ÀLOE VERA

(Aloe vera) (Aloe barbadensis) Català: atzavara vera, sèver de cavall, figuerassa, bàlsam de jardí, assèver... Castellà: sábila, acíbar, aloe de Barbados.     Francès: aloès des Barbades,aloès amer, mazambron, alwè.   Anglès: aloe vera. Alemany: echte aloe. Família: LILIÀCIES.  Floreix: Abril/Juny. Alçada: fins a 50 cm. Jardins. Es pot naturalitzar.

Sembla ser que aquesta planta prové de l'illa de Socotra, al nord-est d'Àfrica, és semi-tropical i es fa servir com a ornamental als jardins de rocalla i també en testos; tot i que es pot naturalitzar, pot ser una mica invasora.

Li agrada el sòl calcari i no necessita massa aigua. No li agraden les gelades més baixes de -10º.

És força coneguda degut a les seves múltiples aplicacions per la seva rica composició química i se n'han fet nombrosos estudis podent assegurar gairebé totes les següents PROPIETATS:

Pell: afavoreix la circulació de la zona afectada, rebaixa la inflamació, l'escalfor, la picor, calma el dolor, bactericida, hidrata i regenera per això ajuda a curar nafres, cremades...i també rebaixa les taques que el sol fa a la pell.

A nivell intern, fa pujar les defenses, millora la mucosa intestinal, les úlceres d'estómac i duodè i en neutralitza l'acidesa, conté enzims, minerals -fòsfor, potassi, zinc, coure, magnesi- i vitamines.

És abortiu pel que és completament contraindicat durant l'embaràs. També cal abstenir-se'n quan hi ha febre i problemes renals greus.

Quan se'n pren per primera vegada cal començar amb poca quantitat perquè pot provocar vòmits, diarrees, mareig.

Si en tens a casa i vols extreure la polpa, cal que primer es tallin les vores de les fulles on hi han les espines, doncs  aquesta part és molt amarga, llavors es treu la capa externa de la fulla de sobre i de sota i ja es pot liquar  o aplicar directament sobre la pell.

En el mercat es pot trobar en forma de suc, polpa, tintura, ungüent per cremades i per irritacions de la pell, en pols...

Imatge extreta de wikipèdia.

POTA DE RATA

(Ramaria gracilis) Català: peu de rata. Castellà: ramária gracil de olor anisado;    Francès: clavaire anise. Anglès: coral fungus. Família: RAMARIÀCIES Temporada: Estiu, tardor. Alçada: de 3 a 6 cm; diàmetre fins a 5 cm. Possiblement tòxic.

Hi ha  una gran varietat de "ramaries", fàcils de confondre i algunes tòxiques que poden provocar greus diarrees. 

Aquesta es caracteritza per una olor anisada. 

No és bona per la cuina per la seva textura i per ser una mica amarga.

SALAMANDRES

Tritó verd o marbrat (triturus marmoratus) del Bosc  de la Roca, Terrades.

Aquesta línia taronja només la tenen les femelles i els joves; els mascles  en època de zel, en lloc de la línia els creix una cresta i el verd és més viu.

Viu en boscos humits, on hi ha algun rierol d'aigua neta; s'alimenta d'invertebrats aquàtics.

Sembla ser que s'orienten per mitjà dels estels per trobar les basses per pondre els ous.

En castellà s'anomena tritón jaspeado, en anglès marbled newt i en francès triton marbré.

Aquesta salamandra (salamandra salamandra) probablement ha estat atropellada per una bicicleta o una moto que l'ha sorprès al mig del camí. Tot i que solen ser nocturnes, quan hi ha molta humitat o plou també surten de dies, de fet no els agrada les temperatures massa rigoroses i és a la primavera i a la  tardor quan és més fàcil de veure'n. Tot i ser terrestre, les seves larves es crien en rierols d'aigua neta.

S'alimenta de cargolets, cucs...

Al seu voltant hi ha un munt de creences. Aristòtil ja assegurava que si una salamandra passava sobre el foc l'apagava, el cert és que es crema com qualsevol altre. També al voltant del líquid que desprèn com a defensa , com els gripaus, s'ha exagerat molt, per exemple es deia que si aquest líquid tocava la pell es produïa lepra. La veritat  és que es va anar exagerant tot plegat i se l'arribà a associar amb el mateix dimoni. No cal dir que com qualsevol altre animal, té la seva importància a la natura.

