POTA DE RATA

(Ramaria gracilis) Català: peu de rata. Castellà: ramária gracil de olor anisado;    Francès: clavaire anise. Anglès: coral fungus. Família: RAMARIÀCIES Temporada: Estiu, tardor. Alçada: de 3 a 6 cm; diàmetre fins a 5 cm. Possiblement tòxic.

Hi ha  una gran varietat de "ramaries", fàcils de confondre i algunes tòxiques que poden provocar greus diarrees. 

Aquesta es caracteritza per una olor anisada. 

No és bona per la cuina per la seva textura i per ser una mica amarga.

SALAMANDRES

Tritó verd o marbrat (triturus marmoratus) del Bosc  de la Roca, Terrades.

Aquesta línia taronja només la tenen les femelles i els joves; els mascles  en època de zel, en lloc de la línia els creix una cresta i el verd és més viu.

Viu en boscos humits, on hi ha algun rierol d'aigua neta; s'alimenta d'invertebrats aquàtics.

Sembla ser que s'orienten per mitjà dels estels per trobar les basses per pondre els ous.

En castellà s'anomena tritón jaspeado, en anglès marbled newt i en francès triton marbré.

Aquesta salamandra (salamandra salamandra) probablement ha estat atropellada per una bicicleta o una moto que l'ha sorprès al mig del camí. Tot i que solen ser nocturnes, quan hi ha molta humitat o plou també surten de dies, de fet no els agrada les temperatures massa rigoroses i és a la primavera i a la  tardor quan és més fàcil de veure'n. Tot i ser terrestre, les seves larves es crien en rierols d'aigua neta.

S'alimenta de cargolets, cucs...

Al seu voltant hi ha un munt de creences. Aristòtil ja assegurava que si una salamandra passava sobre el foc l'apagava, el cert és que es crema com qualsevol altre. També al voltant del líquid que desprèn com a defensa , com els gripaus, s'ha exagerat molt, per exemple es deia que si aquest líquid tocava la pell es produïa lepra. La veritat  és que es va anar exagerant tot plegat i se l'arribà a associar amb el mateix dimoni. No cal dir que com qualsevol altre animal, té la seva importància a la natura.

En castellà també se l'anomena salamandra, en francès: salamandre tacheté´i en anglès: fire salamander.

BABES - cigala escumejadora

Així és com alguns insectes protegeixen els seus ous...

Imatge extreta de: 
https://ichn2.iec.cat/Bages/brolles/Imatges%20grans/Cercopis%20intermedia.htm    

Sembla ser que aquest bitxet, la cigala escumejadora (Cercopis intermedia) quan tot just és nimfa, per protegir-se dels depredadors i de la dessecació, amb la seva trompa xucla la saba de la planta, n'extreu l'aigua i una proteïna i hi injecta aire, el resultat és aquesta baba.

DONZELL DE XINA

(Artemisia verlotiorum)  Català: donzell bord.donzell arbustiu... Castellà: ajenjo, yuyo de sant vicente. Francès: armoise de chine, armoise des frêres Verlot Anglès: chinese mugwort, chinese wormwood. Alemany : verlot-beifub              Família: COMPOSTES.  Floreix: Juliol/Novembre. Fins a 1,5 m. Tòxica, medicinal.

Té PROPIETATS similars al donzell salvatge https://floraipaisatgellers.blogspot.com/search?q=donzell+salvatge

Imatge extreta de
http://herbarivirtual.uib.es/es/general/657/especie/artemisia-verlotiorum-lamotte

DONZELL SALVATGE

(Artemisia vulgaris)  Català: artemisa vulgar, altimira, artemísia. Castellà: altamira, artemega, ceñidor, artemisa común, flor de santos... Francès: armoise citronnelle, armoise commune. Occità: armisa. artemiso. Anglès: common mugwort, felon herb, sailor's tobacco... Alemany : gemeine beifub, gewürzbeifub, gewöhnlicher beifub.               Família: COMPOSTES.  Floreix: Juny/Setembre. Fins a 2 m. Tòxica, medicinal.

Tradicionalment se l'havia fet servir per cuinar, per donar un lleuger sabor amarg a carns grasses i peix, també per fer cervesa abans que es comencés a fe servir el llúpol.

Serveix per foragitar insectes per la seva olor forta.

PROPIETATS: fa expulsar cucs intestinals, per rebaixar bronquitis i refredats. Les fulles posades dins el nas per tallar les hemorràgies nasals. En la Medicina Tradicional Xinesa se la fa servir polvoritzada i assecada per elaborar les moxes https://ca.wikipedia.org/wiki/Moxa.

També per obrir la gana i per millorar les digestions i els cicles menstruals; afrodisíaca i desinfectant.

Totalment contraindicat en el embarassos. 

La de l'esquerra és l'A. vulgaris, la de la dreta A. absinthium.

Actualment no es fa servir massa perquè és fàcil passar-se amb la dosi i pot ser molt tòxica. 

Antigament també se la feia servir per fumar barrejada amb d'altres plantes o enlloc del cannabis perquè facilita somnis en estat conscient.