PARIETÀRIA

(Parietaria officinalis) Català: blet de paret, herba de cargol, morella roquera, cama-roja; Castellà: caracolera, parietaria, pelosilla, albahaquilla;  Francès: pariétaire de judée, paiétaire couchée; Occità: camba-rossa, paredalha... Anglès: pellitory of de wall; Alemany: ästiges glaskraut. Família: URTICÀCIES. Floreix: Març/Setembre. Alçada: 20 a 60 cm. Parets, marges de camins i de sembrats, baumes... Medicinal. Menjívola.

És una planta molt abundant. Molts de nosaltres de petits jugàvem a enganxar-nos les fulles a la roba. També recordo que a casa feien un llit d'aquesta planta en el cistell o en el cove que feien servir per collir les tomates, perquè ajudava a conservar-les i a que no es trenquessin. 

Moltes persones són al·lèrgiques al seu pol·len i és per això que a molts no els agrada gens i en fugen.

Un altre dels seus noms és herba de cargol. Sense dubte és un nom merescut ja que  els buscadors de cargols saben que és fàcil que en trobin molts entre les seves branques.

Es pot fer servir la planta sencera, però s'usen més les fulles i les flors.

Té propietats medicinals. Sobretot és diürètica, laxant, desintoxicant, antiinflamatòria i analgèsica si es pren en infusió, per això va bé quan hi ha problemes de ronyons -retenció de líquids, cistitis, pedres al ronyó, reumatismes i també hipertensió-.

Es fa servir també el suc de la planta fresca o les fulles una mica aixafades per fer cataplasmes sobre ferides, cremades,nafres i cops.

Quan les fulles són molt tendres es poden posar a l'amanida i també es poden barrejar amb les fulles d'ortiga per fer-ne sopa.

Hi ha qui fa servir la decocció de la planta per netejar vidres. Jo encara no ho he provat...

 

(Text publicat a la revista Lertio Nadal 2016)