En castellà també se l'anomena salamandra, en francès: salamandre tacheté´i en anglès: fire salamander.

BABES - cigala escumejadora

Així és com alguns insectes protegeixen els seus ous...

Imatge extreta de: 
https://ichn2.iec.cat/Bages/brolles/Imatges%20grans/Cercopis%20intermedia.htm    

Sembla ser que aquest bitxet, la cigala escumejadora (Cercopis intermedia) quan tot just és nimfa, per protegir-se dels depredadors i de la dessecació, amb la seva trompa xucla la saba de la planta, n'extreu l'aigua i una proteïna i hi injecta aire, el resultat és aquesta baba.

DONZELL DE XINA

(Artemisia verlotiorum)  Català: donzell bord.donzell arbustiu... Castellà: ajenjo, yuyo de sant vicente. Francès: armoise de chine, armoise des frêres Verlot Anglès: chinese mugwort, chinese wormwood. Alemany : verlot-beifub              Família: COMPOSTES.  Floreix: Juliol/Novembre. Fins a 1,5 m. Tòxica, medicinal.

Té PROPIETATS similars al donzell salvatge https://floraipaisatgellers.blogspot.com/search?q=donzell+salvatge

Imatge extreta de
http://herbarivirtual.uib.es/es/general/657/especie/artemisia-verlotiorum-lamotte

DONZELL SALVATGE

(Artemisia vulgaris)  Català: artemisa vulgar, altimira, artemísia. Castellà: altamira, artemega, ceñidor, artemisa común, flor de santos... Francès: armoise citronnelle, armoise commune. Occità: armisa. artemiso. Anglès: common mugwort, felon herb, sailor's tobacco... Alemany : gemeine beifub, gewürzbeifub, gewöhnlicher beifub.               Família: COMPOSTES.  Floreix: Juny/Setembre. Fins a 2 m. Tòxica, medicinal.

Tradicionalment se l'havia fet servir per cuinar, per donar un lleuger sabor amarg a carns grasses i peix, també per fer cervesa abans que es comencés a fe servir el llúpol.

Serveix per foragitar insectes per la seva olor forta.

PROPIETATS: fa expulsar cucs intestinals, per rebaixar bronquitis i refredats. Les fulles posades dins el nas per tallar les hemorràgies nasals. En la Medicina Tradicional Xinesa se la fa servir polvoritzada i assecada per elaborar les moxes https://ca.wikipedia.org/wiki/Moxa.

També per obrir la gana i per millorar les digestions i els cicles menstruals; afrodisíaca i desinfectant.

Totalment contraindicat en el embarassos. 

La de l'esquerra és l'A. vulgaris, la de la dreta A. absinthium.

Actualment no es fa servir massa perquè és fàcil passar-se amb la dosi i pot ser molt tòxica. 

Antigament també se la feia servir per fumar barrejada amb d'altres plantes o enlloc del cannabis perquè facilita somnis en estat conscient.

BOLET DE SOCA

(Ganoderma applanatum)  Castellà: yesquero aplanado, falso yesquero, hongo del artista. Francès: polypore aplani, ganoderme aplani. Anglès: artist's bracket, artist'sconk, bear bread. Alemany : flache lackporling, malerpilz.       Família: GANODERMATÀCIES.  Tot l'any. Barret llenyós. Paràsit d'arbres. Sense cap interès culinari. Medicinal. Tintori.

Pot fer de 5 a 60 cm d'amplada i de 3 a 30 cm de gruix; s'enganxa directament a la soca de l'arbre que parasita en forma semicircular i sense cap pota.

Si be no es pot menjar per dura i possiblement tòxica, si que té PROPIETATS MEDICINALS: pot rebaixar càncers, tuberculosi, fa baixar el colesterol, antihistamínica, protegeix el sistema hepàtic, anti-reumàtica, estimula el sistema immune; és un clàssic de la Medicina Tradicional Xinesa.

S'ha fet servir per tenyir llana per aconseguir un color torrat groguenc.

HORTÈNSIES

(Hydrangea macrophylla)  Català: hortènsia. Castellà: hortensias. Francès: hortensias.. Anglès: hydrangea, hortensia.  Alemany : hortensien.       Família: HIDRANGEÀCIES.  De primavera a tardor. Fins a 2 m. Ornamental.

