CAMPANETA DE PARED

(Campanula muralis) (Campanula  portenschlagiana) Català: campanetes, blauet. Castellà: campanilla de muros, campanillas azules;  Francès: campanula des murailles.  Anglès: dalmatian bellflower. Família: CAMPANULÀCIES.  Floreix: Abril/Setembre. Alçada: 10 a 15 cm. Jardins.

De Can Demetriu - Barri del Mas Vidal.

INSECTE PAL

Del meu jardí.

És un insecte fàsmid o fasmatodeu, podria ser un Pijnakeria o un Leptynia hispànica.

És ben curiós. A la seva "pell" hi ha partícules microscòpiques de diferents colors de manera que quan es vol camuflar agafa el to del lloc on es troba. Tot i això normalment són verds i es van tornant més marrons quan són adults. 

Si els toques pleguen les potes de tal manera que realment semblen branquetes. 

HERBA-COL

(Cynara cardunculus) Català: card coler, carxofera borda. Castellà: cardo lechero, alcacil;  Francès: carde, cardonette, chardon d'espagne.  Anglès: artichoke thistle, cardoon. Alemany: artischocke. Família: COMPOSTES.  Floreix: Juny/Juliol. Alçada: 40 a 150 cm. Herbassars. Medicinal, alimentària, ornamental.

Trobada al Mas Mulà

PROPIETATS semblants a la carxofera: aperitiva, protectora del fetge, digestiva, fa baixar el sucre de la sang i diürètica.

Es fan servir les flors -la carxofa- i les fulles sigui en infusió, en decocció, el suc fresc de la planta i menjada.

Va molt bé quan hi ha problemes hepàtics, càlculs biliars, indigestions, diabetis...

Es menja igual que les carxofes, bullides, alvapor, fregides, arrebossades, a la brasa...i en begudes amargues.

Se la coneix sobretot perquè se l'ha fet servir tradicionalment per quallar la llet i fer-ne formatges.

Com que la planta té un color cendrós i la flor és vistosa se la fa sevir també en jardineria.

ESPUNYIDELLA

(Galium verum) Català: espunyidera groga, gali, herba de la mel, quallallets. Castellà: cuajaleche, agana, hierba sanjuanera, galio;  Francès: caille-lait jaune, gaillet vrai. Occità: calha lach, erbo de la ciro; Anglès: lady's bedstraw. Alemany: echtes labkraut. Família: RUBIÀCIES.  Floreix: Juny/Setembre. Alçada: 10 a 120 cm. Marges humits, prats, clarianes de boscos, herbassars. Medicinal.

PROPIETATS: Diürètica, fa pujar la llet (lactància), aperitiva -és amarga- antiespasmòdica i astringent.

En infusió i decocció serveix per problemes urinaris com sorreta, retenció de líquids i per la lactància. 

També quan hi ha una indigestió o no es té gana; per fer baixar la pressió. 

Es pot aplicar externament per fer rentats o col·liris.

En cataplasma de flors o de planta fresca triturada per calmar inflamacions, pells irritades, conjuntivitis, petites cremades...

Dioscórides també diu que "la seva arrel empeny la virtut genital".

Se l'anomena "cuajaleches" perquè en decocció té un enzim que qualla la llet i se l'ha fet servir per fer formatges. A Dinamarca se l'utilitza per fer el bjaesk que és una beguda alcohòlica d'alta graduació.

Té altres usos tot i que actualment se n'ha perdut la costum, doncs en alguns llocs s'havia fet servir tota la planta per omplir matalassos i com que té un component que allunya les mosques i té una olor dolça també se'l feia servir per a això.

Les arrels tenen un colorant vermell però les flors es feien servir per donar un toc ros als cabells perquè conté un colorant groc. 

ESQUELLADA GROSSA

(Rhinanthus majus) (Rhinanthus mediterraneus) Català: esquellada grossa, fusellades, sorolla. Castellà: cresta de gallo, cascabelera;  Francès: rhinanthe du midi. Occità: cresto-de-gau Anglès: yellow rattle. Alemany: klappertopf. Família: ESCROFULARIÀCIES.  Floreix: Maig/Agost. Alçada: 5 a 50 cm. Herbassars i prats humits. Medicinal.

CRESTA DE GALL

(Bellardia trixago) Català: belardia, erinassos. Castellà: gallocresta, conejitos;  Francès: bartsie trixago, bellardie multicolore. Anglès: bastard balm, mediterranean linseed. Alemany: bunte belardie. Família: ESCROFULARIÀCIES.  Floreix: Abril/Juliol. Alçada: 10 a 70 cm. Erms, prats humits, aiguamolls. Medicinal, tòxica.

Dels estanys del Mas Margall - Avinyonet de Puigventós.

CORNIOL

(Aquilegia vulgaris) Català: aguilera, bonet blau, corns blaus, ocellet, pelicans de camp. Castellà: aguileña, pajarilla, pelicanos, farolillos;  Francès: ancolie comune. Anglès: columbine. Alemany: gewöhnliche akelei. Família: RANUNCULÀCIES.  Floreix: Maig/Juliol. Alçada: 20 a 120 cm. Marges de bosc. Medicinal, tòxica.

PROPIETATS: expectorant, fa suar, és diürètica, cicatritzant. 

Serveix tota la planta per in fusionar i glopejar.

Tot i aquestes propietats, és millor ni tocar-la perquè pot provocar vòmits, taquicàrdies, problemes per respirar, val més deixar-la pels molt experts.