BLET VERD

(Amaranthus retroflexus) Català: blet vermell, cama-roja, roget, marxant gros amarant; Castellà: amaranto sanguinario, bledo;  Francès: amarante réfléchie; Occità: blet bastard; Anglès: common amaranth, redroot pigweed; Alemany: rauhaariger amaranth. Família: AMARANTÀCIES.  Floreix: Juliol/Novembre. Alçada: 30 a 100 cm. Marges, conreus, solars abandonats. Medicinal.

És considerada una mala herba però es poden menjar les seves fulles tendres en amanida i les més fetes cuites com si fossin espinacs, de fet tenen propietats semblants, en especial les tiges quan són vermelles porten molt de ferro.

Es poden fer cataplasmes amb les fulles per curar nafres i en infusió o menjades rebaixen les hemorràgies i les regles massa abundants.

Les llavors son antiparàsits i antioxidants. Encara que són molt i molt petites es poden coure com si fossin crispetes i també se'n pot fer farina.

HORTÈNSIA D'HIVERN

(Bergenia crassifolia) Castellà: hortensia de invierno, begoña de invierno,bergenia;  Francès: bergénie à feuilles charnues, oreille-d'éléphant; Anglès: korea elephant-ear, mongolian tea,siberian tea, badan; Alemany: dickblatt-bergenie. Família: SAXIFRAGÀCIES. Floreix: Gener/Abril. Alçada: 30 a 45 cm. Jardins.

Aquest exemplar ve de casa de la meva besàvia.

Aquí es fa servir només en jardineria però curiosament les seves arrels són medicinals i tenen propietats diürètiques, antiinfeccioses, antiinflamatòries, antibacterianes, astringents, puja el ritme cardíac i fa baixar la pressió arterial.

En infusió serveix  per glopejar quan hi ha mal de queixal o inflamació de les genives, també en mals de cap, males digestions...i en decocció com astringent de totes les vies digestives.

Prové de Mongòlia i de Siberia, per això és molt resistent a la fred.

Poden viure molts i molts anys.

EVÒNIM DEL JAPÓ

(Evonymus japonicus) Català: evònim; Castellà: evónimo, bonetero del japón, huso japonés;  Francès: fusain du japon; Occità: fusanh. Anglès: japanese spindle tree; Alemany: lorbeer schneeball. Família: CELASTRÀCIES. Floreix: Maig/Juny. Alçada: 2 a 3 m. Boscos de ribera. Ornamental, tòxica,medicinal.

És purgant i insecticida però també molt tòxica, en especial els seus fruits. Cal anar molt en compte. 

Es fa servir molt en jardineria.

Les flors poden teir 4 o 5 pètals i són d'un groc verdós.

ARANYONER

(Prunus spinosa  Català: arç negre, prunyoner, espí, escanyagats; Castellà: endrinero, arañon, espino negro,ciruelo silvestre, marañón;  Francès: prunellier noir, prunier sauvage; Occità: agranièr, boisson negre, espin negre. Anglès: blackthom; Alemany: schlehe. Família: ROSÀCIES. Floreix: Febrer/Maig. Alçada: 20 a 200 cm. Bardisses, marges de bosc.

PROPIETATS: Fruits astringents i flors lleugerament laxants que es poden menjar frescos o deixar que bullin uns 2 mn, perquè perdin l’aspror. Porten molta Vitamina C i en ser astringents ajuden quan hi ha una lleugera diarrea; també son tonificants i aperitius. Cal que no es mengin els pinyols.

Decocció de 100 grs de fruits per ltr, d’aigua, 10 mn, a foc lent, Prendre el líquid que queda a cullerades també en casos de diarrees suaus. Aquest mateix líquid un cop fred també és bo per taponar el nas quan en surt sang, o per glopejar quan les genives o la faringe estan inflamades.

Infusió de 60 grs, per ltr, d’aigua, una tassa al dia. Dóna relaxament i és suaument depurativa, laxant i diürètica.

Com preparar melmelada: 2 qls,de fruits per 2 qls, de sucre. Rentar els fruits i posar-los en una cassola amb 1 vas d’aigua i posar al foc 10 mn, Després afegir el sucre i a partir de que comenci a bullir esperar 10 mn, més. Millor colar per treure les llavors.

Com preparar licor d’aranyons (pacharan): Necessitem 250 grs de fruits, 1 ltr, de conyac i 750 grs, de sucre i una mica d’aigua.

Un cop collides cal posar-les sobre un paper durant un dia perquè s’assequin una mica. Després treure els pinyols i triturar els fruits. S’hi aboca el conyac  i es deixa macerar unes 5 setmanes removent l’ampolla una mica cada dia.

Quan hagi passat aquest temps cal fer un xarop amb el sucre i una mica d’aigua que un cop barrejat se li anirà afegint poc a poc el líquid que hem guardat 5 setmanes. Un cop envasat cal esperar algunes setmanes per provar-lo.

Curiositats : Té la fusta molt dura i s’ha utilitzat per fer bastons i mànecs d’eines. 

És un aliment important per diverses aus.

MARFULL

(Viburnum tinus) Català: llorer bord, lloreret; Castellà: laurel salvaje, durillo, mundillo, barbadija, sanguillo;  Francès: laurier-tin, viorne-tin; Occità: lauretin, faveloun, fatomòl. Anglès: laurustinus; Alemany: lorbeer schneeball. Família: CAPRIFOLIÀCIES. Floreix: Novembre/Agost. Alçada: 1 a 3 m. Alzinars, suredes... Ornamental, tòxica,medicinal.

És medicinal, sobre tot és purgant i fa baixar la febre però també és molt tòxica, per això val més fer-la servir només en jardineria. 

Cal anar especialment en compte amb els seus fruits que un cop madurs agafen un color negre blavós i criden l'atenció. Són molt tòxics i poden donar inflamacions severes del tracte digestiu i també vòmits.

S'està utilitzant molt en jardins perquè aguanta bé el nostre clima i com que les seves branques són molt flexibles s'havien fet servir en cistelleria.

Flors d'uns 6 mm de diàmetre.

MIRANT PER TERRA - PETJADES 1

Avui passejant per la garriga, petjades.

Això m'ha fet pensar que de dia els sorolls que se senten solen ser d'ocells o d'alguna sargantana que pren el sol i surt corrent en sentir-nos, però a la nit hi ha tota una altra realitat, tot tipus d'animalons surten a buscar menjar. 
És habitual trobar petjades de senglar pels nostres camins, excrements de guineus, pinyes rosegades pels esquirols, però les petjades de teixó no són tan normals.

Petjada e teixó (meles meles)

A la dreta es pot veure clarament com la petjada de la pota posterior quasi queda sobre la de la pota de davant, això és característic dels teixons.

Pota de davant del teixó.

Pota de darrera .

Autor: Didier Descouens This file is licensed under the Creative
Commons Attribution-Share Alike 4.0 International

Pot fer fins a 8o cm de llarg mes uns 15 cm de cua. Pesen entre 11 i 15 qls.

Les petjades de les potes de davant poden fer uns 8x5 cm i les de darrera són lleugerament més petites.

Petjades de senglar.

Senyals de que els senglars s'han refregat als arbres.

 copyright de Jörg Hempel - wiki commons

Una guineu ha marcat territori amb els seus excrements, o és de fagina?