Aquesta planta prové de Corea i del Japó, es cultiva en jardins a terra directament o en testos. El color varia segons el pH del sòl: terrenys àcids de pH 4,5-5 surten blaves, en sòls més alcalins amb pH entre 6-6,5 surten roses  i si encara és més. alcalí pH 8, les flors surten blanques.

Del jardí de Na Rosa Reglà- St.Llorenç.

Sembla ser que a França i Alemanya es comencen a fumar les flors de les hortènsies pels seus efectes al·lucinògens, però és perillós perquè en la combustió es produeix àcid cianhídric que és MOLT TÒXIC. 

LLENGUA DE BOU FOSCA

(Hydnellum concrescens)  Família: BANKERÀCIES.  Tardor/Hivern Barret en forma d'embut i llenyós. Sobre fulles caigudes en descomposició. Sense cap interès culinari.

Sembla ser que te propietats antivirals. 

MICENA LÀCTEA

(Hemimycena lactea)  Castellà: micena láctea Família: TRICHOLOMATÀCIES.  Tardor/Hivern Entre 0,5 i 2 cm el barret i màxim 3,5cm la cama Sobre fulles caigudes en descomposició. Sense cap interès culinari.

PETIT BOLET BLANC

(Resupinatus applicatus)  Família: PLEUROTÀCIES.  Tardor/Hivern No passen d'1 cm. Sobre fusta podrida. Sense cap interès culinari.

S'uneix a la fusta per la punta del barret, per tant no te peu; les làmines, de llargada desigual, queden cap amunt de manera que queden a la vista. 

HERBA PUCERA

(Plantago psyllium, plantago afra)  Català: saragatona Castellà: zaragatona menor, llantén de perro, bazr-catona, psilio. Francès: plantain pucier, plantain noir, plantain psyllium. Família: PLANTAGINÀCIES.  Floreix: Abril/Juliol.  Alçada: 5 a 30 cm. Erms, terres seques. Medicinal.

Es fan servir les llavors que es cullen cap a finals d'agost.

PROPIETATS: És laxant suau i alhora antidiarreic pel seu contingut en mucílags, antiinflamatori, redueix el sucre, el colesterol i els triglicèrids, ajuda a eliminar el greix.

És molt apropiat quan hi ha morenes, parts recents...Normalment es pren en forma de pols amb aigua abundant perquè faci els efectes desitjats. 

També s'aplica en forma externa amb cataplasmes tebis sobre ferides i èczemes i en calent per abscessos i furóncols.

Perjudica una mica l'absorció de minerals com el calci, magnesi, zinc, coure, vitamina B12 i alguns medicaments cardiotònics.

MATAFOC, HERBA PUCERA

(Plantago sempervirens)  Català: apagafoc, plantatge de ca, saragatona major. Castellà: zaragatona mayor. Francès: plantain sempervirent, plantain toujours vert; Occità: badassoun, grano de caio. Anglès: evergreen plantain. Família: PLANTAGINÀCIES.  Floreix: Abril/Agost.  Alçada: 10 a 40 cm. Zones seques i pedregoses. Medicinal

.

PLUMBAGO

 

(Ceratostigma plumbaginoides) Català: falç plumbago, plumbago de la xina. Castellà: falso plumbago, plumbago de la china. Francès: ceratostigma. Anglès: blue leadwort, dwarf plumbago.  Alemany: hornnarbe, bleiwurz. Família: PLUMBAGINÀCIES.  Floreix: Agost/Novembre. Alçada: fins 40 cm. Jardins. Al·lòctona. Flors de Bach.

Aquesta planta que ens ve de la Xina, ha estat introduïda per a jardins rocosos i perquè aguanta bé la fred. 

Pot estar a ple sol.

En realitat no és el verdader Cerato del Dr. E.Bach, ell feia servir el Ceratostigma willmottiana que es molt present als jardins del Regne Unit; les flors son iguals, però aquest pot créixer fins a 1 m o 1m i mig i és medicinal.

És l'única flor de Bach que és de jardí, totes les altres son silvestres.

Hi ha alguna experiència (veure: http://floresypalabras.blogspot.com/2008/11/falso-plumbago-y-cerato.html )

que fa servir Ceratostigma plumbaginoides per fer el preparat Cerato de E.Bach. És per això que he vist interessant incloure-la.

CERATO té a veure amb la falta de confiança en un mateix, amb les persones que sempre busquen els consells dels altres. En estat transformat fa que hom es fiï de la seva pròpia intuïció. 

