FLOR ESTRELLA

 

(Orbea variegata)(Stapelia variegata) Català: napoleón. Castellà: flor del lagarto, flor de la estrella, cactus carroñero, planta sapo... Francès: étoiles de mer, fleurs decharogne, la planta crapaud.  Anglès: star flower.  Alemany: Aasblume, ordensstern. Família: APOCINÀCIES.  Floreix: de Juny a Setembre. Alçada: fins a 10 cm. Ornamental.

Prové de Sud-Àfrica, de la zona de pluges d'hivern i creix especialment a l'hivern i a la primavera.

No és un cactus, és una planta perenne sense fulles tot i que té les tiges dentades i amb espines, semblant als cactus. Les flors poden ser molt diverses i poden fer fins a 8 cm de diàmetre; fan una pudor forta que atrau als possibles insectes pol·linitzadors.

CACTUS DECORAT

(Astrophytum ornatum) Català: astrophytum ornatum Castellà: astrophytum ornatum. Francès: cactus-étoile orné. Anglès: bishop's cap, monk's hood cactus. Família: CACTÀCIES.  Floreix: Juny / Setembre. Alçada: fins a 100 Cm. Ornamental.

Aquest cactus pot arribar a fer 1 m i 30 cm de diàmetre; és de zones desèrtiques però aquí el fem servir per jardins de rocalla. Son peculiars els grups de petits pèls blancs o grocs que formen un estampat curiós. Les punxes son grogues però amb el temps es van tornant marrons o grises; les flors son de color groc i poden fer fins a 8 cm de llarg. 

TORA BLAVA

 

(Aconitum napellus) Català: acònit, matallops, lletuga alpina, tora musca, xiuet, herba sínica... Castellà: acónito comn, anapelo azul, matalobos azul, nabillo del diablo, vedegambre... Francès: aconit napel, casque de Jupiter. Anglès: monkshood, aconite, Venus'chariot, wolfsbane. Alemany: blaue eisenhut, pflanzenart, gattung eisenhut.   Família: RANUNCULÀCIES.  Floreix: de Juny a Setembre. Alçada: fins a 140 cm. MOLT TÒXICA

És considerada la planta més tòxica d'Europa; conté aconitina que és una de les toxines vegetals més potents. Aquesta toxina es feia servir per untar les sagetes i tot i que té propietats medicinals se'n desaconsella totalment l'ús. 

En cas d'haver-la confós, els símptomes apareixen ràpidament i cal un rentat d'estómac provocant el vòmit; no té cap antídot, només es poden tractar els símptomes possiblement amb fàrmacs cardiotònics i respiració assistida amb oxigen.

Es troba en boscos humits a prop de corrents d'aigua, en zones rocoses i entre 1.500 i 2.000 m. d'alçada.

Imatge extreta de Wikipèdia

JIAOGULAN

(Gynostemma pentaphyllum) Català: planta de la immortalitat,  Castellà: hierba de la inmortalidad. Francès: herbe de limmortalité, jiaogulan, gingembre bleu. Anglès: jiaogulan. Alemany: kraut der unsterblichkeit, unsterblichkeitkraut.  Família: CUCURBITÀCIES.  Floreix: estiu Alçada: fins a 8 m. Ornamental, medicinal.

Prové de l'Est Asiàtic on és coneguda des de la dinastia Ming i apareix en un llibre anomenat "Medicina contra la fam"(1.406) i es fa servir molt actualment en medicina tradicional xinesa com a antioxidant i adaptògena, per sentir-se bé. 

Té flors mascle i femella.

Al Japó s'utilitza com a edulcorant en general i per endolcir el cafè i el te. 

Té alguns components semblants al ginseng i s'ha comprovat que qui la pren regularment se li allarga la vida.

Tot i les investigacions que han demostrat que redueix els nivells de colesterol, dels triglicèrids i que redueix la tensió arterial, la Unió Europea la considera un nou aliment i hi ha una ordre judicial del 2012 que prohibeix la seva comercialització com a aliment.

