TARONGER DE LOUSIANA

(Maclura pomifera (Ioxylon pomiferum) Castellà: naranjo de Luisiana, naranjo de los osages, espino de los osages. Francès: oranger des osages.   Anglès: osage orange. Alemany: milchorangenbaum, osagedorn. Família: MORÀCIES.  Floreix: a l'estiu. Alçada: fins a 15 m. Ornamental.

És un arbre caducifoli procedent de Nord-Amèrica que com que té una copa amb molta fulla, forma esfèrica i bona capacitat d'adaptació es fa servir en jardineria; pot arribar a fer 15 metres; les branques tenen  espines, les fulles son alternes, les flors masculines pengen en branquetes i les femenines son esfèriques i el fruit és rodó -veure imatge- i no és mengívol; de l'escorça se'n treu un colorant anomenat morín.

La fusta és dura i pesada d'un color groc- taronja i es pot fer servir en ebenisteria, per fer mànecs d'eines, i per pals que hagin d'aguantar la intempèrie; crema poc a poc i dóna molta escalfor.

A EE.UU es va fer servir el segle passat per evitar que el sòl s'erosionés, per crear una barrera verda i també perquè no deixessin passar els ramats degut a les seves espines. L'anomenaven poma de cobertura.

PEBRAS

(Russula delica) Català: terrandòs, tarlandós, pebrassa blanca.  Anglès: milk-white brittlegill. Família: RUSSULÀCIES.  De primavera a tardor. Mengívol, medicinal.

 

El barret pot arribar a fer 16 cm de diàmetre, i a mida que va creixent primer és convex, després pla i finalment té forma d'embut; es d'un color blanc trencat amb algunes taques crema, igual que a la pota i a les làmines; no treu làtex i no canvia de color quan se'l talla. És diferencia de la russula chloroides perquè aquesta té un to verd blavós on la pota s'insereix al barret.

Quan és tendre fa bona olor però quan envelleix  agafa pudor com de peix. No és massa bo per menjar, de fet és TÒXIC per això cal coure'l; el seu gust pot anar de dolç a picant, de fet a la Catalunya Nord i a les Balears el fan servir per donar un punt picant als guisats. 

Tot i això si es tendre, passat per la paella amb all i julivert, és de bon aprofitar.

De la Fira del bolet d'Albanyà del 2023.

LLAPASSA

(Xanthium strumarium) Català: repalassa borda, bardana borda, bardana menor, enganxa-gossos. Castellà: bardana común. Francès: lamporde glouteron, lampourde commune.   Anglès: rough cocklebur, large cocklebur, woolgarie bur, clotbur...  Alemany: gewöhnliche spitzklette. Família: COMPOSTES.  Floreix: setembre/octubre. Alçada: de 20 a 100cm. Medicinal. Tòxica

Prové d'Amèrica del Nord i es troba en camps erms, prop de rierols tot i que prefereix sòls secs i pedregosos... 

La tija no té punxes;  les fulles son amples i grans, trinervades amb aspecte triangular i tenen un borrissol tan a sobre com a sota; les flors son de color groc; el fruit és un aqueni ple de punxes que acaben en petits ganxos que fa que s'enganxin al pèl dels animals per així escampar les llavors.

El velcro va ser inspirat al seu inventor en observar els fruits del gènere xanthium i en com s'enganxaven a roba, als cabells i al pèl.

Té PROPIETATS medicinals, es diürètica, fa suar, depurativa, sedant, redueix la glucosa en sang, hipotensor, anti fongs, anti bacteris i anti úlceres.

Es fa servir doncs per desfer pedres dels ronyons, per reduir el sucre i els trastorns hepàtics i externament per la pell de la cara massa greixosa, per èczemes, grans...

Hi ha llocs al mon on es mengen les fulles tendre bullides com a verdura: crues son tòxiques.

També serveix com a colorant groc i per tenyir els cabells de ros.

ULL!!! Està prohibida la venda al públic de la part florida de la planta per tòxica i les llavors poden produir nàusees, vòmits, atàxia -poc control muscular amb dificultat de caminar, mantenir l'equilibri, parlar...-hipotèrmia, pols ràpid i fins i tot la mort.

Imatge dels fruits extreta de Vikipèdia.

MARQUESA

(Alocasia macrorrhiza)(Arum montanum) Català: orella d'elefant. Castellà: marquesa, taro gigante, oreja de elefante, colocasia. Francès: alocasie, alocasie à grandes racines, taro géant, oreille d'éléphant.    Anglès: giant taro, alocasia, ape, biga, pia.   Alemany: riesenblättrigepfeilblatt, riesen- taro, alokasie. Família: ARÀCIES.  Floreix: a l'estiu. Alçada: fins a 5 m. Ornamental. Tòxica.

Prové dels boscos tropicals plujosos de l'est d'Àsia i Austràlia.

Aquí la utilitzem com a planta decorativa tan d'interior com d'exterior perquè té unes grans fulles exuberants; no cal que li toqui el sol directament i necessita molta humitat.

Tot i que en els països d'origen es mengen els tubercles i les fulles com a verdura coent-les molta estona, és una planta tòxica per humans i per animals; tota la planta conté cristalls d'oxalat càlcic que irriten la boca i la pell i poden provocar edemes. Se sap d'intoxicacions greus.

La flor pot ser d'un groc verdós o taronjós i els fruits son en forma de baies vermelles. 

A l'estat espanyol aquesta planta és a la llista de venda regulada.

PUNXES, PUES I ESPINES

Normalment diguem que una planta té espines o que punxa, la qüestió és que hem d'anar en compte a no punxar-nos, de fet es tracta d'anar en compte amb qualsevol planta encara que no punxi doncs totes son éssers vius i com a tals cal respectar-les.  

LES QUE PUNXEN, totes tenen punxes?

DIFERENCIEM:

Que és una PUNXA(en anglès thorns): 

És un  teixit que prové de la mateixa tija i és difícil d'arrencar sense perjudicar la planta, a més està connectada als vasos conductors de saba; poden estar en el lloc d'una gema de creixement com en l'arç blanc i la  buguenvíl·lia  o les punxes de les eufòrbies o be a la punta de la fulla com en les figuerasses o atzavares.

Les PUES (en anglès prickles) son excrecions enganxades a l'escorça, no li arriba la saba, es pot treure sense fer malbé la planta, per tant fàcils d'arrencar exemple les pues dels rosers.

Les ESPINES (en anglès spine) son fulles modificades o part e les fulles. se les anomena també espines foliars. Estan formades per substàncies que provenen de teixits externs. 

En la família de les cactàcies  n'hi ha de diferents classes, unes de més fàcil d'arrencar que d'altres.