ARTEMÍSIA ANUAL

(Artemisia annua) Català: donzell anual. Castellà: ajenjo dulce. Francès: armoise annuelle. Anglès: sweetwormwood, sweet sagewort, annual mugwort.. Família: COMPOSTES.  Floreix: Agost/Novembre. Alçada: fins 100 cm. Canyars, herbassars. Al·lòctona. Medicinal.

Tradicionalment s'ha fet servir en la medicina tradicional xinesa per fer baixar la febre. Es fa servir també per combatre la malària, encara que no estigui ben acceptat per la Oms; hom l'ha fet servir molt aquest any per prevenir el Covid, doncs fa pujar el sistema immunitari, és relaxant i també s'està estudiant pel tractament d'alguns càncers.

https://www.youtube.com/watch?v=zJnJKJjqWYM (Vídeo de Josep Pàmies)

CORRETJOLA GROSSA

(Calystegia sepium) Català: campaneta de la Mare de Déu, campanetes de canyar, escanyapoll. Castellà: campanilla mayor, yedra campanilla, correhuela de cercas. Francès: liseron deshaies, grand liseron. Occità: campaneto de sebisso. Anglès: greater bindweed, hedge bindweed. Alemany: echte zaunwinde.  Família: CONVOLVULÀCIES.  Floreix: Maig/Octubre. Alçada: fins 250 cm. Canyars, herbassars humits.

Les arrels i les flors es recullen a la primavera/estiu.

Exemplar dels Aiguamolls de l'Empordà.

PROPIETATS: purgant, diürètic, fa baixar la febre. Serveix per intoxicacions, estrenyiments, problemes hepàtics i biliars, problemes de la pell com abscessos, dermatitis, furóncols, psoriasi...

Te un punt de toxicitat i és difícil trobar la dosi exacte, per això és millor utilitzar altres plantes més segures.

També te efectes una mica al·lucinògens i afrodisíacs, però cal saber com preparar-ho.

MISERIA DE FLOR BLANCA

(Tradescantia fluminensis) Català: mostatxos del rei, coa de moix, misèria. Castellà: estrellita, amor de hombre, oreja de gato. Francès: éphémèrede rio.  Anglès: spiderwort, wandering jew. Família: COMMELINÀCIES.  Floreix: Maig/Juliol. Alçada: de 20 a 50 cm. Ornamental, naturalitzada en llocs ombrívols i humits.

EUFRÀSIA

(Euphrasia alpina) Castellà: eufrasia, rompeanteojos. Francès: euphraise des alpes. Anglès: euphrasia, eyebright. Alemany: augenstrot. Família: ESCROFULARIÀCIES, tot i que actualment es comença a considerar de la família OROBANCÀCIES. Floreix: Juny/Octubre.  Alçada: de 3 a 25 cm. Medicinal.

És una planta paràsita sobre tot de lleguminoses, possiblement per això ara se la sol considerar de la família de les Orobancàcies. Es recull quan floreix. Les flors son petitones d'1 cm +/- i es fa servir tan la flor com les fulles.

Te el pH neutre, per això i perquè és astringent se la pot fer servir per rentats d'ulls, així alivia molt inflamacions de les parpelles i infeccions als ulls.

Cal fer una infusió de la planta seca - 1 cullerada per 1 tassa d'aigua -, deixar-la reposar 15 mn i filtrar-la i en un drap esterilitzat cal anar remullant els ulls. Aquesta mateixa infusió pot servir per fer gàrgares i rentats de nas. També és expectorant.

SÀLVIA DE FLOR GROGA

(Salvia glutinosa) Castellà: salvia glutinosa Francès: sauge glutineuse. Anglès: glutinous sage, sticky sage, jupiter's sage. Alemany: gelber salbei, kleb-salbei, klebrige salbei. Família: LABIADES.  Floreix: Juliol/Setembre.  Alçada: de 40 a 60 cm. Ornamental, naturalitzada.

Aquesta sàlvia no és massa habitual, es pot trobar en marges de bosc ombrívols i de sòl calcari, la de la imatge és de l'alta Garrotxa (a la part de l'Alt Empordà).

S'ha fet servir en jardins d'ombra i prové de la part més oriental d'Europa i d'Àsia, també de l'Amèrica central. De fet aquí s'ha naturalitzat. 

És peluda i una mica enganxosa.