀCIES. Floreix: Maig/Juny. Alçada: 1 a 3 m. Herbassars, matollars. Medicinal, alimentària.

Fa la fulla més petita i més arrodonida als rebrolls i lanceolades com les oliveres normals a les branques de dalt.  A vegades les branques tenen punxes. Les olives que fa son petites d'un o dos cm  i fan molt poc oli. De fet aquesta és la principal diferència entre l'olivera de llei i l'olivera borda o ullastre.

Sovint es fa servir com a peu per empeltar-hi les diverses varietats d'olivera. 

També es fa servir com a ornamental pels jardins perquè no necessita maneniment.  

Tradicionalment es fa servir per baixar l'índex de sucre de la sang i per fer baixar la pressió sanguínia.

La fusta és bona per fer mobles i com a llenya per cremar.

FREIXE

(Fraxinus excelsior)  Català: freixe de fulla gran, estanca-sang, freixera; Castellà: fresno ; Gallec i portuguès: freixo, pulleiro; Euskera: lizar, arrunta Francès: frêne commun, grand frêne; Occità: fraisse, tantaridier;  Anglès: ash, mountain ash; Alemany: gewöhnliche esche; Italià. frassino. Família: OLEÀCIES. Floreix: Abril/Maig. Alçada: 10 a 35 m. Zona de ribera.

Tot i que en aquesta zona és més habitual el Fraxinus angustifolius o freixe de fulla estreta, aquest exemplar que va sortir ara fa uns anys espontàniament al meu jardí jo diria que és el de fulla ampla o Fraxinus excelsior (normalment de zones humides) donat el nombre de folíols de cada fulla, el tipus de dents que no surten cap enfora i el color dels borrons o gemes molt fosc.

Tot i que som en una zona de secà, al seu voltant hi ha molta heura, la qual cosa fa pensar que deu viure d'una beta d'aigua subterrània  

Flor del freixe

Pot arribar fins a 35 m d’alçada, és caducifoli. L’escorça és grisosa i llisa però amb els anys es va clivellant. Les gemmes són fosques. Les fulles  surten de les branques de manera oposada, son compostes amb 7 0 13 folíols lanceolats.

Les flors es disposen en forma de raïm, sense calze ni corol·la amb dos estams i un petit pistil i acaba essent un fruit sec en forma de llengüeta. 

Fulles imparells d''entre 9 i 13 folíols.

PROPIETATS: Se n’utilitza l’escorça i les fulles i a cops les llàgrimes de manà que no son res mes que saba solidificada; d’aquests llàgrimes se’n dissolent uns 20 grs, en un vas d’aigua calenta en dejú i va fent efecte laxant al llarg del dia.  

Així doncs 30 gr/ltr de fulles en infusió o decocció, amb una mica de suc de llimona per a reforçar els efectes repartit en 3 taces/dia, tenen efectes diürètics, laxants i depuratius, i milloren malalties artrítiques i l’estrenyiment.

La decocció de 3 gr, (cullerada cafè) d’escorça triturada per 1 tassa d’aigua, ajuda a baixar la febre i és digestiva.

Curiositats: Dioscòrides diu: “Les seves fulles en cataplasma, begudes en vi o el suc que se’n treu d’elles ajuden als qui han estat picats per un escurçó i la cendra de l’escorça untada amb aigua cura la sarna”. I Laguna diu: “ normalment el freixe floreix abans no surtin les serps de sota terra i mai deixa les fulles fins que aquestes tornen als seus nius, ordres a favor nostre de la sàvia naturalesa”.

Degut a que la seva fusta és flexible se la fa servir per fer estris del camps, mobles...

Fruits (Imatge de wikipèdia)

Runa: Ansuz

ESCIL·LA DE TARDOR

(Scilla autumnalis) Català: pinya lila autumnal, ceba marina autumnal; Castellà: jacinto de otoño, escila de otoño;  Francès: scille d'automne; Occità: bèla de jorn, penitent blanc; Anglès: autumn squill, starry-hyacinth; Alemany: herbst-blaustern. Família: LILIÀCIES. Floreix: Agost/Octubre. Alçada: 5 a 25 cm. Roquissers, erms, prats secs.

PIPIU BLANC

(Ornithogalum narbonense) Català: coll de colom blanc, calabruixa; Castellà: ajo de lobo, varita de san josé;  Francès: ornithogale de narbona; Occità: crous-de-malto Anglès: piramidal star of betlehem; Alemany: berg milchstern. Família: LILIÀCIES. Floreix: Abril/Juliol. Alçada: 30 a 70 cm. Marges de camins, prats secs, olivars.

Es fa servir en jardineria.

Tot i que se la considera rara, per la zona de Llers és força abundant, sobre tot en alguns olivars en els que no hi han tirat herbicides.

LLÀGRIMES DE MONJA

(Allium neapolitanum) Català: all napolità, all blanc ; Castellà: ajo blanco, lágrimas de la virgen;  Francès: ail blanc, ail de naples;  Anglès: daffodil garlic; Alemany: neapolitanischer lauch. Família: LILIÀCIES. Floreix: Febrer/Juny. Alçada: 30 a 60 cm. Marges de camins, herbassars. Medicinal. Ornamental

PROPIETATS: És aperitiu, fa pair i desengreixa,per això va bé quan ni hi ha gana i per fer baixar el colesterol.

Es fan servir els bulbs i les fulles.

Es fa servir per jardineria i per fer rams. 

ASFODELUS

(Asphodelus fistulosus) Català: porrassí, cebollí, marranet; Castellà: cebollada, cebolla de culebra, gamoncillo;  Francès: asphodèle fistuleux; Occità: alapeda, asfodèl;  Anglès: pink asphodel, onionweed; Alemany: röhriger affodil. Família: LILIÀCIES. Floreix: Febrer/Maig. Alçada: 10 a 70 cm. Conreus, marges de camins. Medicinal. Ornamental

PROPIETATS: Diürètic, depuratiu, va bé per la pell. Només es fan servir els bulbs, però actualment gairebé no es fan servir.

Es fan servir en jadineria.

PORRADELL

(Allium ampeloprasum) Català: calabruixa, porro salvatge; Castellà: ajo porro, puerro silvestre;  Francès: ail faux poireau, carambole, poireau du levant; Occità: porri fèr;  Anglès: wild leek; Alemany: sommer lauch. Família: LILIÀCIES. Floreix: Abril/Juliol. Alçada: 20 a 150 cm. Erms, conreus, marges. Medicinal, comestible.

PROPIETATS: Fa baixar la pressió, antisèptic,diürètic, desengreixant, infeccions per fongs i herpes. Especialment indicat en casos d'arteriosclerosi.

Es fan servir els bulbs i la part blanca de les fulles  i com el porro  es pot menjar al vapor, bullit,per fer sopes i cremes de verdures. 

També quan és molt tendre en truita.

ALL SALVATGE

(Allium roseum) Català: all de bruixa, all rosa; Castellà: ajo de culebra, ajo rosado;  Francès: ail rosé;  Anglès: rosy garlic, pink garlic; Alemany: rosenlauch. Família: LILIÀCIES. Floreix: Març/Juny. Alçada: 20 a 60 cm. Prats, marges camins. Medicinal, comestible.

PROPIETATS: Com l'all, però més suau.

Es fan servir els bulbs com a condiment i també les petites floretes escampades a l'amanida li donen un sua aroma d'all. 

CALABRUIXA GROSSA

(Muscari comosum) Català: cap de moro, all de bruixa, bascallet, allassa blava.. Castellà: jacinto de penacho,nazareno, matacandiles; Francès: muscari chevelu, muscai à toupet; Occità: alhàs, barralet, penitent blau,porril; Anglès: tassel hyacinth, tassel grape hyacinth;    Alemany: schopfige traubenhyazinthe.                        Família: LILIÀCIES. Floreix: Març/Juliol. Alçada: 20 a 60 cm. Prats, conreus.