VERDOLAGA

(Portulaca oleracea) Castellà: verdolaga;  Francès:pourpier, porcelane; Occità: verdolaiga, pipola; Anglès: green purslane; Alemany: wilder portulak. Família:PORTULACÀCIES.  Floreix: Maig/Octubre. Alçada: 10 a 40 cm. Horts, camps, vores de camins... Alimentària, medicinal.

Ui les amanides de l'esmorzar de les vacances d'estiu...ceba tendra, tomata i verdolagues tot acabat de collir i a vegades també amb olives...fa alguns anys d'això, quan era petita.

Ah i que consti que a l'Empordà en diguem verdelagues.

PROPIETATS: antibacterianes, antiescorbútiques, antihelmíntiques, broncodilatadora, calmant, colerètiques, demulcents, depuratives, diürètiques, vulneràries. 

Leclerc la considerava "una cataplasma interna pel seu poder de suavitzar i calmar irritacions d'òrgans interns" a causa de la gran quantitat de mucílags que conté.

SERVEIX doncs quan hi ha retenció de líquids, problemes genitourinaris, refredats, paràsits intestinals, hemorroides i en cataplasmes externes sobre ferides, abscessos i dermatitis.

Es menja fresca en amanides, la millor opció, però també es pot fer saltejada, al vapor o liquada.

Se la considera una mala herba perquè a vegades és molt invasora però és de les verdures més riques en omega-3 - mig vas de planta por contenir 400 mg d'aquest àcid gras essencial.

També té moltes vitamines - entre elles algunes del complexa B que no son massa habituals en els vegetals -, minerals, antioxidants  a més de neurohormones i neurotransmissors. Tot i això cal no abusar-ne perquè com els espinacs o les tomates verdes porta molt àcid oxàlic el qual si no es beu gaire aigua pot provocar sorra als ronyons.

És utilitzada des de sempre en medicines tradicionals a l'Àfrica, a la Xina, a l'Índia i per descomptat en la medicina grega i àrab de les quals "bevem" directament.