MISÈRIA ZEBRADA

 

(Tradescantia zebrina) Català: zebrina pendula Castellà: amor de hombre Francès: zebrina pendula, misère Anglès:silver inch plant, andering jew;  Alemany: zebra-Ampelkrauts, zebrakraut . Família: COMMELINÀCIES.  Floreix: estiu Alçada: fins a 50 cm. Ornamental, medicinal.

És originària de Mèxic i aquí es ven com a planta d'interior tot i que  en ser rastrera servei per a cobrir el sòl.

El color de la flor és rosa-púrpura o blau violeta. 

A Mèxic l'anomenen matalí i en fan una beguda  refrescant amb el mateix nom: es couen  les fulles, es cola i a aquesta aigua se li afegeix suc de llimona i sucre i es pren freda.

Aquesta beguda es fa servir per desinflamar, per desintoxicar el ronyó, diürètica, contra la disenteria i ajuda a ovular.

A la Xina es fa servir de lubricant.

La saba si està molt en contacte amb la pell pot provocar dermatitis.

ACÀCIA DE CONSTANTINOBLE

(Albizia julibrissin) Català: acàcia taperera, albíia, arbre de la seda, mimosa de constantinoble.   Castellà: àrbol de la seda, acacia de flores sedosas o de Constantinopla.  Francès: albizia, arbre à soie, mimosa de constantinople. Anglès: persian silk, mimosa tree, pink silk tree; Família: PAPILIONÀCIES.  Floreix: Juny / Setembre. Alçada: fins a 10 m. Ornamental, medicinal.

Aquesta bonica mimosa prové del sud i de l'est d'Àsia i es fa servir sobretot en jardineria per la seva àmplia copa i per les boniques i flairoses flors que son verdoses però el que més es veu son els estams d'un rosa lilós.

Les seves fulles es tanquen de nit i quan plou, com si dormissin.

Es recull l'escorça a la primavera o a finals d'estiu perquè serveix per curar ferides i reduir-ne la inflamació i també per combatre els cucs intestinals.

Les seves llavors es fan servir en ramaderia per alimentar el bestiar i també per a la fauna silvestre; les flors tenen molt de nèctar i son molt apreciades per les abelles.

En medicina tradicional xinesa es fa servir per "alimentar el cor i calmar l'esperit".

INSECTES -1/Coleòpters

Recull d'escarabats que em vaig trobant; no segueixo cap ordre, és un simple recull per mostrar la seva bellesa. De la majoria no en se el nom popular i possiblement el nom científic és probable, doncs només soc una aficionada de la natura.

Hoplia coerulea

Blaps lusitanica, escarabat pudent.

Cetonia aurata

Lachnaia tristigma: poriol, escarabat de sis punts

Propylaea quatuordecimpunctata

Marieta groguenca; se l'anomena MARIETA DE CATORZE PUNTS; és apreciada perquè és una bona depredadora del pugó.

Ragonycha fulva, escarabat taronja, sanjuanin

Stictoleptura cordigera

Oryctes nasicornis, rinoceront.

Capnodis tenebrionis

Aquest escarabat negre li diuen cuc cap gros; és una bona plaga pels fruiters, especialment els de la família de les Rosàcies -ametller, abricoquer, cirerer...- i és difícil de combatre perquè son les larves les que fan més mal perquè es desenrotllen dins les arrels dels arbres i poden arribar a matar-lo.

Cerambyx cerdo

Sitaris muralis

chrysolina bankii

Stenopterus rufus

trichodes leucopsideus

Calosoma sycophanta

Anthaxia hungarica

oxythyrea funesta

Opatrum sabulosum

Marieta de set punts -coccinella septempunctata

Banyarriquer  o escarabat fuster - Ergates faber.

Aquest escarabat pot arribar a fer 6 cm. es el més gran de la seva família i fa un important paper en la descomposició de la fusta morta dels boscos.

Morrut - Lixus brevirostris ?

Cicindela campestris

Lucanus cervus, cèrvol volador