ALMESCAT

(Ajuga iva) Català: esquiva peluda, iva, iva moscada, fulla de creu, ; Castellà: búgula almizclada, iva común, pinillo almizclado, abiga;  Francès: bugle ivette, ivette musquée;  Anglès: herb ivy, musky bugle; Alemany: mittelmeer-günsel,moschus-günsel. Família: LABIADES.  Floreix: Maig/Otubre. Alçada: 5 a 20 cm. Prats secs. Medicinal.

PROPIETATS: Astringent que fa que talli les diarrees i cicatritzi ferides; estimula la gana; sedant; fa baixar la febre, digestiva i fa baixar els nivells de glucèmia en sang molt ràpid.

VA BÉ en infusió de les flors per millorar la digestió, per baixar els dolors de la menstruació, calmar el mal de queixal, per estimular la gana; en infusió també per rentar ferides, per glopejar, per irrigacions vaginals.

Com que porta molts tanins, les persones amb gastritis poden empitjorar.

Imatge presa sobre el mas Vió.

HERBA DE LA TRINITAT

(Viola tricolor) Català: pensament, pensament de camp; Castellà: pensamiento, trinitaria;  Francès: pensée;  Anglès: pansy, rock pansy; Alemany: gebirgs veilchen. Família: VIOLÀCIES.  Floreix: Abril/Agost. Alçada: 10 a 40 cm. Roquissars, prats arrecerats. Medicinal.

Espontània al meu jardí

PROPIETATS: És antibacteriana, diürètica, cicatritzant, redueix la mucositat, és per tot això que va bé pels problemes respiratoris, per la retenció dels líquids, urticàries, herpes, ferides; és depurativa de la sang i antireumàtica; fa baixar la pressió arterial.

ES POT FER SERVIR tota la planta, en infusió de flors i fulles, en infusió d'arrel, en xarop, tintura i també es poden fer cataplasmes i compreses.

Quan hi ha insuficiència renal o cardíaca és preferible no fer-la servir.

Les flors poden afegir-les a les amanides per donar-hi color i també en podem fer melmelades, truites, segons la imaginació de cadascú. 

Imatge presa a Can Demetriu de Llers

Parc de la Tosca- Les Preses

VIOLETA

(Viola sylvestris) Català: viola de bosc, violeta de pastor, violeta silvestre; Castellà: violeta de bosque ;  Francès: violette des bois;  Anglès: wood violet; Alemany: wald veilchen. Família: VIOLÀCIES.  Floreix: Març/Juny. Alçada: 5 a 25 cm. Marges de boscos, zones humides Medicinal.

PROPIETATS: En podríem dir "la planta pel pit"; Fa treure les mucositats, fa suar, rebaixa la tos, fa baixar la febre, és analgèsica, diürètica, antibiòtica i depurativa. També és una mica laxant.

ES POT FER SERVIR  tota la planta, fins i tot les arrels. En infusió de flors per refredats i tots els seus símptomes i també per gastritis i restrenyiments; la decocció de les arrels per problemes respiratoris i si és molt concentrada serveix de vomitiu. Si el que volem és precisament treure les ganes de vomitar cal fer una curta decocció de flors.

Les fulles tendres es poden posar a la sopa a es poden fregir. Les flors es poden posar fresques a les amanides o be en podem fer melmelada, gelatines, vinagre, mel...

I de les flors i de les fulles de n'extreu l'oli essencial que es fa servir en cosmètica i en perfumeria. 

ORENGA

(Origanum vulgare) Català: moraduix bord; Castellà: orégano, furiégano;  Francès: marjolaine sauvage, origan commun; Occità: majurano fèro, menugueta; Anglès: pot marjoram, oregano, wild marjoram; Alemany: wilder marjoram. Família: LABIADES. Floreix: Juliol/Setembre.  Alçada: 30 a 80 cm. Marges de bosc.

"L'orenga tot el mal trenca" 

Considerada junt amb la farigola els millors antibiòtics naturals.

PROPIETATS: És aperitiva, fa expulsar els gasos, antiinflamatòria, expectorant, diaforètica (fa suar), analgèsica, cicatritzant...  digestiva i aperitiva, també pe fer suar.

Imatge feta vora el rec del camí vell de Pont de Molins.

ES FAN SERVIR les flors i les fulles en infusió, en tintura, en càpsules o en oli essencial, quan hi ha retenció de gasos, desgana, nàusees, mals de panxa, febrades, grips, al·lèrgies respiratòries i bronquitis, mals de queixal, afonies, faringitis; també va bé quan hi ha insomni i ansietat, dolors reumàtics.

Tot i que és molt bona per problemes digestius com que és molt forta cal evitar-la si hi ha gastritis. Presa en excés i molt sovint pot restar l'absorció del ferro.

Algunes pizzes en porten, i es posa també en sopes, pastes, amanides perquè fa el menjar més gustós i digerible.

També és repel·lent  de formigues i altres bitxos.

Papallones: a l'esquerra, possiblement una Marroneta de taca blava (Satyrium spini) i a la dreta una a de les
 varietats de Gitaneta, probablement Zygaena lavandulae, la qual és tòxica i si es toca val la pena rentar-se bé les mans
 i no tocar-se ni els ulls ni